Els metges alerten que la pobresa infantil “deixarà efectes indelebles” en la salut de la població

Els nens que no s'alimenten prou o incorrectament presenten problemes de cansament, baix rendiment escolar i de vegades anèmia i baixada de plaquetes, diu Save the Children. En el futur tindran més possibilitats de desenvolupar malalties pulmonars, cardiovasculars i coronàries o diabetis

Marta Borraz - eldiario.es
 
 
 

Molts nens i nenes segueixen una dieta equilibrada gràcies als menjadors dels col·legis. Foto: Cristina Maruri / AeA

Molts nens i nenes segueixen una dieta equilibrada gràcies als menjadors dels col·legis. Foto: Cristina Maruri / AeA

Aquest és un article publicat a eldiario.es

En José Luis té 14 anys i el metge li ha diagnosticat una patologia a la mandíbula que li impedeix mossegar correctament. L’única solució és anar al dentista perquè li posi una ortodòncia que impedeixi que el problema s’agreugi. Ho explica a eldiario.es la seva mare, la Nelly, que no deixa de pensar en què fer per afrontar la despesa d’un aparell dental. “Segons el metge, hem de fer-ho de forma urgent perquè, si no, tindrà problemes més endavant”, comenta preocupada. “M’han dit que és un desemborsament total d’entre 3.000 i 4.000 euros, però això nosaltres no ho podem pagar”.

La pobresa infantil i el deteriorament de la salut tenen, a llarg termini, un vincle que ha documentat la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS). Ildefonso Hernández, president de l’associació i catedràtic de Salut Pública de la Universitat Miguel Hernández d’Alacant, assenyala que “la pobresa infantil no només augmenta el risc de mala salut durant aquesta etapa, sinó que ja hi ha proves suficients per afirmar que deixarà efectes indelebles a llarg termini en la salut dels que la pateixen”.

La de la Nelly és una de les famílies a les quals la crisi ha colpejat intensament. Entre ella i el seu marit no guanyen més de 490 euros mensuals, que són els únics diners que entren a casa per mantenir-se tots tres. La Nelly té por que el seu fill desenvolupi malalties futures per no poder solucionar el seu problema actual davant la manca de recursos.

Un de cada tres nens a Espanya viu sota el llindar de la pobresa, un 29,9% de la població infantil. Una xifra que s’enfila fins al 33,8% en el cas de menors que estan en risc de pobresa o exclusió social. És una realitat que els efectes en la salut derivats d’aquesta situació ja s’estan notant, segons Jesús García Pérez, president de la Societat Espanyola de Pediatria Social: “En les consultes ens estem trobant ja les conseqüències d’aquesta pobresa: nens que no segueixen una dieta equilibrada i presenten símptomes de malnutrició”.

La precarietat condiciona la salut

Els nens sotmesos en l’actualitat a aquestes situacions tenen moltes més possibilitats de desenvolupar malalties en el futur com problemes inflamatoris, diabetis, afeccions pulmonars, cardiovasculars i coronàries o hipertensions, segons els metges consultats. A més, és probable que experimentin limitacions funcionals, fragilitat o baix acompliment físic. “La malnutrició retarda el seu creixement i desenvolupament posterior, fins i tot el cognitiu, el que té conseqüències molt greus”, sosté el doctor García Pérez.

La Nelly i la seva família depenen de l’ajuda d’organitzacions socials com Save the Children o el Banc d’Aliments. El seu fill José Luis menja a l’escola gràcies a la beca de menjador que li ha concedit la Generalitat Valenciana. Ella és empleada domèstica i cobra 290 euros cuidant d’una dona en situació de dependència. El seu marit ha trobat feina fa un mes en una empresa de taxis, després de portar quatre anys a l’atur. Cobra 200 euros.

Les situacions que observen a Save the Children, testimonia Rodrigo Hernández, responsable de l’ONG al País Valencià, passen per famílies amb membres a l’atur que no cobren cap ajuda pública o que exerceixen treballs molt precaris, que no compten amb els recursos suficients per portar una dieta equilibrada o que han estat o seran desnonats perquè no poden fer front al pagament de la hipoteca o el lloguer. Molts, a més, pateixen pobresa energètica davant la incapacitat de pagar la llum, l’aigua o la calefacció. És el cas de la Nelly i la seva família, que acumula diverses factures i deu sis mesos de lloguer.

A Hernández li arriben desenes de casos de nens amb problemes de salut detectats pel professorat a les escoles. En altres ocasions, és la pròpia ONG la que els identifica gràcies al contacte directe amb les famílies i els menors. “Els nens que no s’alimenten prou o incorrectament presenten problemes de cansament, baix rendiment escolar i de vegades anèmia i baixada de plaquetes”, explica. A més, la incapacitat de les famílies per afrontar el cost d’unes ulleres, per exemple, els provoca mals de cap i dificultats de lectura i concentració, precisa Hernández.

La infància, base del desenvolupament

La infància és un dels períodes més crítics del desenvolupament vital. De fet, “determinades capacitats físiques, cognitives o socioemocionals s’adquireixen en el moment de la infantesa i adolescència i condicionen la vida adulta”, detalla Ildefonso Hernández. A més de problemes físics futurs, els nens i nenes que pateixen l’impacte de la pobresa també presenten un pitjor estat de salut psicològic. En la seva opinió, “augmenta el risc de malalties mentals i s’alteren les conductes dels nens que estan sotmesos a situacions estressants”.

En la mateixa línia s’expressa Jesús García, que remarca que els menors que pateixen pobresa a casa seva i veuen com els seus pares experimenten dificultats constants “de vegades se senten malament i generen un estat d’inseguretat i culpabilitat”. La ira, la tristesa o la por, prossegueix García, “són sentiments que perceben moltes vegades”.

Les oportunitats socials i laborals futures també es veuen condicionades, ja que és bastant freqüent que disminueixi el rendiment acadèmic actual, sosté Ildefonso Hernández. És el cas d’en José Luis: “Ell és un nen alegre que sempre està content, però jo sé que els problemes els porta per dins, fins i tot ha baixat una mica en els estudis”, diu la seva mare.

Les organitzacions mèdiques i socials coincideixen que, com més precoç és l’exposició a aquesta situació de pobresa i més anys dura, “més irreversibles i definitius són els efectes negatius a llarg termini”. Per això reivindiquen que el problema es col·loqui al centre de l’agenda i es duguin a terme polítiques públiques efectives per pal·liar la desigualtat social. Entre les mesures urgents i a curt termini que proposa SESPAS es troba la de mantenir els menjadors oberts dels col·legis durant tot l’any, cosa que no ha portat a terme cap comunitat autònoma durant les passades vacances de Setmana Santa.

També planteja promoure la creació de places d’educació infantil pública per a tots els menors, evitar els desnonaments de famílies amb menors vulnerables al seu càrrec i garantir l’accés als subministraments bàsics de totes les llars per combatre la pobresa energètica. “Les administracions han de complir la Llei General de Salut Pública, que els obliga no sols a vigilar la salut en termes de malalties, sinó també a analitzar els determinants socials de la salut”, confirma el president de SESPAS. I conclou: “Amb les polítiques actuals s’està hipotecant la salut i la vida en general de la futura societat espanyola”.