El Síndic alerta que s’han produït maltractaments institucionals en l’acollida de Menors no Acompanyats

La possible arribada de 6.000 menors l’any 2019 posa de manifest la necessitat d’aplicar reformes estructurals al sistema de protecció, més enllà de les mesures d’urgència, i que es garanteixi que els drets dels infants nouvinguts “prevalen sobre la seva condició d’estrangers”.

Sandra Vicente
 
 
 

Uns infants a un centre d’acollida de menors / Joan Mas Autonell

El Síndic de Greuges ha presentat al Parlament el darrer informe sobre la situació dels Menors Estrangers No Acompanyats (MENA) a Catalunya. En el text, tot i reconèixer els “esforços de la DGAIA per a poder fer front al constant augment en l’arribada de menors”, també es posen de manifest diverses mancances del sistema de protecció. “Les mesures d’atenció i acollida han d’anar més enllà de les mesures d’emergència que s’estan duent a terme en aquestes dues setmanes i calen canvis estructurals en el sistema que no poden ser si no són amb la coresponsabilitat de les administracions i un augment pressupostari”, ha apuntat el Síndic, Rafael Ribó, qui també ha denunciat “maltractaments institucionals” en els procediments d’acollida.

L’informe La situació dels infants migrants sense referents familiars a Catalunya reconeix la tasca feta per la DGAIA, especialment en els darrers mesos, en la creació de places d’emergència. Així, el 2018 conclourà amb 2.047 places noves (un increment del 75.1%). Tot i això, l’adjunta per a la defensa dels drets de la infància i l’adolescència, Maria Jesús Larios, ha alertat que, si se segueix amb aquest ritme d’arribades, es possible que hi hagi 6.000 nous MENA a Catalunya el 2019, xifra que requeriria la posada en marxa de 3.000 noves places. En aquesta línia, el Síndic ha assegurat la necessitat de mesures d’urgència, però també “de treballar amb previsió mig curt termini, per a evitar les situacions inadequades produïdes durant els darrers anys”.

Ribó ha fet referència a les retallades en pressupost i mesures d’atenció que es van donar al 2010, després de la davallada d’arribades de MENA a Catalunya “i que encara no s’han revertit”. Així, des del Síndic, han alertat diverses mancances i deficiències detectades en el sistema d’acollida de menors, relacionades amb la manca de coresponsabilitats i exercici de les competències de l’Estat i de les administracions locals. “Catalunya és la segona Comunitat Autònoma, després d’Andalusia, en rebuda de MENA. Manca col·laboració entre governs locals en tant que la majoria de menors han tingut altres destinacions abans d’arribar aquí”, assegura Larios, qui afegeix que, sigui com sigui, “la DGAIA no pot assumir aquestes arribades sense la col·laboració de totes les administracions i els Departaments implicats”.

Amb aquesta darrera afirmació feia referència a la discrepància esdevinguda entre els Departaments d’Afers Socials i Família (del que depèn la DGAIA) i el d’Interior (del que depenen els Mossos d’Esquadra) després de la última polèmica que es va donar amb MENAs dormint a les comissaries del cos policial. “Hi ha una manca de servei de protecció en l’emergència, que suposa dèficits d’atenció”, ha afirmat Larios. Però la situació dels menors pernoctant a dependències que no corresponen no és nova, tal com ha afirmat l’assessor del Síndic, Bernat Albaigés.

Albaigés ha recordat que aquesta “situació inadequada” ja s’ha donat anteriorment. “El 2017, amb el col·lapse de la Ciutat de la Justícia, dormien a les seves dependències, als soterranis, amb portes metàl·liques, sense llits i les llums enceses constantment. Sense condicions d’higiene. Una situació molt pitjor que la de les comissaries però que porta donant-se 10 anys”.

Aquest augment i col·lapse del sistema, també duu a la sobreocupació dels centres de primera acollida i situacions inadequades als centres del sistema de protecció, com l’ingrés directe a CRAE o CREI (que no són espais de primera acollida sinó d’integració). I, per altra banda, també s’han detectat casos de menors que s’han quedat més dels sis mesos establerts al protocol als centres de primera acollida.

Prioritzar l’acolliment familiar i millorar les proves d’edat

Després de l’anul·lació del pacte Catalunya – Madrid el 2010, que garantia el treball sobre el terreny per a investigar i garantir les condicions del retorn de l’infant en cas que el retorn de l’infant amb la família es considerés la millor opció, des del Síndic asseguren que ja no es fa cap treball en aquest sentit. “El retorn ha de ser l’opció preferent si és la més adequada i si coincideix amb la valoració dels experts i amb l’interès superior manifest de l’infant”, apunta Larios.

Així mateix, el Síndic ha reclamat que es millorin els procediments de constatació de l’edat de l’infant, per a que “puguin rebre atenció i tutela immediata de la DGAIA”. Els marges d’error de dos anys en la prova, que afecten als càlculs de prestació, i a la regularització de la situació legal dels menors, són alguns dels aspectes que s’han destacat. “No hem d’oblidar que són joves a punt de fer la majoria d’edat; si les proves no són diligents i els menors arriben als 18 anys abans d’haver-les conclòs, la seva situació, econòmica i legal, es complica”, ha recordat Ribó.

També s’ha d’evitar l’ingrés de menors als CIE: “Sabem la funció que tenen aquests centres, i en podríem discutir, però ja que existeixen, no podem permetre que hi hagi menors dormint-hi existint un programa integral d’acompanyament als menors”, ha afirmat. I en la línia de l’acompanyament, també s’han destacat els dèficits de l’assistència legal i de la transició a la vida adulta. “Els joves extutelats moltes vegades tenen dificultats d’accés a les prestacions o a la renda garantia ciutadana. Es queden sols”, ha conclòs Ribó, qui també ha alertat sobre l’alta prevalença de trastorns psicològics i de consum de substàncies tòxiques d’aquests Menors, degut al “dur periple migratori” que demana que no “se’ls deixi desemparats”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*