Massa sociologia, massa neurociència. Necessitem pedagogia!

David Altimir demana als mestres que estiguin alerta perquè han de saber mantenir-se ferms en no donar per certa cap afirmació, cap argumentació, si veuen que al darrera no hi ha una idea de societat democràtica, una idea d’escola emancipadora dels individus.

David Altimir
 
 

Primer dia de la 53a Escola d’Estiu. Foto: Carla Genís

Estem vivint un temps ple d’incerteses, aquesta vegada molt vinculades a la realitat política del país, amb un conflictes de legitimitats i de legalitats entre la Generalitat i l’Estat, de difícil resolució.

En aquest conflicte l’escola del nostre país ha estat situada al centre d’algunes crítiques, mediatitzades i polititzades de manera molt interessada per part d’alguns que pretenen fracturar el que l’escola ha estat capaç de construir i cohesionar durant les darreres dècades. També hi ha hagut mestres directament interpel·lats per les instàncies judicials acusats d’”adoctrinament” pel sol fet d’haver generat un debat amb els infants i joves de les escoles.

Davant de tot aquesta situació crec que hem de continuar defensant amb fermesa l’escola i l’educació com el que ha d’afavorir la construcció del pensament crític de tots els individus, defugint qualsevol dogmatisme ideològic, polític o econòmic.

A banda d’aquesta situació gravíssima, des del meu punt de vista el risc que tenim és que aquest conflicte desviï l’atenció sobre els aspectes que continuen essent rellevants d’afrontar en l’àmbit de l’educació a casa nostra.

Els aspectes vinculats a la qualitat educativa estan quedant ofegats per aquesta situació: la formació permanent de mestres, la segregació social a les escoles, l’equitat, la inclusió…

Una formació de la 53a Escola d’Estiu. Foto: Camila Arigón

El problema no són els sociòlegs ni els neurocientífics. El problema és l’ús que es fa de les seves reflexions, dels seus estudis, de les seves recerques

A més, hi ha un altre risc que hem d’afrontar i que té molt a veure amb la tendència creixent de transformació i canvi que s’ha instal·lat com a valors positius gairebé absoluts, i que poden representar una via per on poden entrar ideologies molt qüestionables a les escoles, perdent de vista els referents pedagògics imprescindibles per generar canvis i transformacions amb sentit, que ajudin els equips i les escoles a tenir el dinamisme necessari per viure en aquests temps tan trepidants.

És en aquest aspecte que pren tot el sentit del món recuperar a figures de referència que actualment estant quedant oblidades, potser algú pot pensar que interessadament oblidades.

A l’hora d’anar a buscar referents actuals he de confessar que he tingut dificultats per trobar paraules o textos de pedagogs. Al segle XX foren sobretot els psicòlegs els personatges més influents en el desenvolupament de l’escola: Piaget, Vygotsky, Brunner…. Les seves idees han estat fars per a molts dels qui treballem amb els infants més petits, i les seves reflexions i recerques sempre han sigut un bon redòs on recolzar els canvis i les transformacions per aconseguir una escola més respectuosa amb la identitat de tots els infants.

Ara ja entrats al segle XXI aquest espai sembla haver estat deixat en mans dels sociòlegs i dels neurocientífics. Aquestes dues ciències estan prenent un espai molt important a la palestra de l’actualitat educativa d’avui. Els estudis sociològics són un argument utilitzat per avalar estratègies de construcció de xarxes educatives i aliances entre institucions que s’ocupen de l’educació dels infants, dels joves o de les persones adultes. Els estudis neurocientífics il·luminen els canvis educatius que es proclamen des de les talaies de la innovació a casa nostra.

Comprometem-nos i omplim de contingut l’ètica de qui educa amb missatges clars, fugint de l’esterilitat d’una reflexió que afronti únicament la part tècnica de la nostra professió

D’aquest fet em criden l’atenció dues coses: d’una banda l’absència de referents pedagògics, i de l’altra la necessitat de recolzar la lectura de l’actualitat educativa sobre disciplines científiques “demostrables”, que neixen d’estudis rigorosos, objectius. Hi ha una obsessió per l’objectivització de l’anàlisi, per davant de l’opinió subjectiva, per davant de l’opinió… però després es fa un flip-flap sorprenent convertint aquestes ciències en justificacions amb una forta càrrega ideològica sovint al servei de la llei del lliure mercat i d’una  societat liberal o neoliberal com es diu ara.

Vull aclarir que crec que el problema no són els sociòlegs ni els neurocientífics. El problema és l’ús que es fa de les seves reflexions, dels seus estudis, de les seves recerques. Parlant amb en Philippe Meirieu aquest mes de juny sobre aquest tema ens deia: “a França també està passant això. Els estudis sociològics els utilitza l’esquerra, i els neurocientífics, la dreta!” Interessant!

Penso que els mestres hem d’estar alerta en aquest moment, perquè hem de saber mantenir-nos ferms en no donar per certa cap afirmació, cap argumentació, si veiem que al darrera  no hi ha una idea de societat democràtica, una idea d’escola emancipadora dels individus.

Per tant, el que penso que és fonamental és aprofundir en aquesta idea de compromís profund amb el dret dels infants i dels joves a tenir el propi criteri, a construir la pròpia visió del món, no com a consumidors d’informacions, siguin coneixements o notícies, sinó com a productors o com a constructors de noves idees, de nou coneixement, de noves mirades del món en que viuen,  perquè només si els garantim el dret de construir coneixement i opinió garantim el seu dret a poder canviar el món que nosaltres no hem estat capaços de canviar del tot.

Jo avui diria: comprometem-nos i omplim de contingut l’ètica de qui educa amb missatges clars, fugint de l’esterilitat d’una reflexió que afronti únicament la part tècnica de la nostra professió. Tenim el deure de defensar amb fermesa l’esperança de poder transformar el món a gràcies a aquesta eina de construcció massiva que és l’educació.

David Altimir
About David Altimir

Mestre d'educació infantil i codirector de la revista Infància More Posts

1 Comment on Massa sociologia, massa neurociència. Necessitem pedagogia!

  1. Benvolgut David, ja em perdonaràs però no puc estar d’acord en l’argument que exposes. Tota aproximació pedagògica s’ha de construir a partir de dos pilars: 1. Els aspectes psico-evolutius: com aprén la ment humana (aquí estaria la neurociència i també els estudis psicològics -dins dels quals tenim els referents que cites al teu text-) 2. Els aspectes socials: com construïm socialment el coneixement i, com molt bé nombres, com l’educació pot afavorir una societat democràtica i emancipadora (en aquest aspecte les ciències socials, totes, tenen molt a dir: sociologia, antropologia, ciències polítiques…).

    Per entendre la cruïlla on estem, com a societat i com a sistema educatiu, no podem deixar d’observar la realitat des de la complexitat que li és constitutiva, per tant, no podem obviar cap perspectiva d’anàlisi per construir formes pedagògiques adaptades al moment històric on ens trobem.

    Per acabar, coincidixo plenament amb tu en què el que cal és fomentar l’esperit crític entre l’alumnat i també entre nosaltres els professors, només així podrem evitar deixar-nos portar per interpretacions interessades d’allò que les Ciències (així en plural i majúscules) intenten explicar.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*