El Síndic de Greuges alerta dels perills d’una escola pública a la carta

En el seu darrer Informe Sobre els Drets dels Infants, presentat ahir al Parlament, el Síndic de Greuges posa el dit a la nafra sobre un fenomen cada cop més recurrent: la demanda per part de grups de famílies de projectes educatius singularitzats. Atendre aquest tipus de demanda pot accentuar la segregació, alerta el Síndic.

Víctor Saura
 
 
 

Maria Jesús Larios, adjunta del Síndic per a la defensa dels drets de la infància i l’adolescència; Rafael Ribó, síndic de Greuges; i Roger Torrent, president del Parlament | Foto: Parlament de Catalunya

“En els darrers processos d’admissió d’alumnat, el Síndic ha rebut diverses queixes a la ciutat de Barcelona de famílies que reclamen, abans de la preinscripció o després, la creació de nous centres públics amb projectes educatius singularitzats en una determinada zona, atesa l’escassa oferta disponible i l’elevada demanda d’aquesta tipologia de centres”, explica l’informe que el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va entregar ahir al president del Parlament, Roger Torrent.

Però no sempre aquestes demandes estan justificades, afirma, ja que li consta que en algun cas de Barcelona s’ha augmentat l’oferta quan a la mateixa zona educativa hi havia places públiques vacants en altres centres. “La satisfacció de la demanda no pot ser el principal criteri de planificació educativa que cal tenir en compte, especialment perquè, amb aquest criteri, es reprodueix la segregació escolar del nostre sistema educatiu. Satisfer la demanda per garantir la governabilitat del procés d’admissió d’alumnat pot suposar donar cobertura als desequilibris en la composició social dels centres”, sosté l’informe.

El Síndic no entra en detalls, però efectivament el curs passat les famílies d’una escola de primària els fills dels quals eren la primera promoció que acabava sisè es va mobilitzar per reclamar que el nou institut que s’anava a obrir en aquell districte continués el mateix projecte pedagògic que havien tingut els seus fills des de P-3. Famílies d’altres instituts del districte van mobilitzar-se en sentit contrari, reclamant que el nou institut públic no s’obrís fins que els altres centres propers no haguessin passat un procés de transformació educativa a fi que no quedessin estigmatitzats pel nou centre singular. El resultat és que l’institut no es va obrir, però les famílies van aconseguir ser reubicades en un nou institut d’un districte veí, en el qual es va crear un dany col·lateral, ja que l’augment de la demanda va provocar l’obertura de diversos bolets i ampliació de ràtios.

“La normativa preveu el dret de les famílies a conèixer el projecte educatiu de cada centre, però no el dret a obtenir plaça necessàriament en determinats centres amb determinats projectes educatius”, afirma el Síndic, el qual recorda que en el seu informe sobre segregació escolar de l’any 2016 ja s’apunta que “l’oferta pública no està exempta de desequilibris interns en la seva composició social, en part originada per diferències en els projectes educatius i en la seva singularització”.

Pacte nacional contra la segregació abans d’acabar l’any

La lluita contra la segregació és una de les prioritats del Síndic en matèria d’educació, i a l’informe es recorda les dues mesures a les quals s’ha compromès el conseller d’Ensenyament i que s’haurien d’activar de forma força imminent: per una banda, la signatura d’un pacte nacional contra la segregació “subscrit pel Departament d’Ensenyament i la resta d’agents de la comunitat educativa abans de finalitzar l’any 2018”, i per l’altra, o complementari amb aquest, l’aprovació d’un nou decret d’admissió d’alumnat “que substitueixi el de 2007 i que ampliï els instruments disponibles per combatre la segregació escolar”.

L’informe del Síndic entra en moltes més qüestions, com ara la necessitat de millorar el finançament de l’educació “per garantir més recursos i una millor atenció envers els infants, centres i municipis amb més necessitats educatives”, i en especial posa l’accent en la necessitat de millorar la dotació de recursos als centres amb més complexitat educativa, donar un nou impuls a les polítiques de beques, i garantir els recursos que permetin desplegar el decret d’escola inclusiva.

Pel que fa al lleure educatiu, l’informe analitza la dificultat de determinats centres, especialment amb una alta complexitat, per organitzar colònies escolars i que hi participi tot l’alumnat. L’informe aborda i fa recomanacions sobre altres qüestions, com la pobresa infantil, el sistema de protecció de menors tutelats, els abusos sexuals, el tractament preferencial dels infants pel que fa a l’accés a la salut, les polítiques d’igualtat i gènere o la conscienciació social sobre els drets dels infants.

1 Comment on El Síndic de Greuges alerta dels perills d’una escola pública a la carta

  1. Jordi Mateu Zorita // 27/11/2018 a les 14:07 // Respon

    La segregació escolar és realment un problema que cal abordar, tant pel que fa a la desigual distribució de l’alumnat immigrat en relació als centres públics i privats, com pel que fa a altres tipus de segregació.
    Un sistema educatiu de qualitat és capaç de trobar un equilibri entre la promoció de l’equitat social i el respecte a la diversitat d’opcions i de projectes educatius dins d’un marc de màxima qualitat per a tots els centres. No podem afavorir l’equitat social en detriment del respecte a la diversitat, si això implica incompliment de drets bàsics i marginació de minories; però tampoc és adequat promoure la diversitat si es malmet l’equitat social, com per exemple l’experiència nefasta dels xecs escolars ha evidenciat allà on s’ha aplicat aquesta mesura.
    Les famílies que opten per portar els seus fills i filles a escoles amb projectes educatius singulars ho fan perquè l’oferta de centres públics innovadors és molt inferior a la demanda. ¿Què se’ls ofereix aleshores a aquestes famílies que volen que els seus fills i filles rebin aquesta educació a l’escola, que desitgen que els seus fills i filles tinguin un acompanyament emocional adequat, o que aprenguin a través de vivències reals i amb materials sensorio motrius?
    Posaré un paral·lelisme molt fàcil d’entendre. Les persones tenim assignat un Centre d’Atenció Primària per a les nostres visites. Esperem que tots els CAPs tinguin una qualitat mínima i suficient. Però si resulta que al centre que ens han assignat es porten a terme pràctiques mèdiques del segle XIX, és evident que buscarem solucions: intentarem canviar de centre, si no en trobem cap de sostingut amb fons públics, buscarem una mútua privada, i en cas de no trobar-ne cap de qualitat tampoc, mirarem d’auto gestionar-nos en matèria de salut, sense anar a cap centre.
    Doncs quelcom semblant passa en Educació. No hi ha prou centres educatius públics amb un projecte educatiu innovador – jo més aviat diria, en consonància als pressupostos actuals de les neurociències i la psicopedagogia-; la normativa de creació de centres privats – o millor dit, per a aquest col·lectiu, auto gestionats- fa impossible poder crear un centre i accedir així a aquest dret, que esdevé virtual; I a sobre, en aquest país no està encara reconeguda la legalitat de l’educació no escolaritzada a partir dels 6 anys, malgrat la nombrosa investigació acumulada en tots els països en què això és possible a favor d’aquesta opció.
    La problemàtica de fons que cal resoldre al nostre sistema educatiu per afavorir l’equitat i cuidar de la diversitat implica: 1. Ordenar adequadament el sistema, reconeixent que la custòdia en matèria educativa és de les famílies i no de l’Estat, i per tant legalitzar opcions educatives més enllà de l’escolar. 2. Canviar la normativa de creació de centres auto gestionats, per tal que la normativa sigui la mateixa per a les escoles públiques rurals i les escoles auto gestionades petites. 3. Apostar realment en innovació educativa, per tal que totes les opcions educatives siguin de qualitat. No té cap sentit que a aquestes alçades del segle XXI encara s’estiguin portant a terme certes pràctiques pedagògiques a les escoles, pròpies del segle XIX.
    No entro a tractar el tema de la doble xarxa de centres públics i privats concertats i la distribució de recursos econòmics, ja que el què plantejo no és un debat ideològic, sinó d’ordre sistèmic i de respecte a les investigacions psicopedagògiques. Però és evident que és un altre desordre significatiu dedicar fons públics a iniciatives privades que porten a terme mecanismes de selecció i segregació de l’alumnat.
    En definitiva, la solució no passa per desequilibrar el respecte a la diversitat en detriment de l’equitat, o a l’inrevés, sinó en INVERTIR realment en educació, per tal que l’educació de qualitat sigui una realitat a tots els centres educatius i en totes les opcions educatives, i des d’aquest pressupost:
    • Acollir des d’un sistema sostingut per fons públics una diversitat de projectes educatius singulars, tots ells de qualitat, que donin resposta a la diversitat que caracteritza la nostra societat actual, i sigui un cau constant d’innvocació.
    • I permetre la iniciativa no sostinguda amb fons públics, sempre de qualitat en base a les investigacions psicopedagògiques del segle XXI, allà on qualsevol persona vol desenvolupar el seu dret a crear centres educatius, educar els seus fills i filles en família, o crear centres de suport a l’educació.
    Curiosament, la idea que aquests centres auto gestionats són guettos ha estat desmentida absolutament en l’actual moviment d’innvoació, on gran part de l’impuls i de les inspiracions pedagògiques que estem vivint han estat iniciades en centres auto gestionats al marge del sistema que han acabat impactant una part del sistema.
    Jordi Mateu
    President de l’Associació CAIEV

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*