Les escoles intenten tornar a la normalitat després de les destrosses de la Policia Nacional durant l’1-O

Els desallotjaments policials han deixat desperfectes per valor de 340.000 euros, però això no era el que més preocupava als docents aquest dilluns

Pau Rodríguez / Sandra Vicente
 
 

La tanca de l’escola Ramon Llull aquest dilluns / Sandra Vicente

¿Com començar la classe quan 24 hores abans un dispositiu de la Policia Nacional l’ha deixat destrossada? ¿Com obrir la porta als teus alumnes quan la policia va ferir els seus familiars al mateix institut? ¿Com explicar als més petits que els agents van rebentar la tanca de l’escola que ells han après a no saltar?

Aquest ha estat el panorama amb què han hagut de lidiar els docents de diversos centres educatius que diumenge van ser col·legi electoral. Els desallotjaments per la força de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van deixar desperfectes en escoles i instituts per valor de 340.000 euros, segons el Govern. Però no és això el que més mal feia a les seves comunitats educatives, sinó que s’hagués emprat violència en un espai escolar i, sobretot, contra alguns dels seus membres.

A les 9 h, unes flors adornaven la tanca que dóna accés a l’escola Ramon Llull de Barcelona, ​​una de les primeres desallotjades, les imatges de la qual van donar la volta al món. “Cal explicar d’alguna forma el que va passar, i si veuen les flors a la porta, ho preguntaran”, expressava Anna Fajardo, tècnica d’educació infantil, mentre rebia els nens i nenes a l’entrada. “Serà un dia dur per a nosaltres, perquè no tenim les respostes pensades”, concloïa.

Algunes famílies que aquest dilluns portaven els seus fills a l’escola van dormir al mateix recinte el divendres, van passar-hi un dissabte festiu i van ser arrencats de la cua per votar el diumenge. Molts dels nens van veure les imatges per la tele. “I, si no, ens escolten parlar als adults i pregunten; no ho podem amagar”, comenta una de les mares, Mireia Daniel, que tenia familiars seus al col·legi quan la policia va carregar-hi.

“Ells tenen por, com tots una mica, però els vam explicar que ens toca defensar els nostres drets”, afirma Daniel que va fer en el seu cas. I afegeix: “¿Com els expliques que la policia es va saltar la tanca quan a ells els dius que no poden fer-ho?”.

Els danys causats al Ramon Llull i als altres centres de la capital catalana es van reparar entre ahir i aquest dilluns “provisionalment” per part d’una brigada de l’administració, segons el seu director, Manel Lombardía. La policia els va trencar la porta del local de l’AMPA; en veure que per allà no podien accedir a la sala de votació, van desallotjar per la força els concentrats i va rebentar la porta d’entrada, per dirigir-se després al menjador a requisar les urnes. “Les taquilles dels treballadors del menjador també les van destrossar, pensant que hi havia alguna cosa”, explica.

En altres centres va ser pitjor. Al Pau Romeva, del barri de les Corts, com que la gent va amagar les urnes, els agents van recórrer diverses sales remenant el mobiliari i tirant a terra material escolar, com s’aprecien en les imatges que va recollir Clàudia Gereit, una veïna que va accedir al col·legi poc després.

Aula de P-4 a l’escola Pau Romeva després del desallotjament / Claudia Gereit

Però no eren les destrosses el que preocupava aquest dilluns als mestres. “Aquesta violència extrema va en contra dels valors de convivència i respecte que en els centres educatius treballarem avui”, afirmava Lombardía. No tenien molt clar com abordarien el tema a classe, però sí que sabien que ho farien “no des de les qüestions polítiques, sinó des dels valors, el respecte i la convivència”.

No han estat poques les escoles i instituts a Catalunya que, sent o no col·legi electoral, s’han reservat una estona a classe per deixar que els seus alumnes s’expressessin sobre els fets. És el que ha passat aquest dilluns a l’institut-escola Les Vinyes, de Castellbisbal. Els professors s’han trobat poc abans de les 8 h per comentar què podien fer. “Hem optat per deixar que els alumnes traguessin el que portaven dins, una cosa més emocional, de treure la seva angoixa, de parlar del que havia passat”, comenta Daniel Laguna, professor de Tecnologia i Matemàtiques.

A Les Vinyes també va entrar-hi per la força la Policia Nacional per impedir la votació. Mares, pares, exalumnes i algun alumne dels grans va patir els cops de porra de les càrregues policials, segons el centre. “No ho oblidarem mai”, declaraven a les poques hores al seu compte de Twitter.

“Va ser molt tens, la majoria ens en vam assabentar per WhatsApp”, explica Laguna sobre com ho van rebre diumenge els professors. Ell va patir pels seus alumnes i les seves famílies.

Com Laguna, la majoria dels xavals de Primer d’ESO que entraven aquest dilluns a la seva classe ja havien vist els vídeos de les càrregues als seus mòbils. “Els mateixos nois que diem que passen de tot i només juguen a la play, ho sabien tot i tenien les seves opinions”, comenta aquest docent.

Igual que a l’escola Ramon Llull, a Les Vinyes han optat per deixar temps perquè els alumnes parlessin del tema però sense enfocar-ho des del punt de vista polític, sinó de la violència. “Al principi es quedaven en l’anècdota: si s’havia trencat tal cosa a l’institut o si havien vist tal vídeo… Però a poc a poc hem anat parlant de l’ús de la violència”. “Hi ha hagut un rebuig unànime per part seva a la violència, tots coincidien en els excessos de la policia”, relata Laguna.

És per això que la comunitat educativa de Les Vinyes, juntament amb la de dos col·legis més de la localitat, s’ha concentrat aquest dilluns a les 12 h a l’escalinata on es va produir el desallotjament forçós. El mateix ha passat en desenes de centres de treball de tot Catalunya. Aquest dimarts, a més, aquest institut-escola se suma a la vaga que també secundaran docents de molts altres centres educatius, públics i concertats, per protestar contra les actuacions de l’1-O.

Protesta dels estudiants aquest dilluns / Sandra Lázaro

“Només el fet que algú armat entri en un centre educatiu és una cosa que no puc concebre”, confessa aquest professor. “Un centre educatiu hauria de ser un temple del respecte”, afegeix, i destaca la ironia que suposa que la policia utilitzés la força en unes escoles en què cada vegada més es tracta de potenciar “la resolució de conflictes, l’assertivitat i el respecte als altres”.

Manifest davant de l’institut

No ha estat un dilluns qualsevol en molts centres educatius a Catalunya, no només els que van ser col·legi electoral. A Badalona, ​​Marta Ferrer, estudiant de Primer Batxillerat de l’institut La Llacuna, va comentar amb les seves amigues, després de passar tot el diumenge dins del col·legi Progrés, que no podia anar a classe així com així. “No ens vèiem en cor d’anar a l’institut”, comenta aquesta jove. Amb un grup de classe van optar per concentrar-se en silenci i vestits de negre a les portes del centre.

Al final han estat tres o quatre els instituts badalonins que han comptat amb concentracions d’estudiants a les seves portes. A La Llacuna, Ferrer i les seves companyes han llegit un manifest. “Avui no som independentistes ni unionistes”, recollia el text, “som demòcrates, persones que lluiten pels drets humans, som persones que se’ns trenca el cor al veure les imatges d’ahir, som persones avergonyides davant del que és el nostre govern central i els cossos de policia (Guàrdia Civil i policia Nacional) que se suposa que ens protegeix, som persones humanes”, lamentava el manifest.