Els reptes clau del sistema educatiu en una República catalana

Com els pressupostos estaran íntegrament en mans de la Generalitat, esperem millorar la coherència en les prioritats nacionals, basant-se en l'evidència del que millora l'educació.

Francesc Imbernón
 
 
 

Després del discurs del pesident de la Generalitat a l’acte del Consell Escolar de Catalunya Ara és demà sembla que es vol obrir un debat sobre el nou sistema educatiu a Catalunya, qüestió de la qual ja s’han fet ressò alguns mitjans. Sembla que a principis de novembre es faran públiques les cinc ponències realitzades per experts sobre arquitectura acadèmica –etapes educatives, transicions entre etapes–, sobre els centres docents –el projecte educatiu, l’autonomia–, el professorat, els alumnes i els grans principis que emmarquen aquests elements, com l’equitat o el pluralisme, entre d’altres. El president del Consell Escolar del departament d’Ensenyament (que confio que es canviï a Educació) va proposar “que tothom faci les seves propostes sense autocensurar-se i sense pensar en marcs legals ni pressupostaris”. I com diuen que a 100.000 persones se’ls enviarà un correu perquè opinin sobre les ponències durant el novembre, el desembre i el gener i que, a partir de març, es realitzaran jornades monogràfiques d’experts internacionals relatives a les ponències de cada àmbit per “incorporar una mirada internacional”, doncs jo m’avanço una mica per si no em toca estar entre aquestes persones i m’atreveixo a fer la meva.

Si Catalunya és independent haurà d’assumir íntegrament la política educativa. És veritat que Catalunya té els traspassos d’Educació, però en separar-se de les polítiques espanyoles haurà d’assumir nous reptes si vol millorar el sistema educatiu –i suposo que ho vol–.

Un nou i millor sistema educatiu hauria d’impactar positivament en l’educació, el rendiment acadèmic i la qualitat de l’aprenentatge i la formació del professorat. Com els pressupostos estaran íntegrament en mans de la Generalitat, esperem millorar la coherència en les prioritats nacionals, basant-se en l’evidència del que millora l’educació, sense partidismes o ideologies predominats, revisant les despeses i movent la inversió allà on sigui necessari.

També la República Catalana s’haurà de plantejar revisar la Llei catalana d’educació (LEC), que en seu desplegament ha portat molts problemes entre col·lectius que demanen un gran canvi. Per tant, es revisarà la LEC i s’intentarà fer un pacte nacional educatiu català i un consens polític educatiu?

S’haurien de tenir en compte les polítiques educatives respecte a: 

1. Finançament

  • Es farà una llei de finançament del sistema educatiu català? Els departaments d’Ensenyament, de Salut i de Benestar Social i Família disposaven el 2010 d’unes partides que sumaven 17.486 milions d’euros. El 2013 havien baixat fins als 14.764 milions, és a dir, 2.721 milions menys. El pressupost pel 2015 era de 14.840 milions, uns 100 milions més, però lluny encara del pressupost de l’últim any de Govern del PSC, d’ERC i d’ICV-EUiA.
  • Podrà assumir Catalunya un PIB dedicat a l’educació del 7% (ara està en un 2,8%) i assumir un ensenyament obligatori gratuït en tots els seus conceptes, des del material fins a les despeses de menjador, i fins i tot garantir el transport en el cas que els nens hagin de desplaçar-se al centre des d’una distància superior als 5 km?
  • Es potenciarà la municipalització assegurant la capacitat econòmica dels ajuntaments amb la compensació necessària, no només en el moment d’aprovar partides pressupostàries que acompanyin les competències que se’ls atorgui, sinó respecte a les noves necessitats que puguin sorgir en el futur en municipis amb escassos recursos (especialment en el medi rural)?
  • Es modificaran les etapes espanyoles i s’allargarà l’educació secundària obligatòria i gratuïta fins als 18 anys?
  • Eximirà del currículum l’assignatura de religió impartida per entitats externes, i la consideració dels seus continguts com una cosa exclusiva de les institucions religioses, fet que pot donar lloc a permetre a l’escola el foment d’actituds sexistes, intolerants, i, en general, a l’aparició de valors i continguts que entrin en contradicció amb la resta del currículum? O continuarà el nul control públic sobre la designació d’una part del professorat dels nostres centres, deixant, en aquest cas, que l’Església Catòlica faci d’empresa de Treball Temporal, amb total capacitat decisòria sobre el nomenament, la contractació i l’acomiadament en una entitat pública?
  • S’eliminarà la subvenció dels centres subvencionats que seleccionin l’alumnat o dels que excloguin sobre la base de sexe, raons econòmiques, religioses o ètniques? Hi haurà un debat sobre la doble xarxa educativa? Es potenciarà l’escola pública que ha disminuït el pressupost respecte a la subvencionada, que ha augmentat?
  • Es millorarà les beques en tot el nou sistema educatiu català ja que, actualment, només un 25% dels menors de 16 anys sota el llindar de la pobresa tenen accés a les beques menjador del departament d’Ensenyament?
  • Es farà un encaix entre la família, l’escola i els recursos socioculturals (biblioteques, ludoteques, associacions, urbanisme…) i, per tant, es retornarà als Plans d’entorn o similars?
  • Hi haurà una política família-escola amb subvencions als menys desafavorits?
  • Com quedaran les polítiques universitàries? És continuarà amb l’EEES? I la relació amb altres universitats espanyoles? I les beques, s’augmentaran? I les taxes, es baixaran, inclososes aquelles destinades als adults que, comptant amb una feina, volen formar-se o simplement millorar la seva formació? I els pressupost i els projectes de recerca que actualment són mínims, s’augmentaran? I les polítiques de places de professorat seran com ara (o sigui, inexistents)?
  • Es continuarà amb la jornada compactada que perjudica als infants?
  • S’afrontaran les necessitats dels menors més vulnerables durant l’estiu, quan els centres estan tancats?
  • Com es lluitarà contra l’abandonament escolar que, és altíssim sobre tot a l’ESO?

2. Els centres educatius, l’alumnat i el currículum

  • Es modificarà la participació i autonomia de centre eliminant el model LOMCE i LEC on ens acostem a una baixa participació de la comunitat i a una gestió autoritària (directors…)? Es donarà una veritable autonomia de gestió pedagògica?
  • Es recuperarà l’atenció a la diversitat per evitar les desigualtats socials a través del sistema educatiu i s’augmentarà l’atenció individualitzada mitjançant especialistes que s’ha reduït moltíssim en els darrers anys?
  • S’utilitzarà l’optativitat per marcar itineraris professionals o es permetrà l’existència d’itineraris segregadors, implícita o explícitament (grups homogenis per nivell, grups segregadors que reuneixen a alumnat amb dificultats)?
  • Es continuaran fent proves homogènies a l’aula o proves de format estàndard, que no contemplin diferents ritmes i estils d’aprenentatge?
  • S’eliminà atorgar autonomia financera als centres de manera que es potenciï la desigualtat entre ells, en posseir aquests diferent nivell de possibilitat de recursos?
  • Es reduiran les ràtios a les aules que han augmentat en els darrers anys?

3. El professorat

  • S’invertirà a la seva formació permanent que actualment té un pressupost de zero euros?
  • Es farà una proposta de carrera docent del professorat català avui dia inexistent?
  • Hi haurà augment del professorat ja que s’ha reduït moltíssim? O es consolidaran les retallades dels darrers anys?
  • Augmentarà el personal dels Centres de Recursos i faran de veritables assessors i assessores amb formació específica?

Aquestes són algunes de les qüestions que em preocupen. Espero que a aquests ponents experts, i a qui correspongui, també els preocupin, o encara més.

Francesc Imbernón
Sobre Francesc Imbernón

Catedràtic de Pedagogia de la Universitat de Barcelona Contacte: Twitter | Més articles