El naixement d’una cooperativa: l’Escoleta, educació integrada en l’entorn

El nou centre educatiu obre portes de la mà de la cooperativa ETCS. El centre treballarà a partir de la criança compartida amb famílies i educadors. L'escola compta el suport d'algunes entitats d'economia social i solidària

Tomeu Ferrer
 
 
 

Escola lliure de Molins de Rei. La Xauxa Xica. / Carmen Secanella.

Escola lliure de Molins de Rei. La Xauxa Xica. / Carmen Secanella.

L’Escoleta és un projecte cooperatiu. Mentre hi ha cooperatives que celebren merescudament aniversaris, n’hi ha que encara no han nascut però que fa temps que estan en estat de joiosa gestació. Si res no falla, l’Escoleta, una cooperativa de criança compartida, obrirà les seves portes aquest dimarts, 18 de març. Però fa temps que els seus promotors, educadors i famílies, hi treballen de valent.

Anem per parts. El projecte se situa al barri de Sant Andreu de Barcelona. Neix vinculat a una entitat que fa més de 10 anys que funciona: la cooperativa ETCS, acrònim format per les paraules Estratègies de Transformació Comunitària Sostenible. Es tracta d’una entitat d’iniciativa social i sense ànim de lucre, on els seus socis, psicòlegs, sociòlegs i experts en economia i en treball social operen en l’àmbit de la intervenció i el desenvolupament comunitaris. “Allà on actuem, ho fem fomentant el treball conjunt de les xarxes ciutadanes, les administracions i els serveis tècnics”, explica Elisenda Vegué, impulsora primer d’ETCS i ara també de l’Escoleta.

Els socis d’ETCS abans de crear la cooperativa havien treballat com a tècnics en el disseny de plans de desenvolupament comunitari, junt amb entitats i l’Administració pública, en una tasca en xarxa. Ara, la cooperativa realitza accions en el mateix sentit: ajudar a implantar en un territori, un barri o una localitat, projectes com la matrícula única per als centres educatius o un calendari festiu comú entre institucions i entitats, o més concretament organitzar un Carnestoltes, com a exemple de calendari festiu compartit. “Intentem crear espais on treballar la identitat col·lectiva. També podem fer treballs de foment de la salut comunitària, ajudant a crear grups d’ajuda mútua”, explica Elisenda Vegué, sòcia d’ETCS i també impulsora de l’Escoleta.

Treballar amb l’escola, treballar a l’escola

L’Escoleta neix gràcies a l’escalf de la cooperativa ETCS, però amb voluntat de tenir identitat pròpia i personalitat jurídica com a cooperativa quan això sigui possible. L’Elisenda n’és una de les impulsores, juntament amb Loli Castilleja. Lluny de ser una escola bressol més, l’Escoleta té una definició original: “Una cooperativa de criança compartida”, explica l’Elisenda. En aquest nou concepte el treball dels educadors i de les famílies és comú en favor dels nens i nenes. Educadors, mares i pares cooperen per aportar eines per a la realització personal dels alumnes i tots plegats construeixen l’espai educatiu comú. No es tracta, doncs, d’un lloc on s’envia els nens i les nenes a rebre passivament una formació. Els nens i les nenes hi tenen un protagonisme actiu. L’escola és doncs un indret on els educadors fan el seu rol formatiu, però on les famílies tenen també un paper actiu. “Són com dues capes de ceba”, diu l’Elisenda. Per una banda hi ha un nucli inamovible, format pels educadors i alumnes i de l’altre hi ha una segona capa de ceba formada per les famílies que tenen també un paper essencial en la definició del projecte. D’una banda, un cop a la setmana familiars van a l’escola durant l’horari lectiu i hi col·laboren. També participen a fixar els menús de l’escola, explica l’Elisenda. I és que fins i tot el menjar té un tractament alternatiu: el menú vol ser essencialment ecològic, cuinat de forma no agressiva. També es podrà escollir si es vol que contingui carn, peix o si es vol potser més vegetarià. En això són les mares i els pares els qui participen plenament en el procés de decisió, des de l’inici del curs.

D’entrada l’Escoleta serà un centre molt reduït, amb dos educadors i cinc alumnes. Volgudament s’ha limitat la ràtio de nens a 10 i quan estigui a ple rendiment acollirà 20 nens. S’ha fixat l’edat mínima en dos anys, tot i que el requisit és que els alumnes tinguin autonomia pel que fa a la seva mobilitat.

En l’àmbit pedagògic, la nova escola es planteja a partir d’una mirada respectuosa amb els interessos dels nens i nenes. L’infant és qui marca el ritme de la seva formació, i aquesta sempre es fa d’acord amb les seves necessitats emocionals, conta l’Elisenda. Els adults, tant si són educadors com si són familiars, acompanyen el nen en la seva descoberta.

Tot el que s’explica es podrà veure a partir de la festa d’inauguració que s’ha programat per al 29 de març. A l’abril hi ha preparada la jornada de portes obertes, pensada per a l’inici de curs de setembre, tot i que l’Escoleta obrirà les seves portes dimarts vinent al carrer Sòcrates, 80 del barri de Sant Andreu de Barcelona.

La nova escola, que abastarà de 2 fins als 6 anys, vol estar fortament inserida en la comunitat. I ja ho està de fent, perquè fa mesos que famílies i educadors treballen plegats amb agents diversos que operen al territori, tant si això té a veure amb els equipaments com amb les entitats. Es vol, en definitiva, que els infants integrin la seva educació en la dinàmica del barri.

La Cooperativa ETCS té un bloc on s’informa dels comptes previstos per al funcionament de l’escola. De fet, el compte d’explotació és creixent i es calcula que fins d’aquí a tres anys no s’arribarà a la rendibilitat. No obstant això, aquest no és l’objectiu primari dels impulsors de l’escola. El que es vol és inserir aquest nou servei en l’economia social i solidària. En aquest sentit, la quota que pagaran les famílies és una aportació a les despeses i sufragar els costos, “de fet s’ha pensat que els pares i les mares aportin també una part dels costos amb espècies. D’una banda, perquè un dia a la setmana els familiars col·laboren amb tasques de l’escola, però és que s’han previst també aportacions com dur-hi menjar cuinat o col·laborar en la neteja” aclareix l’Elisenda. La vinculació amb el món cooperativista s’ha pensat fins i tot a l’hora d’estipular un descompte en les matrícules als fills de persones que siguin sòcies d’una cooperativa.

Treball en xarxa

L’Escoleta no neix com un projecte isolat, forma part com a projecte emergent de la Xarxa d’Educació Lliure (XELL) i dins d’aquesta xarxa, que és plural, s’inscriu en la denominada pedagogia viva. Sigui com sigui a partir dels 6 anys els nens i les nenes d’aquesta escola poden seguir els estudis a centres públics que practiquen la mateixa filosofia educativa, com són l’escola Congrés Indians, al barri de la Sagrera o l’escola Encants a Glòries.

Pel que fa a resultats, hi ha l’experiència d’un centre predecessor, La Caseta de Gràcia, on els alumnes s’han integrat al cicle de primària sense cap problema pedagògic.

 I el finançament?, doncs, aquí també hi juga un paper el cooperativisme. La cooperativa de serveis financers Coop57 assumeix la part més gran del préstec de 35.000 euros que costa arrencar el projecte. Com s’acostuma a fer, el crèdit és suportat per una quinzena d’avalistes que mancomunadament es comprometen amb la iniciativa. També hi ha les aportacions en espècie que han fet ja les famílies que s’associen a la idea i, finalment, hi ha obert un mecanisme de micromecenatge a partir del bloc de l’Escoleta.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*