El PP i les constructores es van repartir els 1.000 milions de sobrecostos de les escoles públiques valencianes

L'empresa de la Generalitat Valenciana adjudicava obres de col·legis a constructors amics amb ofertes en baixa temerària i després els sobrecostos es disparaven fins el 40%.

eldiariocv
 
 
 

Un cartell de Ciegsa anuncia la construcció de dos centres a la comarca de La Safor

Un cartell de Ciegsa anuncia la construcció de dos centres a la comarca de La Safor

Els més de 1.000 milions d’euros detectats en sobrecostos en construccions d’escoles a la Comuniat Valenciana a través de l’empresa publica CIEGSA es repartien entre el PP valencià i les empreses constructores, segons les investigacions realitzades per la UCO (Unitat Central Operativa) de la Guàrdia Civil. Segons avança la Cadena Ser les adjudicacions es feien a les empreses que presentaven les ofertes més barates, que fins i tot arribaven a ser temeràries, i que amb els sobrecostos posteriors, que rondaven entre el 20 i el 40%, es treien els beneficis de les empreses i també una part per contribuir al finançament il·legal del PP.

Les mateixes fonts de la investigació assenyala a empreses imputades com Construccions Luján o Cleop, empresaris i amics del govern autonòmic, que rebien les adjudicacions sense control administratiu i fora de la llei. Així, després de rebre l’adjudicació a la baixa, es produïa durant la construcció dels centres el sobrecost del pressupost sense que això signifiqués cap millora en l’obra, sinó que anaven a repercutir en un major benefici per a l’empresa, així com un pagament per al PP valencià.

El nom de Màximo Caturla, imputat dins de l”Operació Taula’, ha tornat a resugir com a conseller delegat de Ciegsa precisament en el període de major “espoliació” dels fons per construir les escoles, entre els anys 2004 i 2007. Caturla, d’aquesta manera, hauria recaptat els diners que lliuraven les constructores per donar-los Gerardo Camps, a qui els investigadors assenyalen com el que hauria gestionat la caixa B, tot vigilat per Francisco Camps, qui al seu torn seria l’enllaç amb Gènova.

Ciegsa hauria operat durant tot aquest període al marge del control de la Conselleria d’Educació, i la investigació afirma que “decidia l’adjudicatari” i “abusava del procediment negociat sense publicitat” en les contractacions. Aquesta “absència de control” hauria permès pagar uns preus fora de mercat, així l’interventor explica que “el preu per metre quadrat de dos instituts construïts en la mateixa època, en la mateixa localitat i amb superfícies construïdes semblants, era de 670,45 euros si era executat per la Conselleria, i de 912,31 euros si la seva construcció era encomanada a Ciegsa.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*