Ferran Ruiz: “Falta R+D en educació”

El paper de les avaluacions, les direccions, la recerca o l'autonomia dels centres són clau per a la transformació del sistema educatiu, segons l'expresident del Consell Escolar de Catalunya.

Pau Rodríguez
 
 
La periodista Núria Martínez va conversar amb Ferran Ruiz durant l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat.

La periodista Núria Martínez va conversar amb Ferran Ruiz durant l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat.

És sabut que el sistema educatiu està vivint una època de canvis. Però, per avançar, fa falta rumb. En una conversa amb la periodista de l’Ara Núria Martínez, l’expresident del Consell Escolar de Catalunya, Ferran Ruiz, ha tret la seva brúixola per mirar de descobrir les coordenades de la transformació escolar. No per casualitat la seva intervenció portava per títol Imaginació i futurs educatius.

Avaluació, autonomia, direccions, recerca… Són alguns dels elements sobre els quals caldria intervenir, segons Ruiz, amb voluntat decidida. «En educació falta R+D», es lamentava, «hi ha recerca però no un desenvolupament posterior». El volum ingent d’investigació sobre educació que es produeix a les facultats no té traducció a les aules. Ruiz se sumava així a una de les principals preocupacions del sistema educatiu: salvar l’abisme que separa la teoria —els coneixements que hi ha sobre l’aprenentatge— de la pràctica.

Una de les vies per aconseguir-ho, segons ell, seria que els centres educatius i els mestres es creguin la seva autonomia. «L’autonomia dels centres ens ha de servir per transformar, si no, no té sentit», expressava, per després afegir: «La nostra és una idea delegada de l’autonomia, pensada perquè puguem fer a la nostra manera el que ja ens ve manat de dalt, amb les decisions preses», sosté.

Aquesta llibertat s’hauria de traduir en molts dels àmbits de la docència, també en l’avaluació dels alumnes, ara molt marcada pels currículums i les proves externes com les que preveu la LOMCE, que a la llarga haurien de tenir efectes acadèmics. Per contra, Ruiz proposa una avaluació que tingui molt més en compte el diàleg amb els alumnes. «No estem acostumats a tenir respecte a la producció intel·lectual dels alumnes», concloïa.

A proposta de la periodista, Ruiz també es va llançar a fer un balanç dels punts forts i febles del sistema educatiu català. Entre les fortaleses, la capacitat d’haver resistit i garantit una bona qualitat de l’ensenyament malgrat les retallades patides els darrers anys, o la permeabilitat a l’hora de rebre milers d’alumnes d’origen estranger en pocs anys. «Ho hem paït extraordinàriament», proclamava.

La llista de febleses, però, va acabar resultant més extensa. D’entrada, el català és un sistema sense competències plenes. «En currículum o finançament seguim depenent de l’Estat, i quan els nostres plantejaments xoquen amb els seus sempre ens acaben doblegant», va manifestar. També es va referir a la poca incidència pública de la veu dels mestres a l’hora d’explicar la seva bona feina, o al poc marge que tenen les direccions —de nou, l’autonomia— per avançar.

I més enllà del rumb, quin serà l’abast dels canvis que avui s’imaginen? Per a això sí que no hi ha resposta. «L’anhel de canvi ha arribat a l’opinió publicada, sí, però a Catalunya hi ha 3.500 centres. Hem de veure, més enllà de l’ebullició mediàtica, quina és la magnitud real dels canvis», responia Ruiz.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*