Els nens soldat, segons Fukunaga

Fukunaga converteix Beasts of No Nation en una poderosa obra cinematogràfica on esquiva la morbositat i l'efectisme barat per mostrar la deshumanització de la pura innocència.

Pedro Moral Martín
 
 

Abraham Attah interpreta Agu

Abraham Attah interpreta Agu

“Si explico el que he fet durant la guerra, pensaràs que sóc una bèstia, un dimoni. I ho sóc. Però abans de tot això jo tenia un pare, una mare, un germà i una germana que m’estimaven”. L’Agu, el protagonista de Beasts of No Nation, ens guia amb la seva veu en off a través de la seva tràgica epopeia, que el porta a empunyar una arma durant la guerra del seu país, un lloc que el director Cary Fukunaga no esmenta perquè podria ser qualsevol.

La iniciativa menoressoldado.org calcula que més de 250.000 nens i nenes menors participen de forma activa en conflictes armats en més d’una vintena de països africans.

La pel·lícula, basada en la novel·la d’Uzodinma Iweala, necessitava un protagonista molt carismàtic. L’actor que interpreta l’Agu es diu Abraham Attah i és un nen amb el qual Fukunaga es va trobar a Ghana. El director de càsting es va enamorar d’ell mentre el va veure jugar a futbol. Encara que Attah no és professional, la seva interpretació de l’Agu és senzillament esgarrifosa. L’arc que dibuixa de nen alegre i gamberro a soldat impertèrrit i sense ànima és versemblant i incòmode. Difondre l’horror és molt més eficient si es fa sota la mirada de l’individu, i per això el director de True Detective deixa que la narració es vagi teixint sota la mirada de l’Agu, les seves confessions i pensaments en off provoquen la reflexió –de vegades òbvia– i també ajuden a que el film avanci amb agilitat.

Primer, l’Agu descriu la seva infància: el seu pare és professor, la seva mare cria la seva germana petita i el seu germà gran només es preocupa per coquetejar amb les noies. És impossible no recordar en Buscapé de Ciudad de Dios corrent per les perilloses faveles mentre s’observa l’Agu mirant de vendre aparells inservibles als soldats que marquen els límits del poblat.

La guerra el treu de l’escola, el separa de la seva mare i l’arrenca amb violència del costat del seu germà i el seu pare. I així acaba en mans d’un comandant, un salvatge i carismàtic cap militar que s’aprofita dels nens, que amb prou feines entenen el que passa al seu voltant, per crear despietats soldats que l’ajudin a aconseguir mèrits militars amb petites guerres de guerrilles en els camins i poblats que nodreixen la selva.

El comandant l’interpreta un Idris Elba aterridor i exultant. L’actor que fa temps va ser Stringer Bell a The Wire és una bèstia, devora cada pla en què apareix i acaba construint un dels personatges més foscos del bel·licisme cinematogràfic. Evidentment no és tan memorable com el Kurtz de Marlon Brando a Apocalypse Now, perquè ambdues pel·lícules –encara que parlin de l’horror– estan a anys llum, però si Elba no s’endú almenys una nominació als Oscar, serà una veritable injustícia.

Un director en estat de gràcia

Newton I. Aduaka és el director d’una de les pel·lícules més impactants sobre nens soldat, Ezra, el nom d’un jove que després de combatre a Sierra Leone ha de lidiar amb les terribles seqüeles que pateix, una d’elles l’amnèsia d’episodis recents. En un tribunal promogut per l’ONU la germana d’Ezra l’acusarà d’haver assassinat als seus pares. En rodar aquesta terrible història, Aduaka es va veure superat com de poc conscients que eren els nens que havien estat explotats pels mercenaris o els polítics, tots creien que lluitaven per la llibertat del seu país.

Idris Elba interpreta un tirà

Idris Elba interpreta un tirà

Aquests nens participen directament en el combat, assassinen altres soldats o maten a sang freda dones i nens, col·loquen mines antipersona, treballen amb explosius, serveixen com a espies o són esclaus sexuals. I Fukunaga converteix aquesta atrocitat en una poderosa obra cinematogràfica on esquiva la morbositat i l’efectisme barat per mostrar la deshumanització de la pura innocència. A Beasts of No Nation Fukunaga juga en el mateix territori de la fugida cap endavant que la seva òpera prima, Sense nom, i també es deixa seduir per aquesta interessant idea que ja plasmava a través de la increïble atmosfera en True Detective: El mal que no ve de cap banda, que simplement hi és, que conviu amb nosaltres.

Fukunaga aconsegueix el to perquè la càmera mai aixeca la vista del seu protagonista, l’Agu, i malgrat tot evita la violència gratuïta mentre mostra les ferides de la guerra, la drogoaddicció, els abusos sexuals i uns terribles ritus d’iniciació amb fabuloses el·lipsis o fores de camp. És l’art de remoure la consciència –i l’estómac– sense caure en allò grotesc.

El primer èxit de taquilla de Netflix

Beasts of No Nation és tan crua com pot ser-ho i el seu estil és imponent, i això és així senzillament perquè Fukunaga ha fet el que ha volgut, perquè no hi ha un gran estudi darrere i perquè quan Netflix va comprar la cinta per a la seva distribució per 12 milions –la pel·lícula en va costar 5,4– la va salvar d’un fracàs estrepitós a taquilla. Amb prou feines l’ha vist gent al cinema, només ha recaptat 46.000 euros, però, a la plataforma de vídeo ha arribat a les xifres d’un autèntic èxit de taquilla, 3 milions de visionats en només la seva primera setmana a Estats Units. Segons Ted Sarandos, director de continguts en Netflix, Beast of No Nation va ser rendible per als seus productors fins i tot abans de la seva estrena.

Aquest és un article publicat a eldiario.es

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*