El llegat de Marta Mata

Impulsora de la renovació pedagògica i cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, pots visitar fins el 15 de juliol a Rosa Sensat l'exposició “Marta Mata, mestra de mestres”.

Sergi Santiago
 
 
 

Marta Mata va ser una de les fundadores de l'associació de mestres Rosa Sensat

Marta Mata va ser una de les fundadores de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

Marta Mata va ser mestra, pedagoga i va treballar per la renovació pedagògica. Va ser regidora, senadora i diputada, tant al Congrés com al Parlament. Va ajudar a fundar l’Associació de Mestres Rosa Sensat i era també una escriptora àvida. Va començar ensenyant la canalla a Saifores, un poblet de seixanta habitants, i va acabar els seus dies fent de presidenta del Consell Escolar de l’Estat. Ara fa deu anys, el juny de 2006, va morir, però el seu llegat és encara del tot vigent.

La dictadura, un abans i un després. Assumpta Baig, mestra i exdiputada, explica que la guerra va tallar l’experiència de Marta Mata a l’Institut Escola. «Un dia, mirant com les flors s’havien pansit, com els peixos de la font havien mort i com els mestres ja no tractaven de la mateixa manera els alumnes, va adonar-se que tot havia canviat i ella va dir: “Amb mi, no podran”», recorda. I no van poder: Marta Mata, juntament amb els altres sis mestres fundadors de Rosa Sensat, va fer renéixer l’escola renovada, participativa, pensada en col·lectiu i que posa l’infant al centre.

Captura de pantalla 2016-07-09 a les 16.15.31

Marta Mata en una Escola d’Estiu de Rosa Sensat celebrada al recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.

La seva aposta pel català. Maria Antònia Canals, mestra i divulgadora matemàtica, explicava aquesta anècdota: «Era el primer any de Rosa Sensat i preparàvem la primera Escola d’Estiu, quan tot d’una va aparèixer la pregunta que llavors s’imposava: “Gosarem fer-ho en català o no?”, i ens disposàvem a mesurar possibilitats i riscos, però ja no va caldre fer-ho. Perquè tot d’una la Marta amb veu segura va dir: “La farem en català, naturalment, perquè això és importantíssim per al futur”. I estic segura que és gràcies a aquesta paraula justa i profètica que totes les escoles d’estiu van poder fer-se en català, a despit de totes les publicacions oficials».

La coherència dins la política. Marta Mata va ser nomenada el 2004 presidenta del Consell Escolar de l’Estat, del qual havia dimitit en la legislatura anterior en protesta per la política educativa del Ministeri. Un cop va tornar, va fer servir el seu vot de qualitat dins del Consell per donar suport a la petició de treure la religió del currículum. Tal com apuntava el doctor Pere Darder, cofundador de Rosa Sensat i de l’escola Costa i Llobera, «tot i la seva condició de creient, o potser per això, defensava la laïcitat de l’escola pública».

Una feina a mig fer. La doctora en pedagogia Pilar Benejam destacava que el mèrit de l’obra de Marta Mata era recuperar la millor tradició pedagògica, la de la República, i tornar a portar-la a l’escola formant mestres, tant des de Rosa Sensat com des de la política. Tanmateix, Benejam remarcava que aquesta «renovació educativa quasi va ser possible, però en molts aspectes no ha estat completada». El mateix pensa Jordi Cots, promotor dels drets dels infants, quan indica que ara «haurem d’estudiar el llegat de Marta Mata, i fer-ho de manera crítica, per saber el que no s’ha acomplert». Assumpta Baig ho matisa: «La renovació pedagògica no s’acabarà mai».

Per tenir més informació, fins el 15 de juliol visita al vestíbul de l’edifici de Rosa Sensat l’exposició “Marta Mata, mestra de mestres“, organitzada per les fundacions Marta Mata, Artur Martorell, l’Ajuntament de Granollers i l’Associació de Mestres Rosa Sensat. La mostra es pot visitar gratuïtament de dilluns a divendres, de 10 del matí a 8 del vespre.

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un llibret amb el seu discurs sobre l’educació pública i l’escola pública, pronunciat en l’acte de lliurament del Doctorat Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 5 de maig de 1999.