Adoctrinem, que no és dolent

Els mestres adoctrinen: són ells qui tenen el poder de promoure el pensament crític entre els ciutadans. Els qui rebutgen dir-se adoctrinadors ho són de la mateixa manera, però en comptes de convidar al sentit crític el que fan és reproduir els esquemes del sistema capitalista.

Marc Martínez
 
 

Parlar d’educació des d’una perspectiva materialista implica un gran esforç autocrític. Implica reconèixer la pròpia incoherència, i l’acte reflex del docent compromès és negar allò que, un cop s’ha escoltat, sembla una evidència. Manuel Delgado provoca, perquè fa replantejar esquemes molt establerts, especialment quan parla de l’educació com a reproducció d’una ideologia i convida el personal a acollir el relativisme moral com a fonament a l’hora d’analitzar la realitat.

Delgado, seguint la tradició funcionalista de Durkheim, es qüestiona l’eficàcia que pot tenir introduir a l’escola valors antiracistes i feministes. En contra de la visió generalitzada que educar en valors de comunitat ajuda a formar ciutadans civilitzats i, eventualment, ha de posar fi a les conductes discriminatòries, l’antropòleg rebutja aquesta pràctica, i per explicar-ho empra el símil següent: si fem desaparèixer la creença que ens ofeguem a l’aigua per culpa de la llei de gravetat, aconseguirem deixar d’ofegar-nos? La resposta és no.

La ideologia (el racisme, el masclisme) és posterior a la conducta, i apareix amb l’única intenció de reforçar-la –la ideologia, cal matisar, entesa com el sistema mitjançant el qual s’ordenen les idees, i que intenta donar aparença de coherència a allò que mai en podrà tenir: les idees–. Les idees, afegeix, no poden ser pròpies, sinó que només es poden reproduir, i entendre-ho hauria de ser la base a l’hora de redirigir el model educatiu. Només entenent que la persona té la funció de transferir coneixements als quals tan sols es pot arribar per mitjà de la reflexió és possible dur a terme una tasca docent satisfactòria.

Els mestres adoctrinen, explicita Delgado, i fa èmfasi en el fet que això no és negatiu, ans al contrari. Són ells els qui tenen el poder de promoure el pensament crític entre els ciutadans. Els mestres que rebutgen dir-se adoctrinadors ho són de la mateixa manera, però en comptes de convidar al sentit crític el que fan és reproduir els esquemes del sistema capitalista. Això és el que fa l’educació avui dia, explica: formar les persones en la hipocresia i en allò políticament correcte.

«Ensenyem els nens a belar quan el que hauríem de fer és mostrar-los que el conflicte és el motor de la vida», i de la història, jo afegiria. Aquesta història que constantment es reescriu per satisfer el poder, i que el sistema educatiu contribueix a perpetuar si continua entenent-la com una bombolla en què s’han d’ensenyar valors i civisme, quan el que s’hauria de potenciar és fer entendre als infants que la vida no consisteix a quedar bé, sinó a ser honestos i valents.