Alejandro Tiana: “PISA és útil, el problema és l’ús que en fem”

El rector de la UNED, Alejandro Tiana, ha reflexionat al voltant de la utilitat de PISA i del grau de desigualtat que pateix el sistema educatiu espanyol en una conversa amb Marta Nin.

Pablo Ramirez
 
 
Alejandro

Alejandro Tiana en la conversa amb Marta Nin

«L’informe PISA, tot i que es pot millorar, és útil. El problema és l’ús que en fem.» Aquesta ha estat la conclusió a la qual ha arribat l’actual rector de la UNED Alejandro Tiana, i la idea sobre la qual ha girat la conversa amb Marta Nin organitzada per la 50a Escola d’Estiu de Rosa Sensat aquest dimarts. El que va ser secretari general d’Educació durant el període 2004-2008 ha volgut matisar les crítiques cap al sistema educatiu espanyol arran dels darrers informes PISA, assegurant que les puntuacions rebudes no eren tan dolentes i qüestionant tant alguns dels mecanismes d’avaluació d’aquestes proves com la interpretació que se’n fa.

Per Tiana, tot i que PISA pugui suposar una bona radiografia de la qualitat de l’educació dels països, és una anàlisi que en certs aspectes es queda curta, i que fa una valoració «de manera superficial» dels sistemes educatius. El principal problema, segons el rector, és que l’informe que prepara l’OCDE s’ha convertit «en l’únic estàndard d’avaluació dels sistemes educatius». «El que mesura són les capacitats quant a mà d’obra, és a dir, les habilitats que els joves haurien de desenvolupar per fer front a la vida adulta», ha afegit, per concloure que «és una visió de l’educació entesa com a factor econòmic i de producció».

Segons l’expert en educació, es podria, per exemple, ampliar el ventall de matèries per avaluar, incloent-hi proves per veure quines competències cíviques tenen els estudiants, o explicar millor quin són els criteris i els paràmetres que actuen a l’hora de donar una puntuació o una altra per així poder fer-ne una observació amb més perspectiva. També ha qüestionat la utilitat de basar-se exclusivament en un rànquing internacional d’aquestes característiques i ha proposat l’elaboració d’estudis més en profunditat a partir dels resultats PISA.

I és precisament aquest el punt el que més ha criticat Tiana. Creu que els governs i la premsa donen una gran importància als informes PISA, però novament «de manera molt superficial, agafant només el rànquing sense entrar a valorar què volen dir les diferències. PISA avalua el conjunt, no el coneixement de la persona, i a més ho fa a través d’una operació estadística. El problema és que es fa un ús polític distorsionat dels seus resultats», ha resumit Tiana.

La igualtat en el sistema espanyol

Un altre dels temes que s’ha abordat en l’acte de l’Escola d’Estiu és el grau d’igualtat en els centres educatius espanyols, un paràmetre que també mesura l’informe PISA. Tiana ha valorat la relació de l’escola amb les desigualtats socials que l’envolten expressant que «tot i que els docents creguem en l’educació com una eina per canviar la societat, crec que històricament les escoles han anat a remolc de l’entorn en què viuen. No és un problema d’escoles públiques o privades, ja que les diferències són més grans dins de les escoles que entre les escoles».

D’aquesta manera, Tiana ha volgut trencar una llança a favor del sistema educatiu dient que, segons PISA, Espanya és un dels països més amb més equitat d’Europa i que «és per estar-ne orgullosos, tenint en compte el procés d’integració de la gran quantitat d’estrangers que van arribar des de finals dels 90 fins a finals dels 2000».

Segons el rector de la UNED, la despesa pública en el sistema educatiu espanyol té una distribució lleugerament progressiva, és a dir, que beneficia lleugerament els qui disposen de menys recursos. Però aquesta afirmació, precisa, «no es compleix quant a l’ensenyança concertada», ja que la majoria dels seus alumnes solen ser d’un nivell socioeconòmic mitjà-alt.