El ‘sudoku’ dels horaris escolars; pros i contres d’un meló que es vol obrir

Els adolescents catalans dinen i sopen massa tard, i dormen massa poc. Com canviar aquesta realitat? Els promotors del Pacte per la Reforma Horària (entre els quals, el mateix Govern) tenen una proposta, que sembla més fàcil del que és. En un recent seminari-debat ha quedat clar que tocar els horaris dels instituts implica tocar moltes més coses.

Víctor Saura
 
 
 

iStock

Encara és un preadolescent, té 12 anys (o potser encara 11) i comença el primer curs de l’ESO. Fins l’any passat esmorzava a les 8.30h, entrava a l’escola a les 9h i hi dinava a les 13h. Ara, com a conseqüència de la jornada compactada, esmorza a les 7.30h, entra a l’institut a les 8h i dina a casa passades les 15h. Els resulta familiar? Els promotors del Pacte per la Reforma Horària consideren que, pel bé de la salut dels infants, aquests horaris s’han de canviar (en el marc d’un canvi social profund que ens acosti als hàbits europeus), i per això van convocar un seminari-debat la setmana passada amb diversos representants de la comunitat educativa. Els presents es van posar ràpidament d’acord amb el diagnòstic i la necessitat de passar l’acció, però a la vegada es va veure clar qualsevol alternativa al que tenim avui dia no és, ni de bon tros, senzilla.

El principal problema dels horaris escolars es focalitza en els instituts. A primària, entre l’esmorzar i el dinar poden passar cinc hores, màxim sis. A secundària dues més, entre set i vuit, i encara més per aquells que viuen a zones rurals i tenen el centre educatiu lluny de casa. Això, en el cas que esmorzin bé abans de sortir de casa, perquè l’altre gran problema és que les extraescolars acostumen a començar tard –en especial l’esport federat–, i els adolescents també sopen i van a dormir molt tard, amb la qual cosa molts (un 70%, segons l’enquesta de salut de Barcelona) no dormen les 9 hores que els caldria ni s’aixequen amb temps per sortir de casa ben esmorzats. Per això, les dues principals propostes del Pacte per la Reforma Horària pel que fa a l’educació són: 1) la integració del dinar en l’horari dels instituts; i 2) l’avançament de l’inici i finalització de les activitats extraescolars.

De la primera proposta és del que més van estar debatent dijous passat Núria Cuenca, secretaria general d’Educació; Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Bofill i membre del consell assessor per a la Reforma Horària; Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya; Lluís Vila, president de FAPAES; Francina Martí, presidenta de Rosa Sensat; Jordi Mayné, president de la Comissió de Participació del Consell Escolar de l’Eixample; Ricard López, director de l’Escola Barnola (Avinyó, Bages), que a partir del curs vinent serà Institut-Escola; Mireia Martínez, directora de l’institut Jaume Balmes (Barcelona); i les estudiants d’aquest centre Inhi Choi (2n Batxillerat); Ona Pié (3r d’ESO) i Mariona Vicens (2n ESO). Del que uns i altres van comentar es dedueixen cinc grans obstacles per a la reforma horària als instituts.

Seminari-debat sobre els horaris als instituts | Foto: Reforma Horària

Les preferències de l’alumnat

Al debat, ningú va posar objeccions a la idea de tornar a oferir dinars als instituts, fins que va arribar el torn de les tres alumnes. Totes tres van manifestar que estaven molt d’acord a sortir a les 15h del centre i que de cap manera els feia il·lusió la idea d’endarrerir-ho una hora. Més hores al centre vol dir menys per extraescolars, també menys per estudiar, però sobretot vol dir menys hores per tu. Clar que una d’elles va deixar caure que també així tenien més temps pels deures de l’endemà, raó per la qual Francina Martí i Pilar Gargallo li van contestar tot seguit que, en la seva opinió, els deures s’haurien de suprimir de soca-rel, si més no en l’etapa d’ensenyament obligatori.

Les preferències del professorat

A la sala no hi havia cap representant sindical, però els dos directors de centre van recordar que, a més de la salut dels infants, també s’ha de pensar en la salut dels docents. La directora del Jaume Balmes, Mireia Martínez, va explicar que al seu institut (amb més de 800 alumnes i un claustre format per 85 professors) el pas de la jornada partida a la compactada no va ser proposta del claustre sinó de les famílies; ara bé, també va afegir que la major part dels docents estaven ara molt contents amb la jornada compactada perquè els deixava la tarda per atendre les famílies i per preparar les classes i les activitats, i per fer-ho de forma col·laborativa, un requisit gairebé imprescindible per als temps que venen. Si es tornés a una graella de classes matí i tarda tindrien les mateixes hores, però seria més difícil coordinar-se amb companys i famílies. El director de l’escola Barnola va explicar que l’any que ve provaran un nou horari, amb un dinar de 12.30 a 14.30, i una hora i mitja lectiva després, de 14.30 a 16h. La coordinació entre docents s’haurà de fer en la franja horària de 16 a 17h.

Les preferències de les famílies

Sensibilitzar les famílies és també una tasca pendent. Sobre la necessitat de respectar les hores de son dels seus fills. O sobre la necessitat de preparar un esmorzar o una carmanyola de qualitat (a FAPAES preparen una campanya amb consells sobre la carmanyola). O fins i tot sobre la seva mateixa opinió sobre els horaris a l’institut, ja que, segons va dir el representant de la Reforma Horària, han vist que un considerable percentatge de famílies consideren inacceptable la jornada lectiva de 8 a 15 hores quan el seu fill comença l’ESO amb 12 anys, i que en canvi la troben normal quan l’acaba amb 16. En tot cas, el que també va quedar clar és que, de cara a una millor conciliació familiar, el que han de canviar sobretot són els horaris laborals i comercials, més que no pas els escolars.

Les infraestructures i els recursos

La proposta de la Reforma Horària és, sens dubte, molt més cara que el model actual. Lluís Vila va recordar que molts instituts han destinat l’antic espai de menjador a altres usos. En general, hi ha molts dubtes sobre la capacitat de la major part d’instal·lacions d’acollir un menjador per als alumnes de secundària. L’altra despesa pública important són les beques menjador. Si hi ha més alumnes al menjador també hi haurà, necessàriament, més alumnes becats. La representant del Departament, Núria Cuenca, és molt conscient d’aquests dos obstacles, que només es resolen amb una important injecció de nous recursos econòmics al sistema, però va considerar que en aquest cas els obstacles eren assumibles. Encara que no de la nit al dia. Els objectius de la Reforma Horària parlen de 2025. Cuenca va avançar que el Departament s’ha plantejat iniciar una prova pilot amb els nous horaris, però no de cara al curs vinent sinó el 2020/21.

Una reforma que implica revisar-ho tot

Del debat també va quedar clar que el meló dels horaris escolars no es pot obrir sense plantejar-se moltes més reformes. Francina Martí va apuntar que fer els horaris és un sudoku molt complex, que molt sovint s’han fet pensant més en les necessitats del professorat que de l’alumnat, i que en tot cas de poc serviria el canvi si “tot el que hi ha pel mig” entre l’entrada i la sortida del centre continua igual. Per exemple, no s’aprofitaria millor l’horari lectiu si les classes fossin de 45 minuts en comptes d’una hora? Segurament això obligaria a canvis metodològics o organitzatius. També Elena Sintes va assenyalar que, pel que fa al dinar, convivim amb dos models gairebé antagònics: a primària tenim un temps del migdia inusualment llarg –dues hores i mitja, com cap més país del nostre entorn–, mentre que a secundària és inexistent. Podríem anar cap a un model intermedi, com per exemple a França, on el temps del migdia és de 90 minuts? O també va citar l’exemple d’alguns països germànics, on les classes són només al matí (acaben a les 12.30h i es dina a les 13h), però per contra tenen més dies lectius. En general, es va veure clar que tocar els horaris escolars no té cap sentit sense una visió d’educació a temps complet, i per tant una major sincronia amb les activitats de l’entorn.

I dins d’aquestes revisions i plans pilots també caldrà vigilar que no hi hagi efectes indesitjats. Durant el debat es va dir diversos cops que reincorporar el dinar als instituts beneficiaria també la lluita contra la segregació i l’absentisme, tota vegada que les famílies amb menys recursos s’asseguraran un àpat gratuït per als seus fills. Però el director de l’Escola Barnola va tancar el debat expressant en veu alta un temor que l’acompanya. A veure si el fet d’allargar l’horari i acabar a les 16h, va dir, el que acabi provocant és que hi hagi famílies que prefereixin l’institut del poble veí, que seguirà acabant a les 15h, i el centre segregat passi a ser el seu…

 

Els nous horaris de l’Institut-escola Barnola a partir del curs 2019/20
Educació Infantil i Primària
Educació Secundària
9 - 10:30 - Franja 1

10:30 - 11:00 - Esbarjo

11:00 - 12:30 - Franja 2

12:30 - 14:30 - Dinar

14:30 - 16:00 - Franja 3
8:30-10:30 - Franja 1

10:30 - 11:00 - Esbarjo

11:00 - 13:00 - Franja 2

13:00 - 14:00 - Dinar

14:00 - 16:00 - Franja 3

3 Comentaris on El ‘sudoku’ dels horaris escolars; pros i contres d’un meló que es vol obrir

  1. Ton Foguet // 14/06/2019 a les 9:01 // Respon

    Bon dia. El tema és molt important i és de “SALUT dels infants i dels professors”. No veig cap expert de salut convidat al debat. No anem bé.

  2. Pepi Escudero // 14/06/2019 a les 11:08 // Respon

    Bon dia. Crec que si el debat es amb la visió personal del que representen, falten membres i responsables que aportin documentació contrastada dels resultats que ha donat la situació fins ara, intenció de modificar el que no ha sortit bé, voluntat de implicar a diferents àmbits de la societat, i fer una recerca a on la prioritat sigui la situació que més advantatges se’n pugui assolir, aspectes negatius també hi haurà però que afecti el menys possible. Els horaris lectius són efectius? El professorat està disposat a valorar els canvis pedagògics i socials? El departament està disposat a potenciar amb recursos personals i econòmics? Els alumnes tenen bona alimentació i acompanyament familiar? Els alumnes valoren l’aprofitament del temps lectiu, la capacitat de l’esforç i reinventar-se front als canvis? Les/els famílies/treballador/es gaudeixen de la conciliació laboral? Les empreses valorarien la possibilitat de trobar consens per la conciliació i que les hores treballades fossin més efectives? Les empreses privades s’adaptarien a un canvi d’horari televisiu, comerç, serveis,etc? Si es continua fent esforços només amb un sol àmbit potser dependrà de les energies aportades per què surti bé, però la continuitat sigui breu, seria més interessant que tothom aportés les seves millors energies perquè els resultats siguin a llarg termini un bé comú.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*