L’escola a la natura o la natura dins l’escola

A Dinamarca hi ha una llarga tradició d’escoles de bosc. Són centres on els infants passen la major part del dia a l’exterior, independentment de les condicions climatològiques

Victòria Oliveres
 
 

Imatge d’arxiu

Nens i nenes d’uns 3 anys travessant un riu per sobre un tronc, abraçats a un arbre immens o grimpant per una estructura de fusta. El que a casa nostra ens poden semblar escenes d’uns campaments d’estiu o d’una excursió a la muntanya són fotografies del dia a dia d’una escola infantil de Dinamarca.

L’educadora infantil Tove Jessen Rasmussen, actualment coordinadora de l’escola de bosc Skovtrolden a Aarhus, ha arrencat amb aquestes imatges expressions de sorpresa, admiració i afecte a les assistents del curs «La natura com a espai i oportunitat per al joc, la descoberta i l’aprenentatge», que ha impartit durant aquesta setmana.

A Dinamarca hi ha una llarga tradició d’escoles de bosc. Són centres on els infants passen la major part del dia a l’exterior, independentment de les condicions meteorològiques, i on es promociona el joc lliure i l’experimentació com a eina d’aprenentatge. Skovtrolden va obrir fa més de cinquanta anys com un espai de recreació infantil, però el 1996 es va transformar en escola bressol. Té un local al centre d’Aarhus on les famílies es troben al matí i des d’allà van en autobús fins a un bosc situat a quinze minuts, on disposen d’espai natural i d’una cabana de fusta.

A través de la seva experiència, Jessen ha volgut remarcar a les assistents –sobretot mestres d’educació infantil, però també pedagogues i educadores en el lleure– les oportunitats d’aprenentatge a l’espai exterior i la natura. Per l’educadora, les habilitats motrius com l’equilibri són bàsiques per seure bé a la cadira i poder escriure correctament més endavant, i a la natura s’assoleixen millor.

Però no només són les capacitats físiques les que s’hi desenvolupen. Jessen ha destacat la importància de la natura com a espai creatiu i com hi evolucionen les competències socials dels infants. També s’ha debatut sobre la figura de l’adult en aquest entorn, que pot acompanyar, observar o motivar els infants en els seus descobriments.

En la majoria d’escoles bressol urbanes catalanes la natura no és tan accessible com en les escoles de bosc daneses, però les assistents han estat d’acord en la possibilitat i necessitat de transformar els seus patis i utilitzar-los més com a espai d’aprenentatge i no sols d’esbarjo. Incloure estructures de fusta, plantar horts i disposar de materials diversos és una manera d’apropar la natura als infants i que així es beneficiïn de les oportunitats que ofereix.