Escoles invisibles: no matricular un infant perquè a la porta del centre s’esperen mares amb vel

L’Escola Ponent, de Granollers, és un dels centres invisibles que no són visitats durant les seves portes obertes. Sobre aquesta escola pesen molts prejudicis perquè molts dels seus alumnes són migrats. “Les famílies no volen portar un nen a una escola on es pensen que seran els únics que parlen català”. Per això, l’AMPA està realitzant campanyes per a trencar aquests estereotips

Sandra Vicente
 
 
 

Els alumnes de l’escola Ponent de Granollers celebren jornades al pati | ESCOLA PONENT

Any rere any, quan s’acosta la primavera, moltes famílies, com el clima, es revolucionen. Arriba el moment clau d’un procés que a moltes llars porta gestant-se durant mesos: la matriculació de les criatures a un centre escolar. Són molts els factors que es tenen en compte i, a priori, de manera racional: la proximitat del centre, les instal·lacions, que el model educatiu sigui acord amb els principis de la família, els amics i els germans…

Però, independentment de com de bo sigui el projecte, de vegades hi ha escoles que resten invisibles. Centres que, quan obren les seves portes per a que les famílies els coneguin, no són visitats, perquè “els prejudicis pesen més del que ens pensem i del que voldríem reconèixer”, explica la Núria Gómez, mare de l’Escola Ponent de Granollers. Aquesta escola és una d’aquestes invisibles. La Núria va haver de matricular la seva criatura el curs passat i relata que les altres famílies a les que, com a ella, l’Escola Ponent els havia estat suggerida “d’entrada no la consideraven”. Per què? “Perquè el 90% del seu alumnat és migrant”, afirma.

La Núria es queixa que la gent acostuma a tornar-se “molt conservadora quan busca escola”. Explica que les famílies estan desitjant que els pares i mares s’acostin a l’escola per conèixer-la i eliminar qualsevol tipus de prejudicis infundats que puguin tenir, perquè Ponent és un centre molt tranquil, amb un bon projecte educatiu, però que ningú no visita. “Ens diuen que és perquè a la porta s’esperen pares negres i dones amb vel”. Dones com la Maryeme, que va venir del Marroc fa deu anys i va anar a parar a Granollers, on van néixer les seves dues filles. La Maryeme fa 6 anys que és a l’escola Ponent, quatre com a membre de l’AMPA i enguany s’estrena com a presidenta.

“Com a mare vaig veure que calia que participés de l’escola, perquè totes les famílies tenen dret de fer-ho i totes les escoles tenen el dret de ser visibles”, opina la Maryeme. I amb aquest objectiu, l’escola i l’AMPA van començar a organitzar-se l’any passat, poc abans de les matriculacions, per a “obrir l’escola al barri, estar presents a les associacions de veïns, participar de totes les activitats possibles de l’Ajuntament i publicitar les portes obertes, però és molt difícil que la gent vingui”, afirma la Montserrat Altimires, directora de l’escola.

Així, van ser premiats per la FaPaC per un projecte sobre el català com a eina d’inclusió i han estat escollits per la Fundació Jaume Bofill per a participar del projecte Biblio(R)evolució. Però tot i així el problema “no el té l’escola, sinó la societat”, afirma la Maryeme qui es queixa de veure i viure repetidament que la gent “és tant racista que no vol que els seus fills es relacionin amb gent d’altres cultures i l’únic que fan és perjudicar-los perquè els allunyen de la diversitat del món”.

Diversitat: sí, però sempre que es dinamitzi

Granollers és una ciutat molt heterogènia, però “no és pas diferent a la resta de Catalunya”, afirma la Núria. Aquesta ciutat compta amb 12.000 persones residents d’origen migrat, un total del 20%. D’aquestes, vora 1.500 estan en edat d’escolarització. Per tant, en un espai com Granollers, on “no hi ha una destacada segregació de l’habitatge, no és gens representatiu que a l’Escola Ponent tinguem un percentatge de nens migrants tan alt”. Així, Altimires es lamenta que això sigui així només perquè els pares “no volen portar les criatures a un centre on es pensen que seran els únics que parlaran català” i se sorprèn de “la forta barrera que suposa un simple vel”.

L’objectiu de la campanya de l’escola és, doncs, “equilibrar l’origen dels nens que hi estudien perquè la diversitat és bona sempre que es dinamitzi”, opina la Núria. Del contrari, un centre escolar es pot convertir en un gueto que acaba discriminant les minories “siguin de l’origen que siguin”, assegura la Núria. Així, aquesta escola s’enfronta a un problema que és com un peix que es mossega la cua: moltes de les places de l’escola, en vista que no són ocupades per famílies del barri, s’omplen amb infants dels afores de Canovelles, als qui els queda més propera l’Escola Ponent que les altres de la seva ciutat. Molts d’ells són d’origen migrat, fet que fa amplia els prejudicis. “És trist, perquè els nens no tenen cap tipus de problema, totes les discriminacions venen dels adults, molts dels quals prefereixen agafar el cotxe cada matí i portar els fills a una escola de fora del barri abans que veure gent amb un color de pell diferent”, sentencia Altimires.

Les famílies de l’escola, com la de la Maryeme i la Núria, tenen clar que aquesta feina que estan fent per visibilitzar el seu centre és també una tasca per a millorar la ciutat. “No és fàcil marxar del teu país i sentir-te maltractat a la teva ciutat. Per això volem crear un clima d’igualtat”, afirma la Maryeme. Per altra banda, la seva companya es mostra convençuda que es troben davant un repte difícil perquè això passa per “trencar els tabús i prejudicis dels nostres veïns i estem veient que això no és fàcil”, es lamenta.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*