Espanya manté el número d’Erasmus a canvi de reduir-ne l’estada

Espanya rebrà més diners de la UE per al programa d'intercanvis, però el ministeri d'Educació confirma la reducció a la meitat de la seva aportació a les beques. .

Benoît Cros
 
 
 

Universidad Pablo de Olavide (Sevilla)

Universidad Pablo de Olavide (Sevilla)

L’augment del pressupost de la Unió Europea destinat al programa Erasmus no repercutirà en una millora substancial de les beques a Espanya, ni en un augment dels beneficiats per aquestes ajudes. L’aportació de la UE creix en un 4,3% -fins arribar als 53,4 milions d’euros-, però el ministeri d’Educació ha anunciat que seguirà mantenint un nombre d’estudiants d’intercanvi estable, a l’entorn dels 40.000 que hi ha hagut en cursos anteriors. De fet, la partida estatal per a les beques s’ha confirmat que es reduirà a la meitat -de 34 milions d’enguany passarà a 18 el curs que ve-, tal com ja va anunciar el ministre Wert, que en un principi pretenia aplicar la retallada també a les ajudes de l’actual curs però que va haver de renunciar-hi per la pressió rebuda en contra.

Amb aquesta retallada, per poder mantenir el nombre de beneficiaris de les beques el ministeri d’Educació ha decidit disminuir el temps d’estada a l’estranger en semestre, quan fins ara la majoria d’estudiants se n’hi estaven dos, és a dir, tot el curs. Ara, els joves només s’hi podran quedar tot l’any “si està justificat acadèmicament”, assegurava Montserrat Gomendio, secretaria d’Estat d’Educació, i la beca en aquest cas anirà a càrrec de les universitats, que es repartirar en total 12 milions d’euros per aquests casos.

La Unió Europea garantirà una dotació mínima d’entre 200 i 450 euros mensuals a cada alumne Erasmus, que a España serà de 250 euros, a excepció dels estudiants de rentes més baixes, que percebran 100 euros extra al mes.

El nou disseny del programa Erasmus és el fruit d’un intens debat entre la Comissió Europea, el Parlament Europeu i els Estats membres. En un context general de retallades (el pressupost europeu per 2014-2020 disminueix un 9%), el programa Erasmus fa més que salvar-se: serà finançat amb una partida de 14.773 milions per als propers set anys, un 40% més que en el període anterior, És menys del que volia la Comissió Europea (que va demanar en un principi 19.000 milions) però el programa evita la retallada que volien alguns Estats.

Aquest increment pressupostari s’acompanya d’una reorganització de tots els ajuts a la mobilitat (Erasmus, Leonardo da Vinci, Comenius, etc.) que fusionen en un programa únic, Erasmus+, que beneficiarà a 4 milions de persones (en relació amb els 2,7 milions del període anterior) provinents de 33 països (els 28 de la UE a més de Turquía, Suissa, Noruega, Islàndia i Liechtenstein). La meitat dels beneficiaris seran estudiants però també podran optar-hi joves en formació professional així com joves que volen participar a intercanvis o activitats de voluntariat.

També hi ha la possibilitat per a mestres i personal administratiu del sector de l’ensenyament de poder treballar a l’estranger en períodes de fins a dos mesos o de poder fer una estada d’observació per tal d’intercanviar bones pràctiques. Un total de 800.000 persones podran participar en aquesta vessant de l’Erasmus+.

Introducció d’un sistema de prèstecs

Aquesta nova estructura comporta algunes innovacions, algunes polèmiques. Una d’elles és la introducció d’un mecanisme de garantia de prèstecs per a estudiants que vulguin realitzar un màster a l’estranger. Aquests prèstecs podrien tenir un valor de fins 12.000 euros per un any i 18.000 euros per dos anys i es destinaran a joves que no poden rebre l’aval dels seus pares.

En una tribuna publicada el juny passat, diversos eurodiputats ecologistes i socialistes –entre ells el català Raül Romeva d’ICV– denunciaven que aquest mecanisme “accenturarà la tendència cada cop més forta a càrregar sobre els estudiants el cost dels estudis”. També alertaven del risc que aquest mecanisme es substitueixi en alguns països a sistemes de beques. En el mateix sentit es va pronunciar el grup parlamentari de l’Esquerra Unida Europea (GUE/GNL). “Enlloc d’incentivar els Estats membres a desenvolupar intercanvis, el mecanisme de garantia de prèstecs encoratjarà els estudiants a endeutar-se per pagar la seva educació”, va apuntar l’eurodiputada Marie-Christine Vergiat arran de la votació del projecte. “Aquesta proposta és simbólica de la deriva neoliberal de la UE”, va afegir.

Davant de la negativa a eliminar aquest mecanisme, diversos Estas membres i eurodiputats van demanar que la part prevista no superés el 2% del pressupost total mentre que d’altres països (com el Regne Unit) demanaven el 4,6%. La xifra de 3,5% va ser finalment adoptada.