El que s’amaga rere el fet que Albert Rivera no hagi llegit cap llibre de Kant

Les riallades després de la ficada de pota de Rivera haurien d'anar seguides d'una reflexió sobre una realitat poc present: es llegeixen llibres a la universitat?

Jordi Mir
 
 
 

Albert Rivera al programa El Hormiguero

Albert Rivera al programa El Hormiguero

Albert Rivera recomanava Immanuel Kant però reconeixia no haver llegit cap llibre del filòsof i jurista. Passava en un debat a la universitat Carlos III de Madrid, al qual havien estat convidats també Mariano Rajoy, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Només el presidenciable per Podemos hi va assistir al seu costat, i va ser precisament aquest qui davant una pregunta de les persones assistents, en aquest cas un estudiant que li demanava la recomanació d’un llibre, va fer referència a Kant i l’Ètica de la raó pura. I després seria Rivera qui se sumaria a la recomanació. Quan el moderador va preguntar si volia concretar un títol va arribar la intervenció de Rivera que va generar sorpreses i es va convertir en viral: “Jo, la veritat és que no he llegit a Kant un títol concret, però tant me fa”.

Les rialles van explotar ràpidament. Com pot ser que algú digui que per a ell o ella un autor o autora és una referència, que ho és en el seu àmbit acadèmic o professional, i alhora assumeixi amb naturalitat que no ha llegit cap dels seus llibres? Poca atenció va merèixer el títol inexacte citat per Iglesias. Això no va fer tanta gràcia: qui sap els títols de Kant? Però anem a allò important. Aquest episodi serveix per riure una mica, però per a alguna cosa més? Doncs encara que no ho sembli, perquè ens vam perdre en les rialles, hauria de servir per a molt més. Serveix per manifestar una realitat poc present: Es llegeixen llibres a les universitats?

Rivera no va llegir cap llibre de Kant malgrat ser un referent en alguns àmbits del dret perquè no cal llegir cap llibre per aprovar, fins i tot per treure matrícula, en aquestes assignatures. Perquè no s’acostuma a demanar que es llegeixin llibres. Fins i tot, perquè no es treballa amb llibres. Rivera es va sorprendre de les rialles, quin mal havia fet? Com poden riure per alguna cosa que no va poder pensar que no fos el correcte? Per què havíem de llegir llibres? Llegir es llegeix, els joves llegeixen molt i de diferent manera. Llegeixen apunts, articles, manuals, capítols aïllats, fragments, blocs, Viquipèdia…

Una estudiant d’Humanitats i Ciències polítiques va escriure aquells dies en període d’exàmens:

No és una excepció, no és un cas particular de la seva Facultat. Tots els indicis que tenim ens fan pensar que està molt estès. Però es parla poc d’això, estudiants amb més interès i capacitat en algun moment aixequen la seva veu. En alguns àmbits de coneixement els llibres fa temps que van desaparèixer, si no eren manuals. En altres han anat deixant pas als dossiers de lectures fotocopiades, als capítols escanejats… No es tracta aquí de fer un elogi nostàlgic del llibre, del paper, es tracta de pensar quins efectes té la lectura fragmentària o d’articles sencers en el millor dels casos. Necessita Albert Rivera llegir a Kant per arribar a president del govern? No. Però necessitem llegir-lo si volem saber alguna cosa més que una selecció de les seves idees? Sí. És important llegir Kant? Si diem que és un referent per a nosaltres o la nostra disciplina, segurament, convindrà.

Necessitem llegir llibres, obres completes, per poder entrar en profunditat en les idees, propostes, anàlisi, que algú ha generat. En alguns àmbits les obres completes poden ser articles acadèmics llargs, tampoc sacralitzem el llibre. Cal assumir que l’exhaustivitat no està al nostre abast, que no podrem llegir a tot Kant en una assignatura. Però també cal assumir que no podem pensar que coneixem Kant perquè en una assignatura algú ens va parlar d’ell i ens va explicar un resum de la seva vida i obra. Convé assumir les dificultats a què ens enfrontarem si volem ser exhaustius i alhora prendre plena consciència de les limitacions que tenim pel tipus de formació que estem seguint.

Hem desfer la il·lusió que en deu o dotze setmanes d’un trimestre o semestre universitari estudiaràs la història contemporània, o l’economia internacional… Les nostres carreres universitàries han anat perdent anys, assignatures, crèdits… Per cert, algú ha sentit parlar d’educació, universitat o lectura en aquesta campanya electoral? Ara, a més, es vol passar de graus de quatre anys als de tres. Ens hem preocupat de preguntar-nos com afecta o afectarà a la formació dels estudiants? No es tracta d’anar preguntant quants llibres ha llegit algú en els anys de carrera per decidir si la cosa va bé o no. Com en tantes altres coses el com pot ser més important que el què. Però aquesta desaparició dels llibres sí que sembla ser un senyal alarmant que ens hauria de fer reaccionar. Com deia Violeta, l’estudiant d’Humanitats i Ciències Socials:

Potser va sent hora d’abordar decididament els efectes del menjar ràpid, la política ràpida, la docència ràpida, la lectura ràpida… Hi ha lectures que ens canvien la vida, difícilment ho faran uns apunts o Viquipèdia. Necessitem els apunts i Viquipèdia, i els resums de lectures… Però necessitem, també, llegir amb calma, amb profunditat, rellegir, pensar, aturar, tornar a llegir, parlar del que hem llegit i pensat, dialogar, aprendre i canviar.