No existeix l’educació «neutral». Les conclusions de la 53a Escola d’Estiu

Com en cada edició de l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat, durant l'acte de cloenda es van presentar les conclusions del Tema General, enguany "Educar per comprendre el món de manera crítica", que es van lliurar al conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló.

Jordi Navarro
 
 
 

A més del conseller, l’acte va comptar amb l’assistència del comissionat d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Miquel Àngel Essomba; el diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Rafa Homet; el director general de Centres del Departament d’Ensenyament, Josep G. Cambray, i la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Mercè Massa, entre altres autoritats.

Les conclusions són el resultat dels debats del Tema General, que va tenir lloc el passat dia 2, i en el qual van participar més de 120 mestres i professors.

Les conclusions:

EDUCAR PER COMPRENDRE EL MÓN DE MANERA CRÍTICA

Estem vivint uns temps trepidants, apassionants, amb molts reptes que des de l’escola hem de saber acollir com a oportunitats per definir i millorar el sentit del nostre ofici.

 

Aquest curs, l’escola i l’educació a Catalunya han estat situades al centre d’algunes crítiques, mediatitzades i polititzades de manera molt interessada per part d’alguns que pretenen fracturar el que l’escola ha estat capaç de construir i cohesionar durant les darreres dècades. Davant d’aquesta situació, continuem defensant amb més fermesa que mai el valor de l’escola i de l’educació com el que ha d’afavorir la construcció del pensament crític de tots els individus, defugint qualsevol dogmatisme ideològic, polític o econòmic.

La societat sembla organitzar-se sobre una idea de rendiment de comptes, de control, on tot ha de ser mesurat, des d’una idea d’eficiència que sembla haver estat impulsada pel capitalisme més ferotge. La humanitat viu avui en una revolució tecnològica que idealitza la innovació compulsiva i el pragmatisme, en una societat de l’acceleració i de la postveritat, que no és més que aquella mentida que estem disposats a creure’ns. Aquestes dinàmiques socials dominants fan que el nostre món sigui incert i imprevisible, i que generi el que es podria anomenar la societat de la incertesa. Per nosaltres aquesta és una bona oportunitat perquè l’escola es redefineixi i eviti el col·lapse, tot construint una societat basada en valors que ens facin més humans.

L’educació és un acte polític

La vida és política i nosaltres som animals polítics, perquè ens construïm ineludiblement en relació amb els altres. L’ésser humà és un animal cívic i social, i les idees de bondat, de justícia i de felicitat es construeixen socialment des d’una ciutadania activa i participativa.

Per tot això pensem que l’escola no pot estar al marge d’aquesta dimensió política, perquè cal aprendre a esdevenir subjecte actiu, compromès amb aquesta visió de la societat.

La neutralitat en educació és una idea que posa en perill la formació del sentit crític de les persones: no existeix l’educació «neutral». Educar és ajudar a descobrir altres perspectives de comprensió de la realitat diferents de les dominants. Educar és obrir noves finestres que, sovint, no són les de la família, ni les del poder econòmic, ni les de les religions. La mateixa organització de l’escola, dels seus espais, dels grups, de la planificació és ja un acte polític que està definint les pretensions educatives.

L’escola ha d’evitar que se la vulgui posicionar a favor del manteniment de la societat establerta. Cada mestre té opinions polítiques i opinions sobre la política educativa, però no ha de pretendre mai convèncer els altres perquè les comparteixin. Tal com deia Marta Mata, «política és pedagogia i pedagogia és política», i «és bo que els nens sàpiguen que els seus mestres són tan normals que fins i tot tenen la seva opció política –i/o religiosa–. I que són tan mestres que no la inculquen». Des de l’escola s’ha d’acompanyar la construcció de pensament, però no imposar què i com s’ha de pensar.

L’actitud vital dels professionals de l’educació és la de desitjar societats millors, i és per això que les persones que eduquem sempre serem «militants» de l’obertura de mires, del debat, de la diversitat de mirades i no serem defensors dels silencis, ni de donar arguments que justifiquin les desigualtats o les injustícies.

El dubte com a motor de l’aprenentatge

Els mestres ens fem preguntes i dubtem. Som un col·lectiu de professionals diversos que hem de generar interrogants per estimular el desig dels infants i dels joves perquè trobin les seves pròpies respostes. Del que es tracta és de capacitar els nois i noies perquè aprenguin a pensar per si mateixos, oferint-los coneixements i instruments per a l’anàlisi i la reflexió, perquè puguin comprendre el que està passant, per què està passant i que reaccionin i actuïn. La pregunta i el dubte són els elements centrals del pensament crític, per comprendre el món i comprendre’ns a nosaltres en el món.

Debat, diàleg i construcció col·lectiva del saber

L’escola no és el lloc de la transmissió sinó de la construcció col·lectiva de cultura, ha de ser un espai públic de debat i d’intercanvi d’opinions. Els valors i l’ètica s’amaguen en cada gest, en cada missatge amb què ens adrecem als companys, als infants i a les famílies, en cada pràctica participativa, i són l’eix del projecte educatiu.

També ha de ser un espai de serenor on els infants puguin dedicar les seves forces a descobrir la felicitat d’aprendre. És per això que s’ha d’apel·lar a una escola de la cura mútua, de la convivència positiva, de la solidaritat, de l’empatia i de la transformació interior. Però, sobretot, una escola que respecti els processos de cadascú, que transmeti passió per l’aprenentatge i que eduqui en la vida i per a la vida.

Ens sembla imprescindible generar una nova idea de coeducació que vagi més enllà de barrejar nens i nenes a les escoles i instituts i que es fonamenti en el respecte a totes les identitats sense que cap grup social s’imposi. L’important en educació és poder pensar junts amb els altres, també amb els qui pensen diferent, per aprendre a qüestionar les pròpies idees i fins i tot a modificar-les.

A l’escola, infants i adolescents han de poder viure plenament i no convertir-se en escolars submisos. Com a mestres hem de vetllar perquè comprenguin el món de manera crítica i puguin exercir el seu dret de reaccionar i actuar per transformar-lo i millorar-lo.

Desescolaritzar l’escola i polititzar l’educació

Per polititzar l’educació hem de recuperar les narratives quotidianes de les nostres vides i de les vides de tots els qui vivim en l’espai de l’escola, com a elements centrals per omplir de significat i de sentit el protagonisme de cadascun de nosaltres. Són narratives alternatives que es viuen en el quotidià de l’escola quan experimentem valors, actes compartits, cooperació generosa, atenció al més feble, respecte als processos d’aprenentatge de cadascú, a la cura i l’atenció mútues… Són narratives que polititzen la nostra vida escolar diària perquè generen pràctiques i formes d’actuar i de ser radicalment diferents de les que se’ns proposen des d’una visió de la pràctica on dominen l’organització, els currículums i les avaluacions oficials. L’educació és una forma elevada de fer política i de formació de ciutadans crítics en procés de construir-se com a subjectes actius de les seves vides.

A l’escola s’aprèn democràcia practicant la democràcia. Per aprendre a ser crítics s’ha de donar la possibilitat de prendre decisions, assumint l’error com un dret que té tota persona que aprèn. Els infants i els adolescents troben a l’escola, a l’institut, estímuls i oportunitats imprescindibles per al desenvolupament, la humanització, el descobriment de l’altre i l’aprenentatge de la convivència. Vivint en comú a l’escola s’aprèn a viure en comunitat i en societat.

Si eduquem per a la llibertat en llibertat, per a l’autonomia creant espais de decisió i responsabilitat, hem de creure que els infants i joves són capaços d’identificar i construir el seu propi currículum d’aprenentatge. Aquest context contribuirà a formar persones amb criteri amb una imatge de la pròpia identitat.

En definitiva, estem compromesos amb una escola emancipadora i alliberadora, i per aconseguir-ho és essencial generar consciència crítica entre els mestres i professors perquè després puguem construir amb els infants i joves la voluntat d’avançar cap a una escola pública que esdevingui un espai de saviesa, de fraternitat i de dignitat.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*