Escola inclusiva, i ara què?

Cal que, més enllà de la lletra i l’esperit del decret, tots plegats portem a la pràctica les actuacions que ens pertoquin

Jordi Badiella
 
 

Escola inclusiva, i ara què? / © Sandra Lázaro

Amb l’aprovació del decret que regula el model d’escola inclusiva, el Govern de Catalunya ha creat un nou marc de convivència per als infants i els joves en edat escolar, i ha donat compliment al dret de tot nen o nena, noi o noia, a créixer juntament amb tots els altres nens o nenes, nois o noies, sense distinció de cap tipus, tampoc física, psíquica o sensorial.

La dimensió d’aquest avenç és enorme i ben pocs països l’han assolit. És feina de tots, però, que aquesta conquesta no quedi en un grapat de bones intencions irrealitzables. Per això cal que, més enllà de la lletra i l’esperit del decret, tots plegats portem a la pràctica les actuacions que ens pertoquin:

  • Les famílies han de sol·licitar, sense les restriccions d’ahir, un centre escolar per als fills, sigui quina sigui la seva capacitat o discapacitat.
  • Els centres ordinaris han d’admetre sense traves els alumnes discapacitats.
  • Els centres d’educació especial han de proveir de serveis i recursos els centres ordinaris.
  • Els mestres i professors de l’escola ordinària han d’accedir a una formació de qualitat que els capaciti, encara més, per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials.

Aquesta és una tasca factible. Ja fa molts anys que l’escola catalana avança pel camí de la igualtat d’oportunitats: amb les famílies que han reivindicat els seus drets per mitjà de la Plataforma Ciutadana per a una Escola Inclusiva; els centres ordinaris, que han acollit cada vegada més alumnes amb necessitats educatives especials; els centres d’educació especial, que s’han reinventat com a proveïdors de serveis i recursos; i els responsables de Departament d’Ensenyament, que han sabut ordenar-ho (gràcies, Carme Ortoll i Mercè Esteve).

L’aprovació d’aquest decret també ens porta el record de l’enyorat Josep Maria Jarque. El seu darrer treball, publicat a l’anuari de la Fundació Bofill l’any 2015, ens dona la traça del camí que hem de seguir per no fer marrada:

  • Escolarització de tot l’alumnat en centres ordinaris.
  • Reconeixement de la singularitat de l’alumne.
  • Implicació de la comunitat educativa.
  • Adaptació dels recursos al sistema inclusiu.
  • Resposta a les noves necessitats educatives.
  • Equitat en l’escolarització entre centres públics i concertats.
  • Canvi radical de les actuals polítiques educatives i socials.

Amb aquestes fites, fem, doncs, el camí cap a una escola inclusiva que l’aprovació del decret fa més assolible. Fem-lo perquè la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans, siguin quines siguin les seves capacitats, és un dret fonamental i, per tant, irrenunciable.

Jordi Badiella
Sobre Jordi Badiella

Jordi Badiella és professor de Secundària Més articles