«L’escola ha d’anar més enllà de Geronimo Stilton»

Hi ha un consens que la bona lectura és una activitat que dona plaer, i que és imprescindible per fer una ciutadania crítica. Una cosa sembla clara, entorns rics en estímuls lectors de qualitat, com són les biblioteques, contribueixen a crear i mantenir el gust per la lectura i els llibres des de la primera infància.

Jordi Navarro
 
 
 

Imatge de la sessió d’ahir del curs «Amb quins llibres?» a la biblioteca de Rosa Sensat

 

«Quan a l’escola es fa una lectura guiada, compartida, que genera aprenentatge s’ha d’anar una mica més enllà dels bestsellers» afirma Amàlia Ramoneda, bibliotecària de Rosa Sensat, responsable del butlletí de literatura infantil i juvenil El Garbell i professora del curs «Amb quins llibres…? Per a qui…? Per a què…? O com fer el cim de piràmides, plans i projectes lectors» de la 52a Escola d’Estiu.

«No s’ha de llegir qualsevol cosa a qualsevol preu». I «qualsevol» significa en aquest cas per a l’Amàlia un llibre banal i frívol, de poca qualitat, que, si bé podem llegir per esbargir-nos en un moment determinat, no ha d’estar a l’escola, i si hi és ha de ser per distingir-lo clarament dels llibres de qualitat, que ens reconforten, que ens fan estimar el món i la vida».

És llavors que pren importància la figura del mestre com a mediador, que acompanya l’infant en les seves lectures, entusiasmant-lo, parlant-li i creant-li expectatives entorn d’un determinat llibre i per fer que aquesta lectura, «que ha estat un gaudi, es converteixi en un reforç positiu de cara a futures lectures».

Aquest un dels objectius bàsics del curs «Amb quins llibres…?» d’Amàlia Ramoneda, un dels pocs que es desenvolupen fora del campus de la 52a Escola d’Estiu, a la biblioteca de Rosa Sensat a l’avinguda de les Drassanes.

El curs vol ajudar els mestres, professors i altres professionals de l’educació a fer una tria dels millors llibres infantils i juvenils, tal com fa quatre vegades a l’any el butlletí El Garbell a partir de les lectures i la selecció feta pels especialistes del Seminari de Literatura Infantil i Juvenil de Rosa Sensat. Els millors llibres per ser llegits en veu alta a l’aula, per ser recomanats, o per completar la biblioteca escolar o de classe.

Unes biblioteques, tant les escolars com les d’aula, que haurien de tenir més protagonisme en aquest esforç per fer néixer en cada nena i en cada nen el gust per la lectura, el gust per les bones històries. Com diu la professora Guadalupe Jover en Les biblioteques escolars i l’equitat: entorns lectors per als qui no van néixer envoltats de llibres«de la infinitat de fórmules que he conegut d’això que s’ha anomenat foment de la lectura no en conec cap més encertada que la de mirar d’apropar, el més humilment possible, els usos escolars de la lectura als seus usos socials: tenir accés als llibres i pertànyer a una xarxa de lectors són dos dels requisits imprescindibles per fer de la lectura –de la lectura sostinguda de llibres íntegres, sigui quin sigui el seu gènere– una pràctica habitual.»

Sense una persona que en tingui cura, la biblioteca escolar no serveix.

El problema és que «els nens no visiten la biblioteca escolar», es queixa una mestra d’una escola del Penedès que participa al curs, i que també dinamitza la biblioteca escolar de la seva escola. «I tampoc els companys», afegeix, «ja que molts d’ells no són lectors habituals, fet que complica el nostre treball de dinamització de la biblioteca».

«I és que sense una persona que en tingui cura la biblioteca escolar no serveix», ratifica una altra mestra de tercer de primària. I és llavors que entra en joc la biblioteca d’aula per tal de poder normalitzar, almenys a classe, el fet que els infants disposin de llibres per llegir diàriament.

Una sessió del Club de Lectura de l’escola Drassanes, amb Amàlia Ramoneda

Però a part de la dinamització de la biblioteca escolar i d’aula, hi ha altres fórmules a l’escola per apropar el llibre i la lectura als infants: fórmules com l’ús dels àlbums i els llibres il·lustrats, l’organització de clubs de lectura, confeccionar plans de lectura de centre, i llegir en veu alta a l’aula, tant per part de l’alumne com del mestre. Com diu Pau Casanova, mestre de primària de l’Escola Els Pinetons de Ripollet que participa al curs, que el mestre llegeixi en veu alta «pot crear hàbits lectors, aportar a l’infant un model de llengua oral, ser una oportunitat per parlar de llibres i potenciar un vincle afectiu del mestre amb els infants». Una activitat que, afegeix, s’hauria de fer en totes les etapes educatives.

Fem el que fem, això no assegura avui, malauradament, que els nens i nenes que han llegit durant els seus anys escolars i han gaudit de la lectura continuïn sent lectors durant la seva vida, i ni tant sols assegura que continuïn llegint en el seu pas a la secundària, arribats ja a l’adolescència. La pregunta que ens hem de fer, doncs, és si ha de ser inevitable, i per què, que entre la primària i la secundària ens deixem a la cuneta un tant per cent tant elevat de noies i nois lectors.

Hi ha diverses causes perquè això passi segons l’Amàlia Ramoneda, i no totes són atribuïbles a les pantalles i els mòbils, sinó que també es pot atribuir una part de la culpa a com està estructurada actualment la Secundària, d’una manera molt parcel·lada, com afirma la presidenta de Rosa Sensat, Francina Martí, en una entrevista recent («Els ensenyaments a la Secundària encara són molt parcel·lats») apareguda al Diari de l’Educació, on parlant de la seva pròpia experiència assenyalava que «els ensenyaments a la Secundària encara són molt parcel·lats, amb molt de contingut i pocs punts de conjunt, transversals».

Un dels dèficits importants que ens trobem a la Secundària, segons diuen diversos participants al curs de l’Escola d’Estiu, és la manca de professors que puguin dinamitzar, com passa a la primària, la biblioteca del centre, organitzar activitats entorn de la lectura, o recomanar als seus companys bones lectures que puguin contextualitzar molt millor els currículums de les seves respectives assignatures.

Rebla el clau Guadalupe Jover quan afirma «que els únics llibres que faci servir un noi o una noia de la secundària obligatòria siguin els llibres de text no contribueix en res a la formació d’una ciutadania crítica» i que «cada centre no disposi d’una bona biblioteca escolar impedeix la formació d’una ciutadania culta».

En definitiva, si estem d’acord amb Amàlia Ramoneda, els mestres i professors que participen al curs «Amb quins llibres…?» i amb Guadalupe Jover alguna cosa hauríem de fer tots, començant pels mestres d’infantil i primària, continuant pels de secundària, sense oblidar-nos de la Universitat i la família. I potser el primer pas és ser capaços de convertir la lectura en un acte plaent, perquè tom va dir fa alguns segles l’escriptor i polític anglès, Joseph Addison, «la lectura és una eina bàsica per viure una bona vida».