Com tractem els conflictes escolars en una societat que no gestiona les emocions?

Els estereotips, els rumors i l’assetjament escolar augmenten cada cop més als centres educatius. L’antropòloga Celia Premat proposa la mediació dialògica per combatre’ls.

Clara Sedano
 
 
 

Formació: Treball col·laboratiu i gestió de conflictes. Autora: Camila Arigón.

«Què és l’escola? Una presó». «Qui són els mestres? Aquells que porten un fuet i ho van fustigant tot». «Què fan els mestres? Sentir-se superiors». Amb preguntes tan bàsiques com aquestes i respostes no tan evidents, arrencava una de les primeres formacions de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat de la mà de la professora i llicenciada en Antropologia Social i Cultural, Celia Premat Katz.

La formació, que portava per nom «Treball col·laboratiu i gestió de conflictes», va congregar durant quatre sessions uns 25 docents –majoritàriament de secundària– disposats a trobar respostes i entendre les noves situacions de conflicte que s’estan donant als centres educatius.

La societat líquida i consumista d’avui dia

Premat va iniciar la formació conscienciant els assistents que «els mestres han de començar a canviar la metodologia i el paradigma, ja que estan davant d’un problema estructural del sistema i de situacions molt fràgils». Premat va fer al·lusió al sociòleg Zygmunt Bauman i a la seva societat líquida per entendre els canvis en els processos comunicatius i la violència a les aules i en definitiva, a la societat. Estem davant d’individus volàtils, consumistes, que cada cop estan menys integrats en les relacions col·lectives, que no són capaços de gestionar les emocions i afermats en models socials d’èxit. «Davant d’aquesta societat, l’única manera de ser algú i existir és donar pel sac o utilitzar l’exclusió de l’altre per incloure’m a mi», reconeixia Celia Premat.

L’antropòloga analitza el context social –imprescindible per resoldre el conflicte– i accentua la importància d’entendre els conceptes de les paraules: etiquetes, rumors i prejudicis que «no són més que una forma de segregació, de divisió, de poder, de control sobre els altres i, al cap i a la fi, són promotors de violència». Aquests conceptes s’han vist incrementats amb l’aparició de les TIC, que permeten que els rumors persegueixin els infants, fins i tot, en el tradicional espai de protecció familiar i els fan molt més vulnerables. Per això cada cop es necessiten més projectes d’intervenció de les TIC i els mòbils, que han de deixar de ser espais privats per passar a ser públics, sobretot en l’etapa infantil i adolescent.

La funció del professorat

Els participants a la formació han examinat el paper del mestre, que ha anat perdent progressivament la confiança de l’alumnat. «Al final, els mestres acaben sent còmplices de la violència amb la ignorància». Per afrontar aquestes situacions, Premat recomanava «desconstruir els mecanismes de poder clàssics, treballant amb els significats, superant els estigmes, generant diàlegs i espais d’expressió entre els iguals». El mestre ha de ser un acompanyant cap a l’etapa adulta, ha de facilitar espais perquè l’individu se socialitzi amb la societat, amb la col·lectivitat, i ha d’entendre com se senten els nens.

Els docents han de ser facilitadors i guies, primer marcant objectius, i després organitzant una estructura que obligui a distribuir les tasques i on tothom pugui aportar els seus coneixements respectant les necessitats dels altres. Aquesta és una manera d’investigar la realitat, treballar amb el coneixement compartit i construir una consciència col·lectiva.

Camila Arigón.

Nova aposta per la mediació dialògica

Tot i que molts assistents buscaven desesperadament receptes i eines per afrontar les situacions de conflicte, per Premat «les solucions tancades no existeixen, i davant de pares i mares absents i de famílies que no transmeten valors, els mestres han de treballar per l’acceptació de la diversitat, per la solidaritat col·lectiva, l’empatia, el diàleg i la intel·ligència emocional».

S’han de tornar a construir comunitats educatives, i desenvolupar les habilitats de treball en equip que impliquin els alumnes en la comunitat, conjuntament amb la reflexió i l’avaluació grupal.

Al capdavall, Premat aposta per la mediació dialògica, ja que permet analitzar les causes i els orígens dels conflictes, reconeix la dependència entre tots i la necessitat de construir un projecte comú. A més, té com a objectiu involucrar tota la comunitat mitjançant el diàleg i preveu el conflicte amb un clima de col·laboració.

L’antropòloga també ha donat algunes pautes per arribar a aquest aprenentatge dialògic a l’aula, com afavorir un diàleg igualitari on totes les aportacions siguin vàlides, potenciar la intel·ligència cultural conjuntament amb els valors i les diferències, transformar les relacions humanes i treballar amb la solidaritat, l’equitat i la diversitat. A més, «és molt important parlar amb sentit d’allò que ens preocupa a l’aula», reconeixia Premat.

La formació s’ha acabat amb algunes discrepàncies i dubtes sense resoldre, com ara: és realment la societat tan horrorosa? És necessari saber l’expedient dels casos d’educació especial per ajudar-los millor i comprendre la seva realitat social? Els mestres han de ser líquids i canviants com la mateixa societat? I s’ha posat punt final amb una conclusió: a les aules s’ha de treballar de forma col·laborativa, mirant l’altre des de la diversitat i no tan sols des de la diferència.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*