Escoles que quadrupliquen la mitjana d’alumnes pobres del seu barri i altres casos extrems de segregació

Les dades de beques menjador entre escoles veines revelen alts nivells de segregació escolar no solament amb la concertada sinó també entre públiques. A Sants hi ha una escola pública amb el 62% d'alumnes pobres, una altra pública amb el 19% i una concertada amb solament l'1%.

Arturo Puente - Pau Rodríguez
 
 

El barri de Sants de Barcelona, que es podria considerar de classe mitjana, acull vuit escoles d’Infantil i Primària. Malgrat que és una zona que es creua en deu minuts caminant, les diferències entre els alumnes dels seus centres educatius són molt significatives, sobretot si s’atén als que estan en risc de pobresa. En un radi d’uns 500 metres es pot trobar una escola amb un 62% d’alumnes pobres, el triple que una altra pública que en té el 19%, i més de 50 vegades més que la seva concertada més propera, el percentatge de la qual es queda en l’1%.

Una de les formes de calibrar els nivells de segregació escolar és observar fins a quin punt algunes escoles estan allunyades de la mitjana del seu mateix barri pel que fa a alumnes d’origen migrant o que tenen beca menjador –és a dir, que estan en risc de vulnerabilitat–. Segons aquest últim criteri, utilitzat per aquest reportatge, el centre educatiu de Sants amb més famílies en risc de pobresa quadruplica la mitjana del barri pel que fa a aquest perfil d’alumnat, que és del 15,3%. Així i tot, no és l’escola més allunyada de la realitat del seu entorn, distinció reservada per al centre concertat que té només un 1% d’escolars amb aquest ajut, pràcticament aliè a la pobresa infantil que l’envolta.

La segregació entre escoles públiques i concertades en un mateix barri és una realitat palpable a tota Catalunya, tal com ha analitzat eldiario.es a partir del repartiment de beques menjador. Però una anàlisi al detall, barri per barri, fa aflorar altres desigualtats, com les que existeixen entre escoles públiques. En el cas de Sants, la que té més beques triplica la que en té menys.

No obstant això, la segregació més gran segueix veient-se entre públiques i concertades. Aquestes últimes tenen en aquest barri un 29%, un 8,8%, un 2,9% i un 1% d’alumnes en risc de pobresa. Els tres últims casos estan molt per sota de la mitjana, una constant en la concertada de tota Barcelona. Però hi ha també excepcions: en aquest cas es veu com n’hi ha una amb un de cada tres alumnes en situació de vulnerabilitat, la qual cosa demostra que existeixen centres de titularitat privada que sí contribueixen al fet que la matriculació d’aquest alumnat estigui més equilibrada.

Si la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) es complís al peu de la lletra, pel que fa a distribució equitativa d’aquest alumnat, l’escola concertada de Sants que té només un 1% d’alumnes pobres passaria de tenir set beques menjador a més de 100, la qual cosa la situaria en la mitjana del barri. Una de les raons per les quals això no passa és per les quotes mensuals que fixen els centres concertats, que dissuadeixen a les famílies de menys ingressos.

Semblant a Sants, encara que no tan extrem, és el cas del barri de Sant Andreu de Palomar. El percentatge d’alumnes amb beca menjador als centres públics oscil·la del 13,3% –el que menys en té– al 35,1% –el que més–. De nou la concertada queda lluny d’aquestes xifres, amb una forquilla del 2,3 al 4,3% d’alumnat becat sobre el total de la seva matrícula.

El Bon Pastor i la bretxa entre públiques

Les diferències entre centres a l’hora d’escolaritzar als fills d’aquestes famílies arriba a ser alarmant en alguns barris. El de Bon Pastor és potser on més sagnant és la segregació, fins i tot entre públiques: n’hi ha una amb el 86% dels alumnes becats i una altra amb tan sols el 15%. Encara que estan separades per un unes vies de tren, ambdues formen part de la mateixa zona escolar. La tercera escola del barri, en aquest cas concertada, té un 16,9% del seu alumnat en situació de pobresa.

Les beques menjador consisteixen en una ajuda del 50% o el 100% del cost del menú, és a dir, prop de tres i sis euros diaris, respectivament. Aquest càlcul es fa a partir del preu base del menjar, que és de 6,20 euros, encara que alguns centres tendeixen a pujar-lo, bé sigui perquè compren aliments de millor qualitat o perquè ofereixen extraescolars al migdia. El curs 2016-2017, al que fa referència aquest reportatge, per accedir a una beca de menjador els ingressos d’una família de quatre membres havien d’estar per sota dels 17.900 euros anuals.

És una constant en tots els municipis de Catalunya, sobretot en els de l’àrea metropolitana i en zones amb major pobresa, trobar col·legis públics que en percentatge tenen fàcilment deu vegades més alumnes pobres que concertades que estan en el seu mateix barri, de vegades fins i tot en un mateix carrer. La llista podria ser interminable. Al barri de Llefià de Badalona hi ha, separades per una avinguda, una concertada amb un 5% de nens becats i una pública amb el 37%. Al Gornal, a l’Hospitalet, hi ha dues públiques amb un 63% i un 24% d’escolars becats -una més del doble que l’altra- i després dues concertades amb un 2,3% un 1,3%.

Olot i Salt com a exemples

Fora de Barcelona, un dels municipis amb més segregació entre escola concertada i escola pública és Salt, localitat amb uns índexs de pobresa i immigració molt superiors a la seva veïna Girona, i amb un percentatge de beques menjador del 23% sobre el total de l’alumnat. Així, hi ha tres escoles públiques d’Infantil i Primària que tenen al voltant del doble d’alumnes pobres dels que els tocaria en un repartiment equitatiu. De fet, tots els públics sobrepassen la mitjana, mentre que existeix una enorme bretxa amb la concertada, que de mitjana té un 9,38% de beques menjador.

A Salt destaca també una de les poques escoles concertades que hi ha a Catalunya amb més de la meitat d’alumnes pobres. En aquest cas és un centre religiós de recent creació, que solament ofereix de moment l’etapa d’infantil, i que ja d’entrada es va inaugurar amb una manifesta voluntat de servei social.

En el cas d’Olot, la diferència que existeix entre públiques i concertades és de les més reduïdes. El seu ajuntament és un dels referents a Catalunya en la lluita contra la segregació escolar, amb mesures com la distribució a tots els centres per igual, amb transport escolar gratuït, de l’alumnat en risc de pobresa o d’origen migrant. D’aquesta manera, solament una escola apareix molt allunyada de la mitjana de beques del municipi, que és del 15,3% en el conjunt de concertada i Infantil i Primària de la pública. Encara que no desapareix del tot, és una bretxa més prima que la que presenten la majoria de ciutats.

Què causa la segregació?

Hi ha poca discrepància entre els acadèmics a l’hora d’acceptar que el reduït percentatge d’alumnes pobres que hi ha a la concertada es deu a les barreres econòmiques que estableixen aquests centres, en forma de quotes mensuals o altres pagaments per serveis al marge de l’activitat lectiva. Molt més complex és desxifrar per què dues escoles públiques d’un mateix barri tenen tanta disparitat pel que fa al perfil econòmic de l’alumnat.

Un dels investigadors que ho ha estudiat és Miquel Àngel Alegre, actualment a la Fundació Jaume Bofill. Per ell, es tracta d’inèrcies en la selecció de centres que, com més es mantenen, més se solen consolidar. A grans trets, Alegre assenyala que les famílies de major capital econòmic i cultural acostumen a descartar certs centres per la seva composició social, al mateix temps que aposten per aquells que tenen un projecte educatiu que els convenç. En canvi, les famílies d’entorn desfavorit acostumen a descartar a la primera aquells que tenen quotes altes i els que els queden lluny. Això, amb el temps i sense mesures que ho impedeixin, acaba concentrant els alumnes pobres en unes escoles públiques i no en unes altres.

No ajuda tampoc que els que arriben durant el curs –l’anomenada matrícula viva, sovint d’origen immigrant– acabin situats a les escoles amb més pobresa, perquè són les menys demandades i, per tant, les que tenen places lliures.

D’aquests centres, que tendeixen a la guetització, són dels que fugen les famílies de classe mitjana i alta. Fins i tot si són partidàries de la pública –i de nou simplificant el que és un procés complex–, a l’hora d’escollir acostumen a apuntar un o dos centres públics del barri pels que volen apostar, però si no hi entren els portaran a alguna concertada abans que els toqui segons quin centre públic amb alts índexs de pobresa o d’immigració, resumeix Alegre.

El Departament d’Ensenyament ha anunciat que per al curs vinent modificarà el decret de matriculació per introduir mesures contra la segregació escolar. Entre elles, blindar que tots els centres, públics i concertats, tinguin una reserva d’alumnat amb necessitats educatives específiques –discapacitat, pobresa, origen migrant, entre altres perfils– d’acord amb l’entorn del seu barri.

1 Comment on Escoles que quadrupliquen la mitjana d’alumnes pobres del seu barri i altres casos extrems de segregació

  1. Les dades de l’Hospitalet del barri del Gornal són molt significatives si tenim en compte que els centres concertats són centres de l’Opus Dei. Centres segregadors per sexe finançats amb diners públics on l’alumnat no es corresponen amb la realitat econòmica del barri on està. A més això provoca problemes de mobilitat degut als desplaçaments en cotxe d’aquestes famílies que repercuteix en el benestar de les veïnes i veïns del barri.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*