El professorat de la UB es preocupa pel seu futur

Professors, estudiants i personal d'administració acaben el curs denunciant diverses situacions que els preocupen a través de la Coordinadora UB. A molts docents se'ls acaba o se'ls ha acabat el contracte i no tenen perspectiva de renovació.

João França
 
 
 

Membres de diferents col·lectius que conformen la Coordinadora UB durant la roda de premsa

Membres de diferents col·lectius que conformen la Coordinadora UB durant la roda de premsa

Aquest dilluns la Coordinadora UB, que aglutina col·lectius de professors, estudiants i personal d’administració i serveis (PAS), va fer ahir una compareixença conjunta per denunciar diverses qüestions que els preocupen ara que s’acaba el curs. Van des de la situació laboral del professorat fins al model d’universitat que es vol implantar amb la reestructuració que preveu el rectorat.

Professorat sense sortida

Aída Sánchez, professora a la facultat de Belles Arts durant 16 anys, va comparèixer com a exprofessora de la UB per explicar la situació del professorat lector. Assegura que tècnicament no ha estat acomiadada, però que és una “acomiadada de facto“, com altres professors a qui no se’ls renoca el contracte.

El contracte de lector, explica, és temporal per definició. Pot tenir una durada màxima de cinc anys i, un cop finalitzat, se suposava que si havies superat les avaluacions corresponents tenies dret a optar a una plaça indefinida. No obstant, el límit de renovació de personal del 10% imposat pel ministeri ha fet impossible convocar noves places i ha deixat aquestes persones, amb una trajectòria acadèmica en una difícil situació.

Sánchez explica que s’han buscat diverses solucions per als 22 lectors als que se’ls acabava el contracte l’any passat, però les considera insuficients. 13 van passar a ser professors associats, 6 personal extern a la UB i 3 ja no tenen cap vinculació a la universitat, explica. És el cas d’aquesta professora, que diu que se li va oferir un contracte d’associada però el va rebutjar. “Hagués estat acceptar un contracte fraudulent, que està precaritzant el personal contractat”, assegura. Enguany la coordinadora calcula que se’ls acabarà el contracte i es trobaran en aquesta situació 24 o 25 lectors, 6 o 7 investigadors amb beca Ramon y Cajal, 8 investigadors postdoctorals i 4 ajudants. Segons les seves dades, van ser 120 els associats que es van trobar en aquesta situació l’any passat.

“500 euros al mes és violència”

Jaume Sastre, professor associat de filosofia de la UB, ha estat l’encarregat de llegir el comunicat de l’assemblea de Professorat Reclamant, que pretén denunciar la situació de precarietat dels associats. “El professorat associat suposa un 40% de la plantilla de la UB, treballa i viu en condicions d’extrema precarietat, cobrant entre 300 i 500 euros al mes per realitzar entre la meitat i dues terceres parts de la docència que fa un professor titular que en cobra 2.500”, asseguren.

La figura de professor associat va ser creada per tal de contractar professionals que poguessin fer docència puntualment per tal de compartir els seus coneixements en un àmbit determinat. No obstant, les universitats l’han fet servir tradicionalment per contractar professorat en formació que du a terme tasques estructurals dins la universitat. “Ja fa molts anys que la UB fa servir la servir la figura de professor associat per contractar mà d’obra barata”, critica el manifest. Sastre assegura que, a més, és la universitat que menys paga als associats en comparació amb les del seu entorn. “500 euros al mes és violència”, conclou el text dels Professors Reclamants.

Reestructuració de la UB

Pel que fa al personal d’administració i serveis (PAS), el que més els preocupa en relació amb la seva situació laboral és el projecte de reestructuració de la UB que impulsa el rectorat de Dídac Ramírez. L’objectiu és passar de 20 a 10 facultats i de 100 a 50 departaments per estalviar en despeses. Això representarà grans canvis en l’estructura de personal que ara, segons explica Eduard Antequera, treballador del campus del Raval, ha fet paralitzar les negociacions laborals. “Pensem que l’objectiu final és externalitzar tot el PAS, com s’ha fet amb els menjadors o els serveis esportius”, assegura.