La família i l’escola: més participació i menys prejudicis

Els mestres Rosa Ferrer, Carles Gràcia i Patricia Redondo, investigadora de la Universitat Nacional de la Plata (Buenos Aires), van dialogar sobre la importància de crear una relació compromesa entre mestres i pares en el marc de la conferència "Les famílies, protagonistes essencials"

Cristina Casaprima
 
 

Rosa Ferrer, Patricia Redondo i Carles Gràcia després de la taula rodona

Rosa Ferrer, Patricia Redondo i Carles Gràcia després de la taula rodona.

Deixar els nens a l’escola per primer cop sempre és un pas complicat per a tots els pares. Per primera vegada dipositen la confiança en una persona desconeguda que es convertirà en una peça clau en l’educació dels seus fills, i sovint aquest contacte inicial provoca pors i tensions entre mestres i famílies. Davant la complexitat del problema, els mestres Rosa Ferrer, Patricia Redondo i Carles Gràcia van debatre sobre les seves possibles solucions i van apostar per un objectiu comú: convertir l’escola en un espai de trobada i de diàleg amb les famílies.

Donar veu a les famílies, segons Ferrer i Redondo, és un pas imprescindible per enfortir els vincles entre pares i docents. Totes dues mestres van destacar durant la taula rodona la necessitat de crear una escola transparent que comparteixi informació i creï relacions de doble direcció perquè les famílies puguin participar activament en la presa de decisions escolars. «Hem de construir un projecte comú de valors i de pràctica educativa, demostrar que l’escola és un espai de diàleg», va apuntar Ferrer.

Reconèixer els nous models familiars és una altra de les seves prioritats principals, segons van remarcar. En aquest sentit, Redondo afirmava que calia aportar legitimitat a cadascuna de les famílies, alterant el tradicional patró patriarcal i acceptant que existeixen punts de vista diferents. «S’han de compartir coneixements i trobar un punt d’equilibri entre els valors individuals i els socials», va ressaltar.

D’altra banda, Carles Gràcia va animar pares i mestres a deixar de banda les seves pors i, sobretot, els seus prejudicis per evitar fiscalitzar en excés els rols de cadascun d’ells. D’aquesta manera es podria facilitar l’adaptació dels més petits durant l’educació inicial i crear un ambient de complicitat. Segons aquest mestre, és necessari demostrar als infants que a l’escola tenen un entorn de protecció i de seguretat en el qual tant els docents com les famílies hi tenen cabuda. «Qui té la competència professional són els mestres, però això no els situa per sobre dels alumnes i dels pares», va concloure Gràcia.

Els tres conferenciants van mostrar la seva convicció per seguir lluitant per aconseguir que l’escola es converteixi en un espai obert on els infants no només aprenguin contingut acadèmic, sinó també material per a la vida.