L’acumulació de coneixement en la infantesa no garanteix que ens serveixi per a la vida

Els periodistes Milagros Pérez Oliva i Manuel Barrios, director del programa Una mà de contes (TV3) i les arquitectes Carme Pigem i Carme Ribas han volgut donar resposta a una pregunta essencial: com aprendre a aprendre.

Ana Maestre Sebastián
 
 

De les escoles sempre s’ha esperat aprendre i rebre una educació. Ara, però, amb això ja no n’hi ha prou: acumular coneixements durant la infantesa no garanteix que ens serveixin per a la vida. Tot i així, encara estem lluny de concebre l’escola com un lloc on no es prioritzi impartir coneixement sinó que busqui oferir eines d’aprenentatge constant i de recerca. Amb aquest pretext, dos periodistes i dos arquitectes s’han trobat aquest dijous a l’Institut Verdaguer en el marc de la xerrada «Contextos educatius públics: espais de trobada».

Els periodistes Milagros Pérez Oliva i Manuel Barrios, director del programa Una mà de contes (TV3), i les arquitectes Carme Pigem i Carme Ribas han volgut donar resposta a una pregunta essencial: com aprendre a aprendre.

Com s’ha de socialitzar el coneixement en un entorn saturat d’informació? Per Milagros Pérez Oliva, la gran assignatura que hi ha per ajudar la gent a fer front a la vida és donar eines d’avaluació crítica de la informació que reben i dels canals que l’emeten. «El que vam aprendre ahir potser demà ja no ens serveix: cal dimensionar l’esforç respecte a l’educació i canviar molts esquemes mentals», ha apuntat la periodista.

Aprendre en l’espai públic: «Nens, al carrer!»

Això no només ens obliga a replantejar com educar, sinó també com disposem l’espai en què ho fem. Si ho traslladem a les aules, segons l’arquitecta Carme Pigem, un dels elements clau és la il·luminació. «Si la llum és natural, millor», opina. Per altra banda, és important que l’aula sigui neutra i que els elements que cridin l’atenció no siguin de la construcció sinó que estiguin dissenyats pels mateixos nens i nenes.

aPerò si, com diu Milagros Pérez, «sovint el que passa fora de les aules té més interès que el que passa dins», un altre dels grans reptes de la nostra societat es troba a recuperar el carrer com un espai de trobada i aprenentatge. Ara, però, permetre que els nens juguin durant molta estona al carrer en recintes que no estiguin específicament adaptats per a la seva acollida és un fet inusual. «El carrer és una suma de grans heterogeneïtats, i hem de ser capaços de trobar les maneres de conviure-hi i de convertir-los en espais educatius i formatius», ha conclòs la periodista.

Per tots quatre, que els pares perdin la por és el primer pas per aconseguir que els infants reconquereixin el seu espai tradicional de convivència a l’espai públic. Per això, Barrios ha proclamat: «Nens, al carrer!»