Espanya redueix la seva inversió en infància un 14,6% des de 2010

El 2013, 2,3 milions de nens vivien sota el llindar de la pobresa a l'Estat espanyol, més d'un de cada quatre.

Laura Olías - eldiario.es
 
 
 

Menjador escolar. /Foto: Creu Roja.

Menjador escolar. /Foto: Creu Roja.

Espanya no fa els deures envers la infància. En un context de crisi econòmica, en què les estadístiques més optimistes parlen de 2.306.000 de nens sota el llindar de la pobresa a Espanya, el país redueix any rere any la seva inversió destinada als menors des de 2010. La caiguda des d’aquest any és d’un 14,5% el 2013, apunten des Unicef ​​a la presentació del seu tercer informe sobre la població infantil a Espanya.

“Canvi de tendència”. Així ha valorat Marta Arias, directora de Sensibilització i Polítiques d’Infància d’Unicef ​​Comitè Espanyol, el pressupost que destina Espanya a polítiques d’infància. L’any passat, la partida va arribar als 37.396.000 d’euros (descomptat l’efecte de la inflació), una xifra un 6,8% inferior a la del 2007.

Des d’aquest any a l’2010, l’aposta monetària augmentava, però les polítiques d’austeritat s’han deixat notar a partir de llavors, segons reflecteixen les dades, calculades per l’organització amb suport del Centre d’Estudis Econòmics Tomillo.

La comparació amb els nostres veïns europeus també deixa en evidència l’escassa inversió a Espanya. Segons dades d’Unicef, el país inverteix en polítiques de protecció a la infància i la família gairebé la meitat que la mitjana europea: un 1,4% del Producte Interior Brut (PIB) enfront d’un 2,2% a l’Europa dels 28. La despesa per càpita és de 270 euros enfront dels 510 de mitjana de la Unió Europea.

Poca inversió i amb escassa efectivitat

La inversió estatal contrasta amb un escenari de crisi que impacta amb més duresa a les llars amb fills al seu càrrec. Segons les estadístiques presentades aquest dimarts per Unicef, mentre que la taxa de pobresa en llars amb dos adults sense fills era d’un 14,8% el 2013, la de famílies amb un o més fills ascendia fins al 23,3%. L’índex de pobresa s’eleva per les llars monoparentals fins al 38% i per a les famílies nombroses fins al 46,9%.

La incidència de les polítiques socials per reduir la pobresa infantil també deixa Espanya a la cua dels països europeus. “És important no només el que invertim sinó com ho fem i com d’eficaços som. Només Grècia és pitjor que nosaltres en aquest punt”, afirma Marta Arias. Segons Eurostat, Espanya disminueix en 6,9 punts percentuals la taxa de pobresa infantil, a molta distància d’Irlanda, per exemple, que la limita a 32 punts.

La desigualtat és un altre dels punts destacats en l’informe La infància a Espanya 2014. “La diferència entre adults i nens, però també entre menors de diferents llars”, explica Arias. És molt significativa la gran distància de la reducció de la pobresa en llars sense fills, d’un 70% (propera a la mitjana de la Unió Europea) enfront de menys d’un 30% per a les famílies amb infants al seu càrrec.

Des de l’organització demanen de manera “urgent” un pacte d’Estat per la infància “amb la inversió necessària”, per al que Unicef ​​inicia avui una recollida de signatures. El president del Comitè Espanyol d’Unicef, Carmelo Angulo, recorda que “el benestar dels nens va més enllà d’ells mateixos”. Algunes de les mesures que recomana l’organització internacional es concreten en una ajuda universal per fill a càrrec – “som un dels pocs països que no tenim”, apunta Angulo-, a més d’ajudes per a llibres i beques de menjador.

Els portaveus han exposat que les subvencions per a material escolar s’han reduït un 45% des de 2008 i també s’han vist afectades les ajudes a les famílies per al menjador escolar. “Les dues mesures clau per reduir la desigualtat en l’accés a l’educació”, indica Marta Arias.

Pel que fa a la recomanació de la Defensora del Poble d’obrir els menjadors escolars durant l’estiu, perquè els menors més vulnerables no renuncien a un àpat equilibrat, Unicef ​​es posiciona a favor, amb matisos. “Ho compartim com una solució d’emergència”, precisa Arias, que considera que caldria emmarcar els àpats en un programa d’activitats més ampli, “per no estigmatitzar”. Segons la portaveu, cal una inversió més profunda, perquè cada estiu no es repeteixi la mateixa necessitat. De moment, només s’han sumat a la indicació quatre Comunitats: Canàries, País Valencià, Andalusia i Aragó.

Des d’Unicef ​​vigilen les perspectives demogràfiques de l’Institut Nacional d’Estadística amb atenció. El 2012, la població espanyola es va reduir per primera vegada en 17 anys. Les previsions oficials dibuixen una caiguda progressiva en els propers deu anys. Arias afirma que les estadístiques reflecteixen una contradicció: la gent vol formar famílies de dos o més fills, però la taxa de natalitat se situa en 1,26 fills per dona.

“Per què no tenim els fills que volem?”, qüestiona Marta Arias. La responsable d’Unicef ​​recorda als governs que la millor política per incentivar la natalitat són les polítiques que permeten el benestar de la infància.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*