El pla de contractació de professorat d’excel·lència de la Generalitat avança tot i els entrebancs

La Generalitat publica la convocatòria de 75 places de professorat universitari dins el pla Serra Húnter que s'esperaven des de principi de curs. Tot i les crítiques de diversos sectors de la universitat al programa, en el moment actual molts el veuen com l'única manera de reduir el descens de les plantilles.

João França
 
 
 

Ja està en marxa la segona fase del pla Serra Húnter de contractació de professorat universitari. Després d’un retard en la convocatòria que va fer saltar les alarmes el passat octubre, quan molts van posar en dubte la seva continuitat, aquest dilluns el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica la convocatòria de 75 places per la contractació de professorat dins el programa.

El pla genera controvèrsia des de la seva presentació. Actualment les facultats i molts professors en situació precària confien en el programa com l’única forma de contractar professorat davant les mesures d’austeritat del govern central que limiten les substitucions del professorat universitari al 10% de les places. Els sindicats, però, reivindiquen que les contractacions s’haurien de fer per les vies establertes en els convenis, que són les que poden garantir la permanència del professorat que es troba en situació de precarietat o incertesa. I aquesta és només part de la polèmica.

No obstant, quan es va presentar la fase actual del programa Serra Húnter l’any 2011 el seu objectiu era ben diferent. Es tracta d’una de les mesures estrelles del govern de CiU a nivell universitari, que té per objectiu “incorporar fins el 2020 més de 500 nous professors seleccionats amb criteris d’excel·lència internacional”, segons explica la Secretaria d’Universitats i Recerca en un comunicat.

Conflicte amb Hisenda

El passat octubre la convocatòria va quedar en entredit per un conflicte amb el Ministeri d’Hisenda, que va considerar que la convocatòria podria infringir la reposició màxima dels professors universitaris, limitada a un 10% per les mesures d’austeritat. En el seu moment, el secretari d’universitats i recerca Antoni Castellà va assegurar que portaven tres anys sense convocatòries i el 10% dels tres anys acumulats sumava 75 places. La veritat era que algunes universitats ja havien estat convocant les places a les que tenien dret en aques període.

La convocatòria finalment publicada al DOGC inclou nous arguments per legitimar el programa. El document assegura que es tracta d’una oferta de places del 2011, tot i que “aquesta segona fase no s’ha pogut iniciar fins l’any 2014, una vegada signats els convenis amb les universitats i finalitzada l’avaluació de la primera fase del Pla”. Per tot això, diuen que aquesta despesa no afecta els objectius pressupostaris mercats pels pressuposts de l’Estat del 2014 i compleix l’establert en els del 2011. Per altra banda, assegura també que “no afecten el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària de les universitats”.

La majoria de les 75 places convocades són per a la categoria de professorat agregat, tot i que la UPC i la UPF convoquen cadascuna dues places de catedràtics contractats i la UdL i la UdG una de professor lector cadascuna. Els contractes estan vinculats a totes les àrees de coneixement: 19 són de l’àmbit de ciències experimentals, 6 de ciències de la salut, 19 de ciències socials, 15 d’humanitats i 16 d’enginyeria i arquitectura. Per universitats, la UB n’ofereix 20; l’Autònoma, 18; la Politècnica, 8; la UPF, 9; la UdL, 3; la UdG, 5; i la Rovira i Virgili, un total de 12 contractes. Tot i que la major part dels avaluadors provenen d’universitats o institucions de recerca de l’Estat, i sobretot de les catalanes, cada comissió comptarà com a mínim amb un expert d’una institució estrangera entre els seus quatre vocals.

Consulta les convocatòries al DOGC.

Les claus del pla Serra Húnter

Des del 2004. El pla existeix des del 2004 i fins el 2011 havia permès a les universitats catalanes contractar 482 professors amb el 50% del sou pagat per la Generalitat. El 2011 el secretari Antoni Castellà va anunciar un replantejament del programa en la seva segona fase per primar “criteris d’excel·lència internacional”.

Abandonar el model funcionarial. Durant la presentació del programa l’any 2011 Castellà va assegurar que “la idea seria que no sortissin més places de funcionaris”. El pla Serra Húnter ofereix contractes laborals, no places de funcionaris. La secretaria previa la jubilació de 2000 professors contractats en 10 anys. L’objectiu que es plantejava era substituir la meitat amb contractes no permanents i l’altre meitat amb contractes permanents. D’aquests, les universitats podrien triar si optar per la via del concurs públic habitual o la del Serra Húnter.

Conflicte amb l’autonomia universitària. Amb la segona fase del pla Serra Húnter, la Generalitat, a part de pagar el 50% del sou dels professorat contractat per aquesta via, passa a intervenir també en la seva selecció. Els tribunals estan formats per la mateixa quantitat de membres indicats per les universitats i per la direcció del pla, indicada pel Govern. Molts sectors de la universitat ho han criticat com una intromissió en l’autonomia universitària, que no hauria de permetre la intervenció del Govern en qüestions com la selecció de professorat.

Excel·lència internacional. Un dels objectius del pla és captar talent internacional, per això totes les comissions avaluadores compten amb algun especialista d’una institució estrangera. S’hi han presentat candidats de 38 països, però això no descarta que també ho fassin els locals. De fet, Castellà va assegurar que s’hi podien presentar fins i tot professors que avui en dia són funcionaris a la recerca d’una millor situació laboral, ja que el programa presentat el 2011 obria la porta a oferir una retribució variable, per sobre de l’actual, en funció dels mèrits específics de cada candidat.

Húnter. Tot i que molts pronuncien el nom del programa amb la lletra aspirada, en realitat és muda. Els cognoms que donen nom al pla són d’un català, Jaume Serra Húnter, catedràtic d’història de la filosofia que va ser rector de la Universitat de Barcelona durant els primers anys de la Segona República.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*