En què consisteix la ILP d’educació (que torna a sortir al carrer)?

La ILP d’educació, que aquest cap de setmana organitza una marxa juntament amb altres iniciatives socials, proposa la integració de l'escola concertada dins la xarxa pública i la gratuïtat de totes les etapes de l'ensenyament.

Pau Rodríguez
 
 
 

Foto: Edu Bayer

Foto: Edu Bayer

Les grans mobilitzacions dels darrers anys en defensa de l’educació pública, en contra de les retallades i de la llei Wert, han desembocat en múltiples reivindicacions: una d’elles, la més concreta, és la ILP d’educació, que aquest cap de setmana organitza una marxa, juntament amb tres iniciatives legislatives més -habitatge, sobirania alimentària i renda mínima- per treure el nas en una campanya electoral catalana molt marcada pel procés sobiranista.

Però, ¿en què consisteix aquesta iniciativa legislativa popular? ¿Quins són les principals demandes d’aquesta proposta de llei que ha recollit 95.000 signatures i que es debatrà al Parlament de Catalunya en la propera legislatura? La gratuïtat de l’educació i l’ampliació de la xarxa pública són alguns dels punts més destacables d’un document que considera que la Llei d’Educació de Catalunya ha conduït a una situació de més desigualtats i menys participació democràtica als centres educatius.

Més enllà del suport social que suposen les signatures, la ILP ha comptat amb l’aval inicial de desenes d’entitats socials, des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca fins a les federacions d’associacions de veïns de Catalunya. La marxa de dos dies que arrenca el proper dia 18 serà una nova oportunitat per exhibir aquest recolzament.

Per contra, el seu suport en el terreny polític és més aviat escàs -compta amb la CUP i alguns dels partits que conformen Catalunya sí que es Pot, com Podem i EUiA-, fet que fa preveure un recorregut més aviat curt de la iniciativa, però els seus promotors són optimistes. En primer lloc, perquè el debat parlamentari permetrà . En segon lloc, perquè esperen que alguns partits deixin llibertat de vot als seus membres. “Per exemple, Lluís Llach (Junts pel Sí) votarà contra la gratuïtat de l’educació? I ara!” exemplifica Ramon Font, ara portaveu d’USTEC i un dels impulsors de la iniciativa. En aquest pla, també hi ha previst un debat electoral sobre la ILP el proper 16 de setembre. 

Sigui quin sigui el futur de la ILP, aquests són els seus 7 punts clau:

Adéu a la concertada. En un procés que ha de culminar en deu anys, es farà possible “la integració dels centres privats concertats que ho vulguin a la xarxa pública”. Els que no ho vulguin, seran privats, però sense rebre cap finançament públic. Així els seus redactors pretenen eliminar “la segregació per condicions econòmiques” de l’alumnat.

Gratuïtat fins la universitat. “Tots els ensenyaments públics, des de l’escola bressol fins la universitat, han de ser gratuïts”. Aquesta és l’única manera, segons la ILP, de garantir a tothom el dret a l’educació, especialment en etapes com l’escola bressol o l’educació superior, on el cost de les matrícules dificulta l’accés al sistema als infant i joves més pobres.

El 6% del PIB. La Llei d’Educació de Catalunya, aprovada l’any 2009, preveu destinar un 6% del PIB a l’educació en un termini de vuit anys. Actualment no arriba al 4% i no sembla que hagi de créixer de manera destacada els propers anys. La ILP situa el 6% com el “mínim” d’inversió en educació, i reitera que anirà destinat a “finançar els centres de titularitat pública”.

Selecció del professorat. Els impulsors de la iniciativa, així com els principals sindicats de professors, s’han oposat al decret aprovat per la Generalitat que dóna marge als directors de centres per seleccionar part de la seva plantilla segons especialitats docents. La ILP estipula que per accedir a la funció pública docent caldrà “un procés objectiu i transparent i que valori mèrits i capacitats”; en el cas dels interins, també es parla de l’accés a una plaça a través d’una borsa de treball “ordenada d’acord amb criteris objectius de formació i experiència”.

Autoavaluació. “S’ha de promoure un model d’autoavaluació del professorat que detecti les mancances i necessitats en la pràctica escolar i que serveixi de base per millorar l’acció educativa”, disposa el document. Aquest concepte, l’autoavaluació, ja apareix a la LEC, però els impulsors de la ILP consideren que no es promou, sinó que l’avaluació del sistema es redueix a l’activitat de la Inspecció i a les proves de diagnòstic de competències bàsiques a què se sotmet els alumnes per part de l’Administració per conèixer l’estat del sistema.

El claustre decideix. “Les decisions de gestió de caràcter econòmic, organitzatiu i pedagògic han de ser adoptades pels claustres”, declara la ILP, mentre que “les que afectin a la comunitat educativa en el seu conjunt s’han d’adoptar al Consell Escolar”. La iniciativa considera que la l’actual llei dóna massa poder als directors i relega el professorat a les decisions pedagògiques. També demana que la selecció del director es faci per votació al claustre, i no pel procés de selecció aprovat aquest curs i que dóna més presència a l’Administració.

Immersió lingüística. Pel que fa a la sempre polèmica política lingüística, la ILP sí que s’apropa a la LEC: “El català és normalment la llengua d’ús a l’ensenyament i la llengua de comunicació habitual entre la comunitat educativa i la immersió lingüística el mètode utilitzat”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*