PROVES EXTERNES

Ensenyament manté les proves externes per ser “de gran valor per la millora dels centres i del sistema educatiu”

Des del Departament s’ha reiterat la importància “informativa, formativa i orientadora” de les proves externes de sisè de primària i quart d’ESO i s’assegura que són una metodologia avaluadora “homogènia i no punitiva”. Els resultats dels exàmens del curs 2017-18 apuntalen la “solidesa del sistema educatiu català” en estar per sobre del 70 punts

Sandra Vicente
 
 
 

Protesta l’any passat contra les proves externes de Tercer de Primària

Les proves d’avaluació externes que cada any es realitzen a sisè de primària i quart d’ESO, per tal de conèixer el nivell dels alumnes respecte la mitjana catalana, continuaran realitzant-se ja que es tracten “d’una metodologia d’avaluació homogènia amb una funció informativa per procurar la millora dels centres, formadora per a implementar els processos d’aprenentatge i orientadora pels alumnes de cara a decidir el seu futur”, ha assegurat el Secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, amb motiu de la presentació pública dels resultats de les proves.

Així, Ensenyament reitera la utilitat i la continuïtat d’aquestes proves després que dimarts passat el Conseller d’Educació, Josep Bargalló, anunciés que era un aspecte que calia estudiar-se, com a conseqüència d’una intervenció de la diputada de CatEEP, Jèssica Albiach, que va assegurar que aquests exàmens “afavorien la competitivitat entre els centres”. En aquesta línia, Martínez ha assegurat que les proves no es contemplen com un instrument “punitiu i no hem donat mai publicitat dels resultats, perquè volem evitar la competició entre centres. Per això insistim en la discreció i la privacitat de les dades”.

El Secretari ha afegit que ha estat la Lomce la que “ha pervertit les avaluacions externes, que no han de servir per a crear rànquings”.Així, els centres només coneixen els seus resultats i la mitjana catalana, així com la mitjana dels centres de la mateixa tipologia. “El Departament actuarà com hagi d’actuar davant qualsevol tipus de filtració”, ha reiterat el Secretari.

En referència als resultats de les proves, a les que van estar convocats vora 75.500 alumnes de sisè i 67.000 de quart, Martínez ha assegurat que mostren poques variacions respecte cursos passats, tot i haver estat un any “amb moltes dificultats exògenes al sistema educatiu i no haver-hi hagut la normalitat habitual”. Així, les notes mitjanes superen en la seva gran majoria els 70 punts -equivalents als 500 punts PISA- i suposen “un nivell plenament satisfactori que apuntalen la robustesa del sistema educatiu català”.

Resultats de les proves externes de sisè i quart del curs 2017/18 | Departament d’Ensenyament

Matemàtiques i la branca Cientificotecnològica, lleugera punxada a l’ESO        

Els resultats de les proves d’enguany mostren poques variacions respecte l’any passat en totes les matèries examinades. Pel que fa a les llengües, català s’ha superat amb un 73.6 a quart i un 76.8 a sisè, i castellà amb un 77 i un 7,3, respectivament. Aquesta nota evidencia el “bon tractament que fa l’escola catalana de la immersió lingüística, malgrat el que puguin dir”, ha afirmat el president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Joan Mateo.

Pel que fa a les matemàtiques, a la primària han pujat del 77,6 al 79,2. Però a secundària la nota ha baixat del 70,02 al 68,5. “Són uns resultats consolidats, però que han de pujar”. Així, tot i que la xifra d’alumnes que no han superat les proves numèriques a l’ESO no arriba al 15%, Mateo lamenta que en aquesta matèria, a Catalunya “manquen alumnes excel·lents. Hem de trobar la manera de motivar més els estudiants”, considera.

Pel que fa a les Naturals a primària -enguany ha estat el primer curs que s’ha avaluat aquesta matèria- els resultats han estat de 70.2 punts. En canvi, la seva equivalència a l’ESO, la prova cientificotècnica és una àrea que “se’ns resisteix més”, afirma Mateo, en referència a la nota de 66,1 (més o menys estables en els tres anys que fa que s’avalua aquesta branca formativa). “El motiu és que la resta de proves estan avalades per una sola assignatura, però la cientificotècnica avalua els coneixements de diverses matèries com Biologia, Física, Tecnologia o Geologia. Hem de fomentar més l’esperit de treball cooperatiu dels docents d’aquestes àrees”, ha apuntat el president del consell. Així mateix, cal destacar que les proves de Matemàtiques i Cientificotecnològiques són les úniques en que les noies han tret pitjors resultats que els nois, “repetint uns estereotips de gènere que des del Departament treballem per revertir amb iniciatives com el programa STEAM”, apunta Mateo.

La millora de l’anglès, vinculada al nivell socioeconòmic

Les notes d’anglès han baixat lleugerament respecte anys anteriors, fet “normal” després d’haver-se registrat una pujada forta l’any passat. Així, amb una nota de 76.3 a Primària i un 73.9 a ESO el sistema català demostra “una fortalesa gran en llengua estrangera”, segons Mateo. Aquests resultats estan en la línia dels que van sorgir de l’encàrrec de les proves elaborades pel British Council el març passat, que van evidenciar que el 67% dels alumnes tenien un nivell equivalent al B1 o més.

Aquest èxit, segons Mateo, es deu a que cada cop comencen abans les classes d’anglès i a que s’han modificat les metodologies d’ensenyament. Però, assegura també, que gran part de l’èxit es deu a “elements de fora del sistema educatiu: vora el 63% d’alumnes realitza classes extraescolars d’anglès, fa servir internet i escolta música en aquesta llengua”. Tot i que la xifra es positiva, des d’Ensenyament reconeixen que depèn, en gran part, “del nivell socioeconòmic de les famílies i de si es poden permetre reforços de llengua” i això suposa un “repte per a assolir l’equitat als centres”, segons Martínez. I és que, encara que la diferència de notes en funció de la complexitat de les escoles està baixant, encara se situa sobre els 18 punts en assignatures com matemàtiques o anglès.

Els efectes de la complexitat dels centres en els resultats es noten també a nivell territorial. Zones com el Barcelonès, on hi ha “gran concentració d’escoles concertades”, assoleixen resultats per sobre de la mitjana. Passa el mateix amb Lleida i, sovint, amb Terres de l’Ebre, en les que “les escoles amb ràtios baixes i la poca complexitat dels centres garanteixen bons resultats”. En canvi, Tarragona es presenta sempre per sota de la mitjana “a que les zones amb alta industrialització és on acostuma a haver-hi més migració i, per tant, alumnes que venen d’altres cultures i llengües diferents a les nostres que, tot i el seu esforç, no poden assolir en pocs cursos el nivell de companys nadius”, ha exposat Mateo.

Així, des d’Ensenyament s’ha reiterat la importància de la posada en marxa de la Xarxa de Millora d’escoles, que ja va ser esmentada pel Conseller Bargalló a Parlament. Amb aquesta unió de centres es pretén estudiar allò que funciona i el què no, amb l’objectiu de poder “assolir l’equitat i eliminar les barreres socioeconòmiques i que es dibuixen segons la complexitat dels centres”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*