És Montessori elitista?

Sovint sorgeix la pregunta aquí i allà, i us he de confessar que sí: malauradament, la pràctica Montessori actualment i al nostre país és elitista. Però és elitista el mètode en si? És elitista perquè Maria Montessori va desenvolupar una manera d’aprendre elitista? Aquí la resposta és clara: no. El mètode Montessori no és elitista i no ho ha estat mai.

Muriel Palma
 
 

La doctora Maria Montessori va crear un ambient d’aprenentatge especialment adaptat a les capacitats diverses de nens i nenes, i enfocat d’entrada a aquells nens i nenes amb menys recursos econòmics i socials. La seva primera Casa dels Nens es va obrir justament per pal·liar les desigualtats socials dels barris més desfavorits de la Roma de principis del segle xx, i va ser un exemple de les polítiques socials més progressistes. Al llarg del segle passat, el mètode Montessori va arrelar amb força en alguns dels sistemes educatius públics europeus més progressistes, com va ser el nostre durant la República, i ara mateix el mètode està fermament implantat a sistemes públics d’arreu del món, com l’italià, el suec, l’estatunidenc (amb més de quatre-centes escoles Montessori públiques) o l’australià, i s’estén amb força a alguns països del continent asiàtic.

Pel que fa al cost, no és més cara una escola Montessori que una de convencional (ni quant a gestió ni quant a ràtio), i quan ens diuen que els materials Montessori són molt cars el càlcul és clar: el cost dels llibres de text d’un grup classe permetria comprar tot un equip complet de material Montessori en menys de dos anys, i aquest té una durada molt superior.

Maria Montessori

Si els diners no són el problema, què ha passat al nostre país perquè Montessori només sigui present en escoles privades? La resposta és ben simple: és tot una qüestió de manca de formació.

Durant molts anys «Franco y Cia.» van eradicar tot allò que impliqués llibertat i pensament crític del nostre sistema educatiu, l’escola religiosa va ser-ne una fidel aliada, i les mestres Montessori formades durant la República van anar sent expulsades del sistema. Això va implicar també la impossibilitat que aquestes mestres en formessin d’altres, i quan hi hem volgut tornar ens hem trobat amb un desert de coneixement. Actualment les facultats d’educació no tenen professorat format en Montessori, i les noves mestres en surten amb una idea històrica i vaga de Montessori que no els permet disposar de les eines necessàries per implementar Montessori a la pràctica escolar.

I què ha fet una part de l’escola privada aquests darrers anys? Ha pensat en els seus «clients», ha escoltat les famílies que volen una educació «diferent», ha viatjat a l’estranger, s’ha informat sobre quins són els entorns educatius que la neurociència assenyala com a més òptims per a l’aprenentatge i ha trobat una resposta: Montessori. Vist això, ha destinat els mitjans econòmics necessaris per tornar a formar el seu professorat, ha reconvertit les aules i permet que alguns nens i nenes puguin gaudir d’una educació més sana, més lliure i més ben adaptada a la natura de l’infant.

Queda clar, doncs, que reintroduir Montessori a l’escola pública és possible, i només cal la voluntat social i política de fer-ho. La demanda per part de les famílies és creixent, la voluntat de moltes mestres també hi és, i des de fa més de tres anys ja disposem de dues formacions Montessori estables al nostre país (això sí, en forma de màsters, que malauradament no són a l’abast de la majoria de mestres).

Montessori actualment al nostre país és elitista perquè està present només a l’escola privada, però aquesta «traïció» al mètode pot ser superada fàcilment amb voluntat política i formació.