Els paràgrafs de la discòrdia; què diu exactament el document presentat per Ensenyament sobre el castellà?

La presentació del document sobre el model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya s'ha vist envoltat per una polèmica inesperada, fruit, probablement, de la mala interpretació del concepte de "llengua primera" aplicada al castellà. En parlem amb el director general d'ESO i Batxillerat, Josep Vallcorba.

Víctor Saura
 
 
 

Es podrien haver esperat un allau de crítiques per part dels qui acusen la Generalitat d’afavorir el català a l’escola, en detriment del castellà, o tal vegada dels qui podrien acusar el Departament de fer foc d’encenalls amb un nou document que no deixen de ser recomanacions, mentre no hi ha evidències que avanci la competència en anglès de l’alumnat malgrat tots els plans anteriors. Però la polèmica inesperada ha arribat per part de sectors de l’independentisme que acusen el Departament d’Ensenyament de voler posar fi al model d’immersió lingüística, cosa que aquest ha desmentit de forma rotunda. Tot l’incendi s’ha encès arran dels paràgrafs que reproduïm en aquesta pàgina. Es troben entre les pàgines 30 i 31 (d’un total de 72 pàgines que consta el document… en els quals es diu reiteradament que el català és la llengua vehicular i es reconeix “l’èxit” de la immersió lingüística).

I què diuen aquests tres paràgrafs? Li ho preguntem a Josep Vallcorba, director general d’ESO i Batxillerat: “El que s’està dient és que hi ha alumnes que tenen el castellà com a llengua primera, i aquí segurament afegirem un glossari en el qual s’expliquin diversos conceptes, entre els quals que llengua primera és aquella que els alumnes porten de casa i la segona és la que aprenen a l’escola diferent de la que porten de casa; i per tant el que es diu és que quan els alumnes porten de casa el castellà, això s’ha de tenir en compte a l’hora d’ensenyar aquesta llengua, i que també cal tenir en compte les variants dels castellà que hi ha entre els alumnes a conseqüència de l’arribada de molts que venen de Llatinoamèrica”.

Pel que fa a la segona idea, o “el segon malentès”, afegeix Vallcorba, “no és res que no faci anys que està dit, de fet ja apareix en una ordre del Departament de 2007”. “Aquí s’ha de tenir clar l’objectiu, i aquest sempre ha estat que els alumnes surtin amb plena competència en català i castellà, per tant, si veus un dèficit en l’expressió oral en castellà tracta de compensar-ho, que és el que fan a molts llocs”, puntualitza el director general.

Vallcorba insisteix que la principal mancança que presenta l’alumnat pel que fa a competències lingüístiques i comunicatives és l’expressió oral. “La comprensió lectora i escriptura funciona, però no funciona l’oral formal ni en català ni en castellà ni en anglès, no generem prou espais d’ús de la llengua, i justament aquest és un dels reptes que plantegem”, explica.

El document, aclareix, no és “ni una norma ni un pla d’acció”. “El que s’ha fet és un treball de sistematitzar tot el que seria un corpus pedagògic de la nostra millor tradició en feina escolar en qüestions de llengua. Per això ho pengem en quatre llengües, perquè això és un patrimoni, i perquè tenim un punt molt fort que és la immersió i l’anem consolidant i reforçant”, diu el director general, encara sorprès per l’enorme polseguera que s’ha generat. “Hi ha gent que o no l’ha llegit o segurament l’ha llegit molt ràpidament”, conclou.

Per a més informació:

El document sencer, que està penjat a la pàgina web del departament.

La notícia publicada dimarts al vespre a El Diari de l’Educació

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*