En el Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit

Als alumnes de secundària els sorprèn molt que al món hi hagi al voltant de 900 escriptors i escriptores perseguits, empresonats o assassinats pel fet d'escriure lliurement. No cal desplegar massa estratègies per sensibilitzar-los en aquesta qüestió. És injust i això sol ja encén la flama.

Jordi Badiella
 
 
 

Els alumnes de l’escola El Cim que han creat ‘El Bosc dels Silencis’ | Foto cedida per l’escola

Des de fa una colla d’anys, el PEN Català, fa visible aquesta qüestió cada 15 de novembre, Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit. En una ocasió, va promoure l’exposició “Veus silenciades, veus rescatades”, que denunciava una quinzena de casos i, enguany, hem fet servir la informació que s’hi donava per realitzar un treball que hem anomenat “El bosc dels silencis”.

La idea va sorgir quan ens van proposar fer una exposició en una sala de la ciutat en el marc de les jornades “Rauxa. Setmana de la Poesia de Terrassa“. Vam pensar que era una bona ocasió per sensibilitzar els alumnes que, al món, molts escriptors i escriptores no tenen llibertat. De manera que vam pensar quins objectius perseguiria l’exposició, quins continguts la formarien i com es presentarien.

El resultat és un bosc singular, ple de poemes que com fruits madurs, estan a punt per ser assaborits. Cada arbre pertany a un autor, que ha inspirat diversos poemes a uns estudiants de secundària que han après i ens han ensenyat que el silenci d’un escriptor o d’una escriptora és el silenci de tots. I ho han fet amb versos com ara aquests:

Com sobreviure. / Les paraules s’amaguen / esporuguides. (a Hrant Dink).

Paraules fugint / de l’ànima de l’Anna. / Per sempre volant. (a Anna Politkòvskaia).

Sense llibertat / els anys passen lentament. / Com les paraules. (a Tsering Woeser).

Pedra privada / de tot moviment / sense riu avall córrer. / Llibertat prohibida / vol anar a l’oceà. (a Carlos A. Aguilera).

Fora de casa, / lluny de la normalitat / et sents sol, amb por. / Perseguint la llibertat / perduda per escriure. (a Chenjerai Hove).

Et despertaves / i el sol t’il·luminava. / Ara tot és fosc. (a Normando Hernández).

Dins de l’ànima / dominant els sentiments / una traça de por. (a Easterine Kire Iralu).

Escrits atrapats / dimonis empresonats / sense esperança. (a Lydia Cacho).

Són les desèrtiques nits / les que trobo a faltar / sense llibertat. (a Nada Youssif).

Fugir per viure. / Exiliat per escriure. / Tot per ser lliure. (a Salem Zenia).

Les reixes d’acer / oculten una vida / de lliure expressió. (a Shi Tao).

Miro els núvols / pensant en la llibertat. / Sí que són fràgils. (a Ken Saro Wiwa).

Jordi Badiella
About Jordi Badiella

Jordi Badiella és filòleg i professor de Secundària a l'escola El Cim de Terrassa Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*