Pot un mestre parlar a l’aula sobre els seus motius de fer vaga?

El Tribunal Constitucional ha emès una sentència que anul·la la sanció disciplinària imposada a un mestre de Guadalajara. El docent va ser sancionat per haver comunicat als seus alumnes el motius pels quals secundava la vaga contra la reforma laboral de 2012.

Eva Izquierdo Monzón
 
 

Manifestació contra la reforma laboral a València, l’any 2012 | Istockphoto

La decisió del Constitucional, del passat febrer, resol el recurs d’emparament presentat pel mestre davant la sanció de suspensió de funcions i retribucions per un període de trenta dies que li va imposar el Consejero de Educación de la Junta de Comunidades de Castilla- la Mancha. A la impugnació el docent va al·legar que s’havia vulnerat el seu dret a la “llibertat d’expressió“ “de vaga” i “falta de tipicitat”, al considerar que els fets imputats -lliurar una nota als alumnes amb els motius pels que fa la vaga- no es trobaven tipificats en cap norma, legal o reglamentària.

El 28 de febrer de 2012 el mestre de primària del Col·legi “La Senda” de Cabanillas del Campo (Guadalajara) va lliurar una nota als seus alumnes informant que faria vaga el dia 29 i on recollia vuit raons per les que considerava oportú fer la vaga. L’administració va imposar la sanció al considerar  que l’actuació del mestre comportava un incompliment dels seus deures i obligacions, i de la neutralitat necessària en l’exercici de les seves funcions públiques.

L’administració educativa va fixar en dos els incompliments objecte de la sanció imposada. El primer, haver utilitzat recursos i bens públics per usos particulars, al fer servir temps de la seva jornada laboral per difondre opinions personals sobre les decisions adoptades pels seus superiors. I el segon, per considerar que s’havia incomplert el deure de neutralitat en l’exercici de les seves funcions públiques, ja que, el fet d’explicar els motius pels quals faria la vaga, tenia com a finalitat, si no adoctrinar als menors, sí influenciar-los i fer servir les seves funcions docents com a via per d’expressió d’opinions irrellevants en l’exercici de les funcions docents, en comptes de limitar-se a comunicar que no aniria l’endemà a classe per la vaga i que ho comuniquessin al seus pares.

Del procediment judicial davant el Constitucional cal destacar que el mateix Ministeri Fiscal va sol·licitar l’estimació del recurs, al considerar que la nota lliurada pel docent suposava un acte dels motius de publicitat i la seva activitat estava relacionada directament amb l’exercici del dret fonamental a la vaga. I que, a banda d’haver-se vulnerat el seu dret a la llibertat d’expressió i vaga, també s’havia vulnerat el principi de legalitat sancionadora perquè la conducta no podia emmarcar-se en una infracció administrativa o penal i al mateix temps comportar l’exercici legítim d’un dret constitucional.

No obstant, la sentència no ha entrat a valorar les vulneracions al·legades respecte al dret de vaga i llibertat d’expressió, doncs va resoldre en primer lloc la vulneració del principi de legalitat sancionadora, és a dir, determinar si els fets imputats es trobaven tipificats en norma legal o reglamentària. Així, el Tribunal fixa la controvèrsia en determinar si l’actuació del docent, atès el temps, el lloc i la manera en què es va fer l’actuació, suposava un incompliment dels seus deures, i per tant corresponia una sanció disciplinària. El Constitucional pel que fa a les actuacions sancionades considera que la infracció d’utilització dels recurs i bens públics per usos particulars -en relació que va fer servir temps de la seva jornada laboral per difondre opinions personals sobre les decisions adoptades pels seus superiors- no tenen cabuda dins del tipus sancionador que va apreciar l’Administració atesa la “índole de la información transmitida y el escaso tiempo de clase dedicado a facilitarla”.

Respecte al deure de neutralitat, l’alt tribunal considera que no queda acreditat que amb la comunicació adreçada als pares es comprometés el bon funcionament del servei públic docent. Indica la sentència que atès el contingut informatiu de la carta no es pot considerar que es vulnerés el deure de neutralitat del funcionari, a més valora que els destinataris no eren els alumnes sinó els seus pares. Val la pena destacar que la Sentència, seguint pronunciaments del TEDH, reconeix que els professors “han de difondre les informacions i coneixement que figuren en els plans d’estudis escolars de forma objectiva, crítica i plural, abstenint-se de qualsevol tipus d’adoctrinament”. El Tribunal valora que el fet d’informar als alumnes dels motius pels quals el docent faria vaga no pot considerar-se en si mateix un propòsit d’adoctrinament, o com a mínim un propòsit d’influir tendenciosament en l’alumnat.

Si bé és cert que aquesta Sentència resol el cas concret plantejat, resulten molt interessants les valoracions recollides en quant al deure de neutralitat en l’actuació dels funcionaris en l’exercici de les seves funcions públiques. Es reconeix que els professors han de difondre informacions i coneixements que figuren en els plans d’estudis de forma objectiva, crítica i plural, abstenint-se de qualsevol adoctrinament. Per tant, no estem davant una opció sinó d’un deure. Així informar als alumnes d’aquelles qüestions que formen part del dia a dia de la societat, que tenen una correlació en el plans d’estudis escolars, forma part de les funcions docents. Informar, parlar, debatre en les aules dels temes que ens envolten contribueixen a la formació dels alumnes. La resolució recull que informar de la convocatòria de vaga per part del docent i inclús manifestar que la farà no és suficient en si mateix per considerar que estem davant una voluntat d’adoctrinament o d’influir en l’alumnat.

Caldrà tenir present aquestes interpretacions del Constitucional davant possibles ingerències en la tasca dels docents a les aules.

Eva Izquierdo Monzón
About Eva Izquierdo Monzón

Advocada especialitzada en la defensa dels drets humans i socials, dret d'educació i dret de la funció pública. Contact: Lloc web | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*