ENTREVISTA | ELISABETH BRABENDER I BETH-ANNE LOGAN, INDEPENDENT CARE REVIEW SCOTLAND

“El sistema de tutela d’infants i joves no està dissenyat per estimar a la gent o deixar que la gent estimi”

Escòcia està revisant el seu sistema de protecció de la infància i l'adolescència a través de trobades amb infants i joves tutelats, famílies i treballadors

Victòria Oliveres
 
 
 

Elizabeth Brabender i Beth-Anne Logan al Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa” / Victòria Oliveres

Quan parlem del sistema de tutela d’infants i joves, poques vegades l’estima és al centre del debat. A Escòcia, fa dos anys, una vintena de joves tutelats van iniciar una campanya per replantejar el sistema i posar justament l’amor al centre.

Ningú creia que seria tan ràpid, però l’octubre del 2016 la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, va anunciar una revisió independent del sistema de protecció escocès, la Independent Care Review. Escoltaria un miler de joves que en formaven part perquè considerava que “cadascú mereix ser estimat”.

A Escòcia 15.000 nens i joves estan sota tutela o atesos per l’estat. El seu sistema de protecció inclou els infants que viuen en residències de l’estat però també els qui estan en acollida i els qui viuen amb la seva família però reben suport dels treballadors socials.

Per valorar el sistema escocès i la necessitat del procés de revisió hem parlat amb la Elizabeth Brabender, coordinadora del Secretariat de l’Independent Care Review, i la Beth-Anne Logan, codirectora d’un dels grups de treball. Van ser a Barcelona en motiu del cicle ‘Perspectiva i perspectives +18: l’atenció al jovent extutelat’, organitzat per la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) que va tenir lloc al Palau Macaya de l’Obra Social ‘la Caixa’.

Per què era important revisar el sistema de protecció de la infància i l’adolescència?

Beth-Anne: Crec que ho era perquè els nostres joves ho estaven demanant. Les oportunitats vitals i els resultats de les persones tutelades en comparació amb els de la població general no són prou bons. Això no és perquè un servei concret o una persona determinada hagi fet alguna cosa malament, sinó que és sistèmic.

Què va fer que aquests joves reclamessin canvis en aquell moment?

B.A.: Es podria dir que es van trobar les persones adequades en l’any adequat. Però el que va ser definitiu va ser el coratge d’aquests joves que s’havien sentit presoners durant tant de temps. Van començar a fer propostes, no deien que tot estava malament sinó que eren proactius.

Els joves tutelats han continuat estant al centre del procés de revisió. Què ha sigut positiu d’implicar-los?

Liz: Aquesta revisió és molt diferent de la resta que he realitzat. Des del principi es va veure que els infants, els joves i les famílies eren els experts, així com els treballadors del sistema. No es podien fer canvis sense ajuntar aquests agents i escoltar-los. No faríem una revisió sobre cap altre servei a Escòcia sense escoltar als usuaris. Per tant, en aquest cas hem de reconèixer que ells són els que més en saben. A més, la bondat i la capacitat dels infants i joves per plantejar idees i solucions de temes complexos m’ha sorprès molt.

Beth-Anne Logan al Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa” / Victòria Oliveres

Quan va anunciar la revisió, la primera ministra va parlar del rol que juga l’amor al sistema d’atenció i tutela d’infants i joves. Per què creieu que és important?

B.A.: L’amor és molt complex, però crec que la convicció bàsica és que tothom hauria de saber el que és ser estimat i hauria d’experimentar una estima sana. En aquests moments el sistema no està dissenyat per estimar a la gent o deixar que la gent estimi. Això crea moltes conseqüències no intencionades. Per exemple, que els joves no sàpiguen el que és estimar. Com que no els ho ensenyem, poden caure relacions de violència domèstica. A més, és una necessitat fonamental: la gent ha de ser estimada.

L: L’amor significa el mateix per a la majoria de la gent. Es tracta de tenir algú que hi és quan les coses van bé i quan van malament, de saber que tindràs una tercera o una quarta oportunitat perquè hi ha algú que t’entén. I això és igual pels treballadors i els pares que pels infants i joves.

A la revisió també parleu de l’estigma. Fins a quin punt l’arrosseguen els infants i joves tutelats?

B.A.: L’estigma és una part intrínseca de les seves vides. Troben barreres, falta d’entesa, de coneixement i de consciència. La gent no els veu com a persones sinó com una etiqueta, algú de qui te n’has d’apartar. No ens hem d’avergonyir d’haver estat sota tutela però suposo que, segons les estadístiques, tinc més probabilitats de veure una cel·la de presó que una aula universitària.

Ja esteu a la segona etapa del procés de revisió i per tant us heu reunit amb centenars de joves. Què ha estat el més revelador que heu trobat fins ara?

L: Una de les coses que més hem sentit és la importància de les relacions. Hem de reconèixer el paper que tenen les famílies amb els infants i la necessitat de mantenir-los junts sempre que sigui segur. Hem sigut conscients especialment del rol dels germans i les germanes. No entendre per què se’ls separa o per què no els poden veure els causa un dolor terrible.

També ens han dit que el llenguatge que utilitzem en la informació que donem no ajuda a la gent a entendre el què passa. En una de les primeres converses que la Fiona Duncan – presidenta del procés de revisió – i jo vam tenir amb un dels nois, ens va explicar que quan li van dir que estaria tutelat no va entendre què significava. No són coses que no sabéssim però la seva importància s’ha fet molt més palesa.

Elizabeth Brabender al Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa” / Victòria Oliveres

Què heu après de voltar per tot el país?

L: Escòcia és un país petit i de vegades pensem que no som prou bons. Hem de crear oportunitats perquè la gent aprengui entre si quines són les millors pràctiques. Tot i això, també hem de ser clars en dir que per molt que una cosa brillant passi a un lloc no podem copiar-ho directament a l’altra banda del país.

Què espereu d’aquest llarg procés?

L: El que no volem és que fem canvis només per fer-los. Volem estar realment segurs que són els correctes i que entenem perquè tenen sentit des de l’experiència i la investigació. Per això, la revisió ha de prendre temps per fer-ho correctament. Molts ens han demanat si la revisió serà radical o no però encara no ho sabem.

B.A.: M’agradaria aconseguir que la societat entengui aquests joves i tinguin més curiositat. També vull que els nostres treballadors siguin valents en la presa de decisions i que tothom dins el sistema deixi de tenir por de preguntar-se si som prou bons i si estem fent el suficient per als nostres infants i joves.

2 Comentaris on “El sistema de tutela d’infants i joves no està dissenyat per estimar a la gent o deixar que la gent estimi”

  1. Lluís Casas Casals // 06/10/2018 a les 17:11 // Respon

    Com a educador social de Serveis Socials Bàsics i en àrea d’infància i família, trobo exemplar el projecte escocès…sempre penso que decidim els adults sobre una situació i un món que, en tot cas, no és del tot nostre i que hem de donar la veu en general a infans, adolescents…i gent gran…En el cas que ens ocupa, encara amb més raó en una situació tan delicada com la tutela d’un menor per part de l’administració, a causa del problemes en el seu entorn familiar. A veure si des d’aquí tots els agents implicats en prenem nota, especialment DGAIA.

  2. Jonny Jacobsen // 22/10/2018 a les 7:53 // Respon

    Felicitats a l’article sobre el sistema de tutela escocesa, Vic.

    Em pregunto si tant els lectors escocesos com els catalans estarien interessats en una breu sèrie d’articles que comparaven els diferents aspectes de les dues nacions: els poders dels seus respectius parlaments; les seves identitats culturals i polítiques; el seu desenvolupament històric. Potser aquest sigui el tipus de projecte que es podria desenvolupar en associació amb un diari escocès.

    Des de l’èxit de la campanya escocesa per lluitar contra l’extradició contra Clara Ponsati, sospito que hi ha un interès creixent per als assumptes de Catalunya a Escòcia; i sospito que el sentiment és mutu.

    Bona sort amb els vostres futurs projectes, Vic.

    El teu amic i col·lega, Jonny

    (Espero que funciona Google translate)

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*