Els robots entren a l’aula per contradir Asimov

Us proposo un breu viatge al futur des del passat –de la mà d'Isaac Asimov–, i una mirada a l'escola del futur a través dels robots socials.

Liliana Arroyo
 
 
 

Cobert del llibre 'Jo, robot', d'Asimov

Cobert del llibre ‘Jo, robot’, d’Asimov

Cada vegada que estrenem any ens encanta imaginar i projectar què ens deparen els propers 12 mesos. Així que per estrenar el 2017 en porto una de tecnologia i tendències educatives. Per això us proposo un breu viatge al futur des del passat –de la mà d’Isaac Asimov–, i una mirada a l’escola del futur a través dels robots socials. Cordeu-vos els cinturons i som-hi.

L’avui des de l’ahir

Isaac Asimov va ser un gran referent en ciència ficció i tenia visions futures d’una lucidesa sorprenent. Després de visitar la Fira Mundial de Nova York el 1964 va fer una predicció del món a 50 anys vista. Justament en aquest aniversari, el 2014, constatem que la majoria de les seves prediccions estaven ben encaminades i que la meitat s’han complert. Encara que la seva especialitat era la bioquímica, va escriure molt sobre robòtica i se li atribueixen frases cèlebres relacionades amb l’educació. M’agrada especialment un relat curt titulat The Fun they had. L’argument és simple: un nen de l’any 2157 troba un llibre de paper. L’hi ensenya a una altra nena, la seva veïna, i parlen de com era l’escola que van conèixer els seus avis i besavis.

Deixant la seva visió nostàlgica de l’escola com a lloc on relacionar-se, aquest conte ens dóna pistes sobre com imaginava l’educació en ple segle XXII. Asimov vaticinava que l’escola ja no seria un edifici on van tots els nens, sinó que el procés educatiu i d’aprenentatge es faria a casa, en una habitació específica i governada pel Professor Mecànic. A aquest professor el descrivia com un robot de forma humanoide, programat per encendre’s de dilluns a divendres a una hora determinada, donant continguts personalitzats cada dia i amb una ranura a mig tronc per introduir-hi els deures del dia anterior.

A data d’avui podem dir que l’olfacte d’Asimov va afinar relativament pel que fa als continguts individualitzats i l’ús de robots. En canvi, les escoles tenen encara un llarg recorregut com a centres educatius, els professors segueixen sent humans i l’aprenentatge solitari i a domicili és un rara avis. Pel que fa al Professor Mecànic, alguns avenços fan pensar que de moment no veurem professors robot i que quan els veiem, no seran mecànics sinó reactius.

El demà des d’avui

Fa un parell de mesos, Barcelona va acollir una conferència internacional sobre robots socials, amb el focus posat en les finalitats terapèutiques i educatives. El més revolucionari dels robots socials és que, a més de comptar amb Intel·ligència Artificial (que els permet aprendre de cada acció), són capaços d’identificar emocions quan es relacionen amb humans. En les xerrades s’emfatitzava que els robots socials han de servir per estimular l’aprenentatge, així com adquirir noves habilitats i competències. L’assistent més conegut probablement sigui Pepper, un robot japonès que ha començat a anar a una escola de Fukushima per ajudar els companys amb menys do de paraula. El que diferencia aquests robots socials dels altres, i fins i tot d’un tutorial qualsevol, és que interpreten emocions descodificant l’entonació i els gestos. Per això els nens poden interactuar amb ells espontàniament (el que s’anomena “amb llenguatge natural”), estant més a prop de la manera de relacionar-se amb un humà que amb una màquina.

El desenvolupament i la investigació estan encara en fases molt primerenques. Els robots socials s’estan provant de moment com a assistents educatius, tant per a l’aprenentatge general com per donar suport als casos amb dificultats en el desenvolupament cognitiu. Se m’ocorren molts avantatges, començant per una atenció personalitzada o la detecció precoç d’alguns trastorns. Segurament l’ideal seria que els robots fossin un complement perquè els i les docents puguin dedicar-se a aquests aspectes intrínsecament humans de la tasca educativa.

No jugaré a ser Asimov perquè fer prediccions d’aquest calibre només està a l’abast dels grans visionaris, encara que dubto molt que en acabar el 2017 els robots socials siguin un més de la classe. El que sí puc dir és que la innovació tecnològica no és bona només per ser nova, sinó que és bona quan aporta millors solucions. En educació, m’atreviria a dir, millor no significa més ràpid o més car, sinó més aviat alguna cosa efectiva i que, a més, arriba a totes les aules. Altrament, per molt socials que siguin els robots, el dret a tenir un futur digne seguirà mal repartit.

Descordeu-vos els cinturons i benvinguts de nou al present. Estigueu atents, ja que és el moment adequat per debatre, imaginar i construir col·lectivament el demà. Comencem a pensar com volem que aquests robots socials ens assisteixin, quan i de quina manera. Perquè com va dir Alan Kay, “la millor manera de predir el futur, és inventant-lo”.

Liliana Arroyo
About Liliana Arroyo

Liliana Arroyo Moliner és investigadora i docent de la Universitat de Barcelona, a més de consultora independent en projectes internacionals. Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*