Més anglès i capacitat per gestionar conflictes: això esperen els directors dels mestres novells

La Generalitat es planteja ampliar les pràctiques amb un model com el del MIR per millorar la capacitat dels nous docents de gestionar els conflictes a l'aula.

Pau Rodríguez
 
 
 

Foto: Edu Bayer

Foto: Edu Bayer

Si els directors dels centres haguessin de posar una nota als mestres que els arriben acabats de graduar-se, els posarien un 7. La seva satisfacció amb els professors novells és notable. Ara bé, hi ha competències que, segons manifiesten des dels centres, s’haurien de millorar: la capacitat de gestionar l’aula i els seus conflictes i el nivell de llengües, tant el català com l’anglès, són les principals habilitats que caldria reforçar.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe Ocupabilitat i competències dels nous docentselaborat per l’Agència de Qualitat Universitària (AQU) per avaluar els estudis de magisteri a partir de l’opinió dels qui supervisen els mestres novells. En l’estudi hi han participat 281 empleadors –el 76% són directors, la resta gerents o titulars de centres– de tot tipus d’escoles –públiques i privades, d’entorns rics o pobres– i de totes les etapes, des d’Infantil a Secundària.

Quin perfil ha de tenir un mestre per fer-se càrrec d’una classe? El que més valoren els directors és la responsabilitat (9,4), el domini de disciplines com la llengua (9,3) o les matemàtiques (9), o la capacitat de gestionar les relacions que s’estableixen a l’aula (9,2). La realitat, però, no s’acaba d’ajustar a les expectatives dels empleadors. El nivell actual dels docents novells està 2,7 punts per sota del que voldrien els directors pel que fa a la gestió de l’aula, i 2,3 pel que fa a l’anglès.

Gràfic que permet comparar l'expectativa dels directors amb la seva valoració actual dels mestres novells. / AQU

Gràfic que permet comparar l’expectativa dels directors amb la seva valoració actual dels mestres novells. / Font: AQU

“El domini de l’anglès és primordial per quasi tots els centres”, afirma Martí Casasús, director de l’AQU. No només perquè es tracta de la sisena competència més valorada pels centres, segons l’enquesta, sinó perquè és el principal requisit que marquen els centres a l’hora de contractar el nou professorat. El 81% dels empleadors de la pública –i 96% de la concertada– consideren “molt important” que els mestres puguin impartir classe en anglès, entre altres motius per fer front al pla de plurilingüisme d’Ensenyament que preveu que l’any 2018 tots els centres hauran d’impartir un mínim del 15% del currículum en anglès. L’altre factor que valoren els directors a l’hora d’incorporar mestres a la plantilla –en un 80% els de la pública i en un 92% els de la concertada– és que tinguin una titulació o altra formació complementària al Grau d’Educació.

“Cal identificar els perfils de docents que seran més necessaris en el nostre sistema educatiu d’aquí al 2030, per tal d’alinear les ofertes de les universitats a les demandes previsibles dels centres”, afirmen en les conclusions de l’estudi els catedràtics de la UB Miquel Martínez i Joaquim Prats. També demanen que les accions de millora no se circumscriguin als estudis universitaris, sinó que es tingui en compte la formació al llarg de la carrera docent: “Cal més diàleg entre responsables de la formació inicial i contínua del professorat i més visió estratègica tant a les universitats com al departament d’Ensenyament per abordar el continu de la formació del professorat”, conclouen.

Unes ‘pràctiques MIR’ per gestionar millor l’aula

El domini de les llengües o de les matemàtiques depèn en bona mesura de la formació acadèmica que han rebut els mestres novells durant la seva etapa universitària i, fins i tot, escolar. Però com s’aprèn a gestionar una aula? “El moment clau en aquest cas són les pràctiques. I aquí necessitem l’ajuda dels professors d’universitat i dels tutors dels centres”, exposava el secretari de Polítiques Educatives, Joan Mateo, durant el col·loqui organitzat per l’AQU sota el nom Com millorar la formació dels docents?

Dinamitzar els grups, garantir la convivència, solucionar els conflictes… són habilitats que difícilment s’ensenyen a les facultats. Per això una de les conclusions a les quals s’ha arribat al llarg d’aquests debats ha estat la necessitat d’augmentar les pràctiques en els centres dels estudiants de magisteri, una idea que ja es desprenia de l’entrevista a Enric Prats, Montse Casanovas i Antoni Tort sobre el programa de millora de la formació de mestres (MIF) publicada a El Diari de l’Educació.

Entre les propostes que es plantegen en aquesta direcció hi ha la d’identificar els centres amb projectes educatius de referència per enviar-los universitaris, dotar de més reconeixement els mestres que es facin càrrec dels estudiants i avançar cap a un model com el del MIR de Medicina. La Generalitat –segons el director general d’Universitats, Lluís Jofre– treballa amb la idea d’introduir un model similar de residència amb pràctiques remunerades, almenys d’un curs de durada, de cara al curs 2017-2018. La data estaria pensada per als estudiants del màster de Secundària, però la idea és avançar en aquesta direcció també en els estudis de Grau d’Educació.

Segons l’estudi, és a l’ESO quan els professors necessiten més capacitat per gestionar les aules. També en la resta de publicacions internacionals, “els nous docents consideren com una de les seves principals preocupacions mantenir l’ordre a classe”, recull l’informe. Actualment, l’anomenat pràcticum ocupa 50 crèdits –inclòs el treball de final de grau– en la formació per Infantil i Primària, el que representa un 21% del total dels estudis. En canvi, en el màster per accedir a la titulació de professor de Secundària les pràctiques consisteixen només en uns 20 crèdits, l’equivalent a tan sols 150 hores.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*