Ensenyament no permetrà als docents interins renunciar a ofertes dins la borsa de treball

Davant la incorporació el proper setembre de més de 5.500 mestres a les aules catalanes, fonts de l’Administració argumenten que hauran de tenir disponibles quants més professionals, millor.

Pau Rodríguez
 
 
 

Foto: Edu Bayer

El departament d’Ensenyament eliminarà a partir d’aquest curs la possibilitat dins la borsa de treball que els mestres sol·licitin que no se’ls nomeni en cas que tinguin una altra ocupació. Davant la incorporació el proper setembre de més de 5.500 mestres a les aules catalanes –fruit de l’ampliació de la plantilla, la cobertura de les jubilacions i la millora de les substitucions–, fonts de l’Administració argumenten que hauran de tenir disponibles quants més professionals millor.

A la pràctica, el que se suprimirà és el que entre els docents interins es coneix com la congelació del número. Per fer de mestres al sistema públic, els professionals s’han d’inscriure a la borsa de personal docent, on queden a l’espera que els nomenin per fer substitucions o ocupar places definitives (de jubilacions, per exemple). Fins ara, els qui estaven a la borsa i rebien una oferta de feina externa (en un centre concertat, posem per cas), podien acceptar-la i congelar el seu número, de manera que no se’ls cridava per cobrir baixes. Això els permetia no haver de dir que no, motiu d’expulsió de la borsa. A partir d’ara, Ensenyament obligarà els docents a acceptar els nomenaments o a quedar fora de la llista.

Dels poc més de 55.000 docents que conformen la borsa d’interins, 17.000 s’han acollit a aquesta interrupció del nomenament. El 90% es calcula que ho han fet per tenir altres feines, tot i que hi pot haver altres motius per demanar la congelació, com ser un càrrec electe, cursar estudis presencials relacionats amb l’educació o tenir familiars malalts a càrrec. En aquests últims casos la possibilitat es mantindrà.

Ensenyament va plantejar aquesta mesura a la Mesa Sectorial de la setmana passada, on es va trobar amb el rebuig dels sindicats, amb qui es torna a reunir aquest dimarts. Els representants dels treballadors consideren “positiu” que Ensenyament necessiti més docents per al curs vinent, però lamenten “una mesura que no porta enlloc”, en paraules de Víctor Córdoba, responsable de Personal Interí i Substitut de CCOO. “No pot ser que per una substitució de 10 dies et forcin gairebé a deixar una feina on potser tens contracte per un any”, critica.

Les congelacions es van donar sobretot en els anys de crisi econòmica i retallades, quan es van deixar de reposar les jubilacions i el gruix d’interins van passar a ser substituts. Davant les probabilitats escasses de que se’ls nomenés, molts d’ells van buscar altres ocupacions. De fet, Ensenyament va estar del 2011 al 2014 sense obrir la borsa, perquè no contractava nous mestres. Des de llavors, s’obre normalment un cop a l’any perquè els mestres novells s’hi apuntin.

“El que fa el departament, que en aquest cas actua com una patronal, és demanar més flexibilitat als treballadors, però el que nosaltres reivindiquem són drets”, exposa Ramon Font, portaveu d’USTEC. “En un moment en què les feines són precàries, té sentit poder congelar el número, perquè es possible que perdis l’altra feina al cap de poc”, argumenta el sindicalista.

Els mestres que estiguin en aquesta tesitura, doncs, hauran de decidir entre acceptar els nomenaments del departament d’Ensenyament –encara que siguin substitucions per pocs dies– o conservar la seva feina actual tot assumint que quedaran fora de la borsa fins que aquesta es torni a obrir. Les congelacions per raons de feina són un tràmit que s’ha de renovar cada any, abans del 30 de juny, justificant-lo amb el contracte de treball que es tingui.

Aquesta mesura ha encès els ànims dels sindicats USTEC, CCOO, FETE-UGT i ASPEPC, que aquest dimarts han anunciat una concentració davant la seu d’Ensenyament. Després d’un principi de curs plàcid, en què els treballadors van arribar a un acord amb Ensenyament en el marc dels pressupostos de 2017, ara denuncien algunes mesures que creuen que van contra els drets dels mestres. A més de les citades congelacions, retreuen també a Ensenyament que no compti com a baixes laborals aquelles que es donin just després d’un nomenament al juliol però abans que el mestre s’incorpori al seu lloc de treball l’1 de setembre.