«Som notes i treballem per les notes, no per nosaltres»

Alumnes de batxillerat de l’IES Infanta Isabel i l’IES Joan d’Àustria debaten sobre el sistema educatiu actual i proposen solucions.

Clara Marcos/MònicaMassagué
 
 
 

La 53a edició de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat ha volgut conèixer l’opinió dels estudiants de secundària sobre el sistema educatiu actual. Així, una quinzena d’estudiants de primer de batxillerat de l’IES Infanta Isabel i l’IES Joan d’Àustria, els instituts on té lloc enguany l’Escola d’Estiu, s’han assegut a taula per debatre i posar en comú el que opinen sobre el sistema educatiu: les coses que s’estan fent bé, les que s’haurien de millorar i les deficiències que troben actualment dins les aules.

Durant més d’una hora de debat, els alumnes han qüestionat aspectes tals com la utilitat de segons quins mecanismes d’estudi i assignatures, el rol que hauria de tenir el professor a l’aula, el paper de l’alumnat o si el sistema educatiu és igual per a tothom. Els nois i noies han criticat el sistema educatiu actual i han fet propostes sobre com consideren que hauria de funcionar.

Les primeres crítiques de l’alumnat

Només començar, l’Àlex ja deixava clar quina era la seva opinió: «El curs està molt mal muntat», ha sentenciat des de l’inici mentre els seus companys se sumaven a les crítiques. Així, per exemple, l’assignatura de Ciències del Món Contemporani «no serveix per a res», a Anglès «només es fomenten els exercicis», s’haurien de tractar temes importants com el masclisme i el bullying, o al batxillerat científic «no es fa Història del Món Contemporani». Una altra alumna, la Isabel, creu que precisament aquesta assignatura és «inútil perquè és un refregit de tot el que es va fer a quart d’ESO».

«El sistema educatiu està molt mal muntat»

També han criticat que la manera d’ensenyar és «poc funcional», o que els professors d’anglès haurien de ser «més bons», ensenyar «d’una altra manera» i fer les classes «més dinàmiques», perquè –tot plegat– afavorís a fer-los arribar al nivell d’anglès que hi ha en altres països d’Europa i no partir amb «desavantatge», ha analitzat en Víctor.

Metodologia d’estudi

La major part dels dos debats s’han centrat a disseccionar un dels principals problemes que tenen a l’hora d’estudiar. Tots ells estan d’acord en aquest punt. Han afirmat que la metodologia d’estudi –i consegüentment la metodologia d’exàmens– consisteix a «memoritzar-ho tot per després oblidar-ho», i creuen que hauria d’haver-hi una manera alternativa d’ensenyar. En la majoria de casos –expliquen– seuen a l’aula, escolten la lliçó i prenen nota de tot allò que creuen que és important i que pot «caure» a l’examen. Quan la data de l’examen s’apropa, recuperen els apunts i se’ls «empollen» per deixar-los anar al full de la prova, intentant calcar aquelles paraules el màxim possible.

Segons expliquen, passat un temps no recorden gaire bé res d’allò que van estudiar, però treuen una nota alta que els obrirà les portes d’accés a una bona carrera universitària. «Nosaltres som notes i treballem per les notes, no per nosaltres», ha afirmat contundent la Judit.

En general, consideren que els exàmens que fan no són exàmens de comprensió. «En comptes de reflexionar, són preguntes que l’estudiant només ha de contestar, quan seria molt més enriquidor haver de comprendre i reflexionar», ha justificat la Maria. «Quan he intentat explicar-ho amb les meves paraules m’han descomptat punts», s’ha queixat. «Haurien d’ensenyar-te a saber-ho explicar a la teva manera», ha dit l’Adrià. La Laia ha afegit: «Fent un examen d’un professor substitut vaig sentir que havia après. Va ser una manera diferent d’ensenyar i vaig quedar al·lucinada».

Tot i això, en Marc ha discrepat en considerar que la manera que té cadascú d’estudiar és personal. «Memoritzar-ho és cosa teva, són mètodes de cada alumne», ha replicat. «Memoritzes el que no t’interessa i comprens el que sí que t’interessa», ha afegit un d’ells. «Si t’agrada aprendràs, i si no, estudiaràs per aprovar i ja està», ha conclòs en Raid.

Quina és la solució, doncs, a un coneixement que sembla que s’escapa i molt pocs són capaços de retenir? Per als alumnes la resposta no està a memoritzar i repetir les coses com un «lloro», sinó a aprendre mitjançant dinàmiques i raonaments que involucrin l’alumne i el facin partícip d’allò que aprenen.

«No ens ensenyen a raonar»

Arribats a aquest punt, han donat especial importància a aprendre a «gaudir de l’estudi». «Ens prenem l’institut com si fos avorrit i no ens ensenyen a gaudir aprenent», ha afirmat en Marc. Demanen que el professor aconsegueixi que l’alumne sigui conscient que la lliçó té molt a veure amb ell, i que és útil més enllà de l’examen.

Els alumnes també troben a faltar gaudir de l’aprenentatge, i, en aquest sentit es queixen que no treballen gaire en equip. Han comentat que gairebé no hi ha supervisió dels treballs que fan en grup, i que no se’ls han proporcionat eines per saber com organitzar-se adequadament amb els companys. «Normalment cada alumne fa la seva part, i després ho unim tot. D’aquesta manera és com si no treballéssim en equip», ha afegit en Sergi.

«No ens ensenyen a gaudir aprenent»

De la mateixa manera, els estudiants consideren que els exàmens tampoc són una opció real per avaluar si l’alumne ha assolit correctament els coneixements. «Tothom pot tenir un mal dia, no es pot avaluar una persona en una hora d’examen», han opinat. Com a resposta a aquest punt, els alumnes proposen que s’avaluï el procés i no només el resultat. Així la qualificació s’ajustarà més a la realitat de cada estudiant, han argumentat. Però, d’altra banda, quan el moderador, el professor Joan Maria Girona, ha proposat l’opció que els exàmens poguessin fer-se amb connexió a Internet, curiosament, tots l’han rebutjada. «És una mala idea. Hi ha coneixements que s’han de saber», ha defensat un d’ells.

Batxillerat científic vs batxillerat humanístic-social

Un dels punts de discrepància entre els alumnes ha estat el referit a la temàtica que estudien. Aquí cadascú defensa el que és seu. Uns són estudiants del batxillerat científic, i els altres, de l’humanístic-social. La Lara s’ha queixat que, com que en el futur vol estudiar Psicologia i una de les assignatures que pondera és Biologia, ha d’estar preparant-se-la pel seu compte perquè està fent el batxillerat social, per la qual cosa ha proposat la idea de no barrejar els dos batxillerats. També ha lamentat que no hagin pogut fer sortides com les que han fet els companys del científic. «Han anat a visitar altres universitats. Què passa, que els del social no anirem a la Universitat?», s’ha preguntat. La contrarèplica del Víctor no ha trigat a arribar: «No s’ha de carregar contra el científic, en tot cas criticar el sistema del batxillerat social», ha defensat.

Tenen els alumnes les mateixes garanties i oportunitats?

Pel que fa a la qüestió de si tot l’alumnat té les mateixes garanties i possibilitats d’aprendre, els alumnes no han dubtat a culpar el sistema. «No és flexible. A determinades persones se’ls fa un món». N’hi ha d’altres que culpen els professors. «Hi ha professors que donen per vençuts alguns alumnes». I altres que consideren que en una classe amb trenta-cinc alumnes és difícil que un professor pugui «atendre a tothom». «Si a un alumne li costa més, hauria de rebre més ajuda», han afirmat.

«És necessari invertir en educació»

Però no només culpen els professors. Són conscients que en el rerefons hi ha una altra problemàtica. «Les retallades en educació són evidents», ha sentenciat l’Àlex. «No hi ha prou mitjans per als professors, és necessari invertir en educació», ha afegit. Una de les propostes que han fet és promocionar els centres de Formació Professional. «Fins ara semblava que si feies una FP eres un negat», explica el Víctor. A més, la Lara ha explicat que des que entres a l’institut «et cataloguen». «Fem un examen de nivell que determina la classe a la qual aniràs i això fa que l’alumne es desanimi», ha lamentat. «Aquest sistema està fet per a aquelles persones que tiren endavant, que saben memoritzar i estudiar. Falta un sistema perquè aquestes persones puguin seguir endavant sense necessitat de saber memoritzar», ha conclòs la Laia.

La funció del professorat

Una de les qüestions més interessants del debat ha arribat quan s’han plantejat la funció que hauria de tenir el professorat a l’aula. Curiosament, no tots opinaven el mateix en aquest aspecte. A banda que consideren que entre professors i alumnes hi ha «una gran divisió», pel que fa a la funció que haurien de tenir uns consideren que el professor també ha d’educar, i altres, que només hauria d’ensenyar. «Hi ha temes que s’han de tractar a l’escola perquè és allà on passen», «els professors han de donar-te les eines per desenvolupar les teves idees i també la formació per educar-te a tu mateix», o «els pares esperen que et donin una formació que no tenen per què donar-te-la, no han d’exigir-los res, l’educació l’han de donar els pares», eren alguns dels arguments. En canvi, però, quan la Maria va introduir dues possibles situacions com són l’assetjament escolar o el comportament masclista d’un alumne cap a una companya, tots van acceptar que una de les funcions del professor sí que és educar i intervenir-hi.

Les oposicions dels docents

Per finalitzar el debat, un aspecte interessant que van mencionar els estudiants van ser les oposicions de docència. Van arribar a la conclusió que el problema recau en les oposicions que fan els professors, on no se’ls valora si saben ensenyar, sinó si han adquirit els coneixements de les diferents matèries. «El més important no és tant el coneixement en si, sinó saber transmetre aquest coneixement als alumnes».

«Els professors tenen el nostre futur a les seves mans, i no en són gaire conscients. D’ells depèn en gran part la nostra decisió de què estudiar en un futur», ha afegit un dels estudiants. Tots estan d’acord que un professor motivat i amb passió per la seva feina encomana aquest sentiment als alumnes i aprenen molt més. «Es nota quan a un professor de veritat li agrada la seva feina i ensenya bé, perquè és quan un aprèn», ha conclòs l’Adrià.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*