Espanya és el segon país de la UE amb més pobresa infantil

Només Romania supera Espanya, amb un risc de pobresa 9 punts per sobre de la mitjana de la UE pel que fa als menors, segons un informe de Càritas Europa. 11,7 milions de persones estan afectades a Espanya per diferents processos d'exclusió social, un 60,6% més que el 2007.

eldiario.es
 
 
 

Dues nenes en un banc d'aliments als EUA / CC-nc Miranda Everitt (Flickr)

Dues nenes en un banc d’aliments als EUA / CC-nc Miranda Everitt (Flickr)

Aquest és un article publicat originalment a eldiario.es

Espanya és el segon país de la Unió Europea (UE) amb el major índex de pobresa infantil, superat només per Romania, segons revela l’informe de Càritas Europa, presentat avui a Atenes, sobre l’impacte social de les mesures d’austeritat aplicades en els països més colpejats per la crisi. “Les mesures d’austeritat han fallat a l’hora de solucionar els problemes i generar creixement”, ha afirmat el secretari general de Càritas Europa, l’espanyol Jorge Nuño, durant la presentació de l’informe.

A Espanya, el risc de pobresa entre els nens menors de 18 anys se situava el 2012 en el 29,9%, gairebé nou punts per sobre de la mitjana de la UE, que va estar al 21,4%, segons dades de 2013 d’Eurostat. Del 2011 al 2012, la taxa de pobresa en aquest sector de població va augmentar del 15,6% al 19,4%.

Per persones en risc de pobresa o exclusió social s’entenen les que disposen solament d’un 60% de l’ingrés mitjà de la resta de la població; les que tenen entre el 40% i el 50% són catalogades de “pobres”, i les que ingressen menys del 40% es troben en situació de “pobresa extrema”. Aquestes xifres situen Espanya, juntament amb Romania, al capdavant dels països amb major índex de pobresa infantil, seguits per Bulgària i Grècia, en tercer i quart lloc respectivament.

“La gent més vulnerable és la que està pagant les conseqüències de la crisi”, ha destacat Nuño. L’informe alerta que Espanya té la major taxa d’abandonament escolar prematur de la UE, un 24,9% enfront d’un 12,7% de mitjana europea el 2012. Tot i que entre 2009 i 2012 es va produir un descens de l’abandonament escolar prematur, aquest segueix sent un problema important, especialment en algunes regions com Andalusia, on la taxa és superior al 30%. La dada és alarmant si es té en compte que l’educació es postula com el sistema capaç de combatre la transmissió intergeneracional de la pobresa, diu l’informe.

Espanyols, els més afectats d’Europa

Càritas Europa defineix la població espanyola com una de les més afectades per la crisi econòmica, ja que mentre la taxa de pobresa mitjana entre països comunitaris va ser del 25,1% el 2012, Espanya va registrar un 28,2%, el que es tradueix en al voltant de 13 milions de persones en aquesta situació.

Un altre dels sectors de població especialment afectats per la crisi és el de la gent gran, ja que la pobresa entre ells ha patit un augment significatiu, del 7% el 2008 al 10,6% el 2012. A això cal afegir, com recull l’informe, que en moltes llars són les pensions dels avis els únics ingressos de la família.

L’estudi revela, a més, que el 12% de la població espanyola que treballa no guanya suficient per escapar de la pobresa en un país que, juntament amb Grècia, ha experimentat el major increment de la desocupació des de l’inici de la crisi.

Com a conseqüència, molts ciutadans s’han vist obligats a buscar feina a l’estranger, de manera que en 2011 l’emigració va ser del 1,1% de la població espanyola.

El responsable de Càritas Europa recorda que a Espanya hi ha més de 6 milions de persones sense feina i s’ha referit als joves que no podran rebre una pensió adequada per no haver treballat el temps suficient com la “generació perduda”, l’actual situació tindrà un “impacte enorme” en el seu futur.

D’acord amb l’informe, es dóna un doble procés d’empobriment de la societat espanyola, caracteritzat per una caiguda de les rendes i l’augment de la desigualtat en el seu repartiment, amb un enfonsament de les rendes més baixes. Això ha suposat que el percentatge de llars sense ingressos hagi crescut del 2% al 4% en l’últim trimestre del 2013 i que el nombre de llars en aquesta situació hagi passat des d’uns 300.000 a mitjan 2007 a ​​gairebé 700.000 a finals de 2013.

Un total de 11,7 milions de persones (3,8 milions de llars) estan afectades a Espanya per diferents processos d’exclusió social, el que suposa 4,4 milions de persones més que el 2007 (un increment del 60,6%). Així mateix, 5 milions de persones es troben ja afectades per situacions d’exclusió severa, un 82,6% més que el 2007.

Retallades en sanitat i assistència social

Càritas esmenta també una investigació de la revista mèdica British Medical Journal sobre les retallades en el sistema sanitari espanyol, que tot i tenir una de les despeses sanitàries més baixes de la UE, ha vist disminuïda la seva inversió, amb l’efecte que això pot ocasionar en la salut dels ciutadans.

En relació amb el seu treball d’assistència social, la secció espanyola de Càritas fa una observació sobre els últims anys de crisi en relació amb el perfil de persones que sol·liciten la seva ajuda. Si al principi eren més les persones immigrants les que acudien als seus centres, des de 2010 és més gran el nombre de ciutadans espanyols que s’acosta a ells. Es tracta de dones, parelles joves amb fills i famílies monoparentals que es troben en risc d’exclusió social en quedar-se sense casa ni ingressos.

Així mateix, Càritas critica la disminució de les prestacions socials per part de l’Estat, el que ha portat a les organitzacions no governamentals a redoblar els seus esforços per intentar pal·liar-ho. L’organització denuncia que Espanya és una de les societats més desiguals d’Europa, al que contribueix l’augment dels impostos indirectes, que no discriminen en funció de la renda, i que ha provocat, igual que en altres països com Grècia, un major empobriment de les llars amb menys ingressos.

Aquesta situació ha comportat un augment dels trastorns depressius, dels problemes amb l’alcohol i dels suïcidis a Espanya i Grècia, que s’han disparat des del començament de la crisi.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*