La funció de l’escola davant la seva transformació

El debat, que portava per nom 'Hi ha vida i renovació més enllà de la innovació', ha esmenat les propostes que no es pregunten quina ha de ser la funció de l’escola avui.

Pau Rodríguez
 
 

«La transformació educativa podria consistir a innovar radicalment per canviar el conjunt de l’escola», exposava el psicòleg Jaume Funes cap al final d’un debat amb la mestra i catedràtica de la UAB Neus Sanmartí que ha girat al voltant de la innovació educativa. Les eines i els mètodes són secundaris, venia a dir. Tant se val si ens acollim al joc simbòlic o a les noves tecnologies, sempre que la raó del canvi sigui «aconseguir que l’escola representi allò que la infància necessita», afirmava.

El debat, que portava per títol «Hi ha vida i renovació més enllà de la innovació», ha arrancat així: esmenant els plantejaments innovadors que no es pregunten quina ha de ser la funció de l’escola avui. Sanmartí i Funes han coincidit en algunes, com per exemple apostar per una educació que tingui en compte la diversitat d’alumnes en una societat llastada per les desigualtats. O «preparar els infants per a una vida plena d’incerteses, on hauran d’enfrontar-se a problemes nous encara no previstos pels adults», en paraules de Sanmartí.  

No ha quedat tan clar si l’escola ha de renunciar o no a ensenyar continguts específics. Sanmartí ha expressat la seva por que els centres, convençuts que han de treballar més aspectes, com les relacions socials, la creativitat, l’autonomia o la gestió de les emocions, acabin descartant els continguts. «No és que no consideri importants aquests altres aspectes, al contrari, però si diem ‘no’ als continguts… Llavors que s’aprèn a l’escola?», s’ha preguntat aquesta mestra i professora universitària.

Funes ha defensat que, més que decidir l’escola què és el que els infants han de saber, han de ser les «experiències sobre el saber» dels nens i nenes les que acabin determinant què és el que es treballa als centres. Amb tot, tanmateix, Sanmartí ha apuntat que els currículums «han d’existir», i ha posat com a exemple la creixent demanda de foment del pensament crític en l’educació. «Per pensar de forma crítica hem d’haver construït coneixement prèviament», afirmava.

El públic ha intervingut també per reivindicar que la innovació no ha de renegar sempre de la tradició –en aquest cas educativa–, sinó prendre’n els aspectes que consideri positius, i per preguntar si és possible plantejar-se una transformació de l’escola quan tots els elements d’organització escolar –dels horaris a l’arquitectura, de les etapes a les assignatures– estan tan reglamentats.