El canvi educatiu potser no és inevitable, però és necessari i l’hem de fer entre tots

Amb aquesta contundència s'expressen les conclusions del Tema General de la 52a Escola d'Estiu de Rosa Sensat. Un canvi educatiu necessari que ha de partir de cada escola i del treball en equip, rigorós, dels equips de mestres per aconseguir persones més lliures i més competents, que construeixin un futur amb oportunitats per a tothom.

Jordi Navarro
 
 
 

Les conclusions que ahir a la tarda es van fer públiques i es van lliurar en l’acte de cloenda de l’Escola d’Estiu a la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, afirmen que estem davant d’un moment històric ple d’oportunitats per fer una escola connectada al món i a la vida, però tenint en compte el nostre passat fèrtil i ferm, que ens ha de servir d’inspiració, de base, de criteri per saber bé d’on venim per redirigir cap a on anem.

Més de tres-cents mestres han participat enguany al Tema General de l’Escola d’Estiu, que amb el títol «Un canvi educatiu inevitable, reptes i oportunitats» ha mostrat que l’escola ha de poder donar resposta al canvi social, encara que no ho pot fer, ni ho ha de fer, tota sola.

Per quina escola treballem?

Treballem per anar més enllà dels canvis metodològics, i per reformular l’escola mirant sempre la infància, i creant des del present projectes plens de futur que trenquin la dualitat entre escola i vida. Treballem perquè l’escola sigui respectuosa, atenta, observadora, crítica, creativa, inclusiva, una escola que acompanyi i que sigui un agent social amb una responsabilitat compartida en el camí de la transformació social. Treballem per despertar la curiositat per aprendre en tots els infants i joves, tot sabent acompanyar-los en el seu procés de creixement, en funció del ritme de cadascun. I treballem per entendre l’avaluació des d’un punt de vista més qualitatiu i no tant quantitatiu, atorgant-li el seu veritable caràcter pedagògic.

Però en aquests moments hi ha molt moviment fora de l’escola, de les famílies i de la societat per empènyer el canvi educatiu, i és per això que hem de sumar esforços des de tota la comunitat educativa.

«Ara més que mai hem d’estar disposats a compartir i a reescriure plegats el que fa molt de temps ja deien i practicaven grans mestres del nostre país»

Els canvis tindran sentit si es fan en profunditat i amb rigor, amb una finalitat clara, que pensi quina és la funció de l’escola ara, i fomentant que «el professorat sigui autònom i crític, i que exerceixi la seva llibertat, responsabilitat, compromís i, si cal, insubmissió. Hem de marcar un punt de partida i canviar el rumb del sistema i la mentalitat, per compromís, per ètica professional, i per desenvolupar una mirada crítica sobre el món del qual formen part i que contribueixen a conformar», s’afirma al document.

L’objectiu final de l’educació és, o ha de ser, ajudar a formar persones que sàpiguen créixer en benestar i dignitat. Qualsevol canvi ha de tenir com a finalitat afavorir les experiències d’aprenentatge, i fer que els infants i joves en siguin els protagonistes actius, per aprendre a conviure, per generar motivació i ser feliços.

En una societat plena de diversitat, conflictes i reptes, el canvi és necessari per aconseguir infants actius, crítics, curiosos, compromesos i sans, que puguin créixer en dignitat i resoldre els conflictes col·lectius.

Llegeix el text íntegre de les conclusions de la 52a Escola d’Estiu.