400 Perspectives (escolars)

Quaranta-quatre anys després del seu naixement, tinc la sensació que haver pogut arribar al número 400 d’una revista tan modesta, tan coherent i tan mesella com Perspectiva Escolar és gairebé un miracle, si no un acte de resistència i de voluntat obstinada de la casa que l’edita, l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Xavier Besalú
 
 

Benvolguts lectors:

Quaranta-quatre anys després del seu naixement, tinc la sensació que haver pogut arribar al número 400 d’una revista tan modesta, tan coherent i tan mesella com Perspectiva Escolar és gairebé un miracle, si no un acte de resistència i de voluntat obstinada de la casa que l’edita, l’Associació de Mestres Rosa Sensat. En l’específic camp de l’educació, hem vist morir algunes capçaleres emblemàtiques i hem comprovat com d’altres han canviat sobtadament de mans i d’orientació. Hem assistit també al naixement de noves fórmules —més enllà de blogs i portals—, entre les quals val la pena ressenyar el suplement setmanal del diari Ara i el digital Diari de l’Educació.

Estem, però, en una cruïlla, i ens hem de plantejar sense embuts quin és el sentit i la funció que pot tenir avui una revista d’educació bimensual, impresa enmig d’un panorama curull de textos i il·lustracions que ens arriben tothora i des de tot arreu, molts d’ells gratuïtament, i que podem mirar o llegir en qualsevol moment del dia o de la nit perquè els tenim al mòbil. Això és el que està fent en aquests moments Rosa Sensat, en un procés de reflexió compartida i difícil, perquè la decisió a prendre ha de tenir en compte plans diversos.

Un d’aquests és l’econòmic. Fer Perspectiva Escolar té un cost, encara que cap dels seus col·laboradors (redactors i fotògrafs) cobri per publicar-hi. La revista té un preu (en aquests moments 12,90 euros) que no és barat, sobretot si el comparem amb el que valen l’Hola o el Pronto. Però tot i així no en fa prou amb el miler de subscriptors que té, que no són pocs, però que aquests darrers anys s’han anat reduint, en un procés que no sabem si és conjuntural o si és l’expressió d’una crisi més fonda. Tot plegat significa que l’associació, any rere any, hi ha de destinar uns diners per eixugar el dèficit.

Un segon pla és el de la visibilitat i la difusió. Ara com ara, Perspectiva Escolar és una revista en paper que només es pot trobar digitalitzada un any després de la seva aparició. És una eternitat, en els temps que corren, i una anomalia si per arribar-hi s’han de saltar alguns obstacles impropis. Avui, qui no és present a la xarxa no existeix, i és una obvietat que la difusió que permet la digitalització es multiplica exponencialment, de manera que una revista, un article, es pot convertir en objecte de consulta per a tota mena d’usuaris, coneixedors o ignorants de la seva existència.

Per Rosa Sensat millorar l’educació vol dir treballar perquè les escoles siguin espais democràtics on viure i aprendre cada dia les virtuts i les servituds de la democràcia

En tercer lloc, està clar que Perspectiva Escolar —igual que les In-fàn-ci-es— és un instrument al servei dels objectius de Rosa Sensat. Repassem-los: el primer i més essencial, de fet l’original i el més idiosincràtic, és la formació permanent dels professionals de l’educació, el desenvolupament professional dels mestres i educadors. La selecció i la formació inicial d’aquests professionals és, per descomptat, molt millorable, però és només la porta d’entrada a un camp que demana imperiosament l’intercanvi, el contrast, la informació sobre problemàtiques que ens afecten per primera vegada, la revisió de fórmules aparentment vàlides però que quan es duen a la pràctica no aguanten, la mirada llarga per no deixar-se endur per les seduccions dels qui tenen tots els mitjans per seduir i vèncer, la mirada curta per acollir i ajudar a créixer la singularitat de cada infant o jove, el domini de nous mitjans i recursos, l’estudi dels avenços de la ciència i l’alè de la recerca i l’experiència pedagògica.

Però també la millora de l’educació en una línia que cal explicitar, perquè avui en dia ens han robat fins i tot les paraules. Per Rosa Sensat millorar l’educació vol dir treballar perquè les escoles siguin espais democràtics on viure i aprendre cada dia les virtuts i les servituds de la democràcia. Vol dir que totes les escoles siguin inclusives i justes, una representació fidel de la composició social i de la diversitat cultural i funcional dels seus entorns. I de qualitat, de manera que l’elecció de centre per part de les famílies no s’hagi de fer en funció de les deficiències dels uns o els avantatges dels altres, perquè totes les escoles són bones i disposen dels equipaments, recursos i professionals necessaris. En un panorama de progressiva mercantilització de l’ensenyament, visible en mil i un detalls que cada dia tendim a normalitzar, és més oportuna que mai una veu, una institució, que ens ho recordi dia sí dia també.

Avui, però, gaudiu d’aquest número extraordinari de la revista, que conté una excepcional  història dels primers 50 anys de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que és també la història de l’educació i la pedagogia del nostre país, perquè si hi ha una institució que hi ha estat sempre, que s’ha implicat sense defallir, que ha representat la veu dels docents progressistes i de la ciutadania que estima l’educació, aquesta ha estat Rosa Sensat. No és un relat lineal i complaent, sinó una mirada amiga i crítica alhora, que es posa a disposició de tothom —protagonistes, estudiosos, interessats en general—, i que algun dia haurà de ser completada i complementada per altres veus.

Per molts anys!

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*