Més enllà de la coeducació, els feminismes als centres educatius

Què és el feminisme? Com treballar-lo a les escoles? Quin és el paper del professorat? Són alguns de les principals qüestions que mestres i professors els ha portat ha participar a la formació “Més enllà de la coeducació, els feminismes als centres educatius”.

Ricard Julià
 
 

«El problema no és el feminisme, és el patriarcat». Ha estat una de les frases més repetides a la formació «Més enllà de la coeducació, els feminismes als centres educatius». Jana Alentorn, educadora social, membre de Bullanga Feminista i formadora del curs, ha subratllat que avui és necessari que «nosaltres, com a mestres i professors, trenquem amb la visió tradicional i clàssica de família –en què els nens tenen un rol diferent del de les nenes– que ens han ensenyat de petits, i comencem a parlar de feminismes, sense pors i sense angoixes». Aquesta és la clau per transmetre als infants i joves que ningú està per sobre de ningú altre, i que les diferències són la riquesa d’aquesta societat, ja sigui per diferència de gènere o d’ètnia, religió, o ideologia.

Els mestres i professors participants en la formació han afirmat que la inseguretat i la por de tocar segons quins temes són una de les principals limitacions a l’hora de parlar de feminisme dins l’aula, sense tabús ni prejudicis. En aquest sentit, una de les participants de la formació incidia en el fet que les primeres persones que es veuen influenciades per aquesta mirada patriarcal són els mestres, i sobretot les mestres.

Per fer-hi front, «l’eina més potent és el “jo”». Així de contundent ho ha expressat Jana Alentorn, entenent el jo com el lloc des d’on un mateix té la capacitat d’acció i reacció: «El veritable canvi comença en un mateix, i per això és tan important escoltar-nos a nosaltres mateixos, fer autocrítica dels prejudicis i complexos que ens acompanyen en la nostra vida i intentar lluitar contra ells».

És amb aquesta seguretat i mirada positiva que els mestres podran treballar la visió igualitària, trencant amb els estereotips existents entre nens i nenes i assenyalant als infants i joves els prejudicis acceptats com a normals; treballar les emocions de forma conjunta, sense por del que diran; potenciar el concepte de diversitat, etc. En definitiva, transformar les debilitats avui presents en la nostra societat en oportunitats per començar a transformar el món que ens envolta com a infants, joves i mestres.

Treballant el feminisme entre homes i dones

Una de les activitats més destacades de la formació ha estat la definició dels participants mateixos en forma de dibuix i la descripció de la seva infància i adolescència fixant-se en quatre pilars diferents.

El primer aspecte se centrava a analitzar l’entorn familiar; el segon, l’escola; el tercer, el paper dels mitjans de comunicació, i el quart, altres aspectes –aquí s’analitzaven experiències extraescolars o de l’institut, aspectes religiosos o de parella.

Durant l’activitat hem pogut recollir diversos exemples. El primer ha estat el d’una dona que s’havia criat en una família amb una estructura patriarcal en la qual l’home treballava fora i la mare feia totes les tasques domèstiques. La dona remarcava que es trobava amb actituds molt diferents que el seu germà, i que no li agradaven gens. Un cas particular es donava en el moment de posar una hora d’arribada a casa quan sortien de nit. Ella tenia hora de tornada, en canvi ell no. «Si no patien per ell, per què ho feien per mi», pensava.

A l’escola pública on anava les mestres eren fantàstiques, però l’espai central del pati l’ocupaven els nens jugant a futbol mentre les nenes eren en altres espais més secundaris xerrant o jugant a altres coses. A l’institut va trobar més igualtat entre nois i noies i hi havia bon rotllo entre ells.

Un dels exemples més punyents de la formació ha estat el d’una dona que va patir actituds tòxiques dins l’entorn familiar, ja que va presenciar escenes de violència de gènere i va tenir por per les actituds negatives del seu pare. La més gran de les tres germanes va defensar activament la seva mare i les seves germanes petites, i això la va dur en diverses ocasions a enfrontar-se amb el seu pare.

El tercer exemple ha estat el cas d’un noi al qual no li agradaven els esports, a diferència del seu pare, fet que va provocar molts moments de confrontació a la família.

El llenguatge, un tema no resolt

Els comentaris sexistes són un dels exemples que manifesten les visions sexistes i patriarcals de la societat d’ahir i d’avui. «El problema és la naturalització de la realitat i, en conseqüència, de paraules i frases que estem acostumats a escoltar i a les quals no donem importància», ha manifestat una de les mestres presents a la formació.

Davant d’això, la formadora, Jana Alentorn, ha afirmat que «com a mestres i professors no podem deixar-los passar i cal obrir debats amb els infants i joves, qüestionant-los el perquè d’allò que han dit». «És així com veritablement començarem a incidir, a canviar a poc a poc aquesta realitat», ha afegit.

Amb relació al llenguatge, un dels temes que també ha sorgit durant el debat de la formació ha estat la «masculinització» que apliquem de forma generalitzada. Com a contraposició, una altra de les participants ha recordat l’ús dels termes femenins. Per Jana Alentorn aquesta no és la millor solució, atès que també és una altra forma d’exclusió. «Però, en determinades ocasions, és bo el recurs a aquestes iniciatives ja que ajuda a remoure consciències i fer-nos reaccionar». En aquest sentit, recordant la conversa de Bel Olid amb Laia Altarriba que va tenir lloc el dimecres 4 de juliol, una de les alternatives seria recórrer al llenguatge neutre o, en el cas que no existeixi, inventar-se una terminologia neutra que sumi i no exclogui.

Ara bé, com ha advertit la formadora en coeducació i feminismes, cal no recaure també en la simplificació binària del llenguatge, que només parla del concepte nens i nenes. I és que la realitat va «més enllà de la coeducació i hi ha infants que potser no se senten identificats amb aquestes etiquetes». Per tant, «com a mestres i professors no podem excloure». D’aquí que, com ha apuntat Jana Alentorn, el nom de la formació volgués fer un pas aquí i avui «més enllà de la cooperació i el feminisme».

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*