«L’aprenentatge ha de ser emocional i emocionant»

Situar l'aprenent en el centre de l'aprenentatge, fer una educació flexible, oberta als canvis i a la societat, on el mestre deixi de ser un aplicador per passar a ser un creador dels contextos que necessita per als seus alumnes són tres dels desitjos que la Begonya, la Núria i la Patrícia expressen en aquesta entrevista.

Jordi Navarro
 
 
 

D’esquerra a dreta: la Patrícia, la Núria i la Begonya

A principis del 2017 neix el programa Xarxes per al Canvi, liderat pel Consorci d’Educació de Barcelona, amb la suma d’esforços d’Escola Nova 21, I’ICE de la UAB i l’Associació de Mestres. L’objectiu, i el repte, és que en tres anys tots els centres educatius de Barcelona estiguin immersos en projectes de canvi educatiu. Un objectiu per al qual s’han creat 19 xarxes, integrades per 150 centres, i on ja s’han organitzat més d’una cinquantena de sessions de formació (tres per xarxa).

Per dissenyar la formació que té lloc a la 52a Escola d’Estiu s’han fet, prèviament a l’inici de l’escola, quatre sessions on les dinamitzadores han format 25 mestres i professors que coordinen i dinamitzen els gairebé 700 participants de la formació «Compartim i construïm el canvi educatiu. Repensant l’educació, avui», una proposta creada conjuntament per  Xarxes per al Canvi, Escola Nova 21 i Rosa Sensat.

Per parlar d’aquesta formació i del canvi educatiu que proposa parlem amb la Begonya Folch, dinamitzadora del programa Xarxes per al Canvi; la Núria Abreu, una de les 25 formadores a l’Escola d’Estiu del curs «Repensant l’educació, avui» i mestra de l’escola Cervantes de Barcelona, i Patrícia Martínez, mestra de l’escola Els Pinetons de la Garriga.

Xarxes per al Canvi neix com un programa d’innovació educativa per a la ciutat de Barcelona. Per què?


Begonya: Perquè necessitem una actualització del sistema educatiu, de tot el sistema educatiu. Volem un canvi sistèmic que repercuteixi en tots els alumnes i en tots els mestres. Tenim molts centres interessats en aquesta transformació, que treballen en xarxes, i volem que n’arrosseguin d’altres per tal que al final tots els centres de la ciutat formin part d’aquest programa.

I com es traslladen aquest programa i els seus objectius a la 52a Escola d’Estiu?


Begonya: La 52a Escola d’Estiu és l’espai natural on trobar els mestres que es formen durant els quinze dies de juliol, i on podem fer la continuïtat de la tasca que hem començat a les dinou xarxes, per a cadascuna de les quals ja hem fet tres sessions, però només hi han pogut participar dues persones per centre. El valor afegit aquí a l’Escola d’Estiu és que ve tot l’equip impulsor, i fins i tot mestres del claustre que no són de l’equip impulsor. Per primera vegada és una formació que no acaba amb el mestre sinó que la rep un mestre i la porta al seu centre, convertint-se en un agent de canvi per al seu centre.

Realment, aquesta oferta ha tingut una gran acceptació… A què es deu? 


Begonya: Sí, l’oferta dins de l’Escola d’Estiu ha tingut molt d’èxit, en part perquè hi ha molts mestres i professors sensibilitzats i molts centres implicats en aquest procés de canvi, però també per l’aposta del Consorci d’Educació de Barcelona de facilitar aquesta formació. El Consorci ha pagat unes quantes beques a cada centre, en total 350 beques per a docents d’escoles públiques de la ciutat i per a 40 tècnics de l’administració del Consorci. És, per tant, una formació que també ha d’afectar en la manera com els tècnics d’educació enfoquen els seus programes, perquè es pugui alinear a tothom. I no solament això, sinó també perquè els mateixos formadors, com la Núria, han apostat fort per aquest projecte, rebent una formació prèvia a l’Escola d’Estiu, consolidant aquí el que han après i retornant-ho al seu centre com a agents de canvi.

Núria: El més important per a mi és que aquesta formació apodera els mestres com a partícips del canvi en primera persona, ens fa creure que les microinnovacions són possibles. Creiem en aquest canvi i desitgem poder-lo transmetre amb la mateixa energia amb què l’hem rebut i que ja hem integrat. 

Què té de nou aquesta formació? Per a mi un punt bàsic és que no ofereix cap dogma ni cap instrucció concreta de com executar el canvi. Ens convida a mantenir-nos obertes, i ens dona eines i justificacions suficients per obrir-nos al canvi. D’aquí surts amb moltes ganes de fer una revolució, petita, però amb un gran poder transformador. Aquí establim dinàmiques de participació, aportem principis bàsics per donar ales als nostres alumnes perquè puguin transmetre aquestes necessitats de canvi als seus centres, als seus companys.

I des del punt de vista d’una mestra que participa a l’Escola d’Estiu, com valores aquesta formació?


Patrícia: Trobo fantàstic que puguem tenir aquest espai de reflexió i debat. És un punt de trobada dels mestres amb diferents maneres de veure les coses, diferents maneres de treballar, per poder compartir les teves experiències i veure les dels altres. I poder debatre sobre els canvis que estan passant. És molt enriquidor, i tant de bo poguéssim fer això durant tot l’any, en tots els claustres, perquè seria una bona manera de construir una educació amb unes bases sòlides i amb criteris pedagògics que ens portarien a una innovació tan necessària avui en dia.

Ha estat una experiència innovadora


Patrícia: veus una altra mirada. No et quedes amb rebre uns continguts d’un formador i ja està, sinó que et dona peu que tu et vagis creant els teus propis criteris i les teves idees, i vagis pensant com aplicaràs els nous coneixements a l’aula, com ho treballaràs amb l’equip. No et sents adoctrinada, et dona la possibilitat de poder-ho compartir, i això et fa créixer com a mestra i com a persona.

Des de fa un temps es parla molt d’innovació en termes d’educació. No hi pot haver el perill que es converteixi en una moda?


Patrícia: Jo vull pensar que no. És una necessitat, però sí que hi ha certs perills que s’han de tenir en compte si no es vol caure en el perill que es faci sense fons ni reflexió. Si nosaltres volem canviar les coses, perquè creiem que és necessari, ens ho hem de creure. Hem de creure en allò que estem fent i hem de poder-ho justificar, argumentar. No ens ha de venir caigut del cel.

Núria: Si la moda vol dir que ens estem posant tots d’acord en un moviment concret, benvinguda sigui. Si la moda és per fer una cosa imposada, no ho hem d’acceptar. A vegades veiem la moda com una cosa negativa, i jo voldria també mirar-la des del cantó positiu. La moda te la pots fer teva, la pots adaptar. Els fonaments de la innovació hi són, i ens queda molt camí per fer.

«Qui fa servir la paraula moda simplement ho està negant o no ho vol veure. Ho hem de fer. L’escola ja ha caducat. El sistema ja ha caducat»

Begonya: És una pena parlar de moda perquè rebaixa l’abast del que està passant. Això no està passant només aquí. És mundial. Tot el món s’està replantejant l’escola, perquè no dona sortida a les necessitats dels aprenents d’avui per encarar el futur que hauran de viure.  Qui fa servir la paraula moda simplement ho està negant o no ho vol veure. Ho hem de fer. L’escola ja ha caducat. El sistema ja ha caducat. Si la neurociència ha demostrat que l’aprenentatge és de naturalesa social i continuem trobant aules amb les taules totes cap al davant i amb els nens i nenes en silenci, sense relacionar-se amb ningú, hem de poder dir que això no ha de ser així, ja que quan surtin de l’escola no treballaran pas sols, ho faran en equip. Sabem que les emocions són part integrant de l’aprenentatge i no podem mirar cap a una altra banda.

L’aprenentatge ha de ser emocional i emocionant. Si sabem que aprenem al llarg de la vida hem de ser curiosos. Hem d’aprendre al llarg de la vida professional. Si us plau, no torneu a parlar de moda, és menysprear la feina que hem de fer. Fa cent anys els grans pedagogs van tenir grans intuïcions. Ara sumen a les seves intuïcions la ciència. No podem dir que són idees d’algunes persones que ja són mortes. Són unes grans idees que ara avala la ciència, i no podem mirar cap a una altra banda.

La Universitat o es reinventa o morirà

Llavors, en aquest procés de canvi educatiu, on posem les proves PISA, la selectivitat o les noves PAP? No van en una altra direcció?


Begonya: La selectivitat ja està canviant, però no pot canviar tot d’avui per demà. A més, la Universitat o es reinventa o morirà. Jo crec que els meus nets no aniran a la universitat, o no a la que ara coneixem. Aniran a la universitat que sàpiga fer les coses diferents. Cap persona voldrà dedicar quatre anys de la seva vida a aprendre una cosa que quan acabi la carrera ja serà diferent.

Cada vegada hi ha més països que estan abandonant la idea que PISA és un indicador fiable per avaluar el seu sistema i les seves escoles. PISA i les competències bàsiques són un termòmetre puntual sobre el sistema, i està bé que hi sigui perquè hem de poder demostrar que un any d’escola és un any d’avenç per a tots els estudiants. Però no podem convertir el termòmetre en el propòsit de l’educació. Hem de permetre que cada mestre, individualment i en grup, es replantegi el propòsit perquè entengui que aquest no és tenir una bona fotografia PISA, sinó formar l’alumne en competències per a la vida. Si ho aconseguim, de retruc les proves sortiran bé. Però el propòsit no són les proves.

Núria: Com a mestres els nostres cercles d’influència els tenim a l’aula. Farem petits canvis i segur que veurem un resultat. N’estic convençuda.

Com ha de ser el canvi educatiu que imagineu?


Núria: L’alumne com a centre de l’aprenentatge. Una educació flexible, oberta als canvis i a la societat.

Patrícia: Un canvi que eduqui per ser un mateix, per conviure, en el respecte i per poder desenvolupar-se en el món canviant que ens espera.

Begonya: L’imagino amb el mestre com un creador, no com un aplicador. Un creador dels contextos que necessita per als seus alumnes.