El nou protocol contra els abusos sexuals a menors deixa fora les escoles privades

Mentre que per una banda es calcula que fins al 15% dels menors pateixen algún tipus d’abús al llarg de la seva infància, els casos que s’acaben detectant no arriben ni a l’1%.

Pau Rodríguez
 
 
 

Motxilles penjades en una escola

Menys d’un 1% dels casos d’abusos sexuals a menors acaben en mans de la policia.

El nou protocol per detectar i combatre el maltractament infantil en l’àmbit educatiu, aprovat el 16 de juny passat, exclou els centres educatius privats. Ho ha denunciat aquest divendres el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, que considera “inadmissible” que una part del sistema quedi fora d’una responsabilitat –prevenir i detectar els abusos a menors– que té a veure amb els drets universals dels infants.

Al text queda clar que l’àmbit d’aplicació del protocol són els centres del Servei d’Educació de Catalunya –és a dir, els públics i concertats–, i que pel que fa als privats només els afecten els punts 4 i 5 del document, on es recullen els principis d’actuació en cas d’abusos i les indicacions per la implantació del protocol als centres. Així doncs, queden exempts de la resta de punts –en són 12–, alguns dels quals són tan importants com el de la prevenció –informar l’alumnat, crear un clima d’escolta a l’aula, potenciar l’educació afectiva i sexual– o els procediments d’actuació quan es detecta un cas, que consisteixen en avisar la família de l’alumne, la Inspecció d’educació, el departament d’Ensenyament i la Fiscalia de Menors o els Mossos d’Esquada.

El departament d’Ensenyament i el de Treball, Afers Socials i Famílies van donar llum a aquest protocol bilateral centrat en l’àmbit educatiu després de constatar casos d’abusos a menors en què el protocol anterior, aprovat l’any 2006, s’havia incomplert. El més evident va ser el dels Maristes Sants-Les Corts de Barcelona, que van “ocultar” a l’Administració, segons el Síndic, les agressions sexuals comeses durant anys pel professor Joaquim Benítez i conegudes pel centre des de 2011.

“Atorgar un tractament diferenciat en l’aplicació del protocol en funció del finançament del centre no té justificació”, ha reiterat el Síndic, que recorda que això suposa un tracte discriminatori i de desprotecció cap als seus alumnes. A Catalunya les escoles i instituts de titularitat privada representen un 6% del total: poc més del 2% a Primària i Secundària, però fins a un 20% al Batxillerat. Amb tot, però, el Síndic també ha recordat que no només quedaran fora aquests centres, sinó també les escoles bressol d’iniciativa privada, que escolaritzen a tota Catalunya gairebé 30.000 infants menors de tres anys.

Un 15% són víctimes, però es detecta menys d’un 1%

El Síndic de Greuges ha entregat al Parlament aquest divendres el seu Informe sobre l’abús sexual infantil a Catalunya, que a més de constatar l’exclusió parcial dels centres privats alerta d’una manca de difusió i formació entre els mestres sobre el contingut del protocol a l’hora de prevenir sobre maltractament. Denuncia sobretot que, sis anys després de l’aprovació l’any 2010 de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, encara no s’hagin desplegat serveis com el d’atenció especialitzada a les víctimes.

Això situa Catalunya, segons Ribó, en una situació “d’infradetecció” de les agressions patides per infants i adolescents. Mentre que per una banda es calcula que fins al 15% dels menors pateixen algún tipus d’abús al llarg de la seva infància, els casos que s’acaben detectant no arriben ni a l’1%. Segons els atestats policials, el 2015 un total de 644 menors van ser víctimes d’aquest tipus d’abusos, 37 dels quals en centres educatius i 12 en centres de menors.

La prevalença de la victimització d’un 15% és habitual en la gran majoria de països europeus –el Consell d’Europa fins i tot parla en les seves campanyes “d’un de cada cinc”–, i sempre hi ha un gran decalatge respecte dels casos que es detecten. Però així i tot Ribó ha conclòs que “anem molt endarrerits” en tot el que té a veure amb la prevenció i detecció, sobretot pel que fa a “serveis multidisciplinars” que impliquin agents diversos com policia, escoles, serveis socials o serveis mèdics.