La figura dels psicopedagogs als centres d’adults: clam que hem de fer sentir ben fort

La figura del psicopedagog en els centres de formació de persones adultes és una figura que legalment no és prescriptiva, ni està contemplada. No existeix una bibliografia extensa relacionada amb aquesta qüestió

Anna Soldevila Jaca
 
 

cc by-sa nrjfalcon1 (Pixabay)

Actualment, vivim en la societat del canvi i paraules com transició, transformació, etc. es troben al centre de tots els processos, inclosos els educatius. L’existència de situacions de canvi accelerat provoca percepció d’incertesa, risc i crisi tant en les persones com en les institucions i, sobretot, un gir de 180 graus en el concepte d’edat adulta: d’etapa marcada per l’estabilitat professional, familiar, etc., a una nova etapa dominada per la incertesa. Això ha provocat que en els darrers anys hagi pres molta importància l’aprenentatge al llarg de la vida com un mitjà d’actualització i desenvolupament professional i personal.

En principi, els centres de formació de persones adultes, són el lloc adient per dur a terme aquest aprenentatge al llarg de la vida, el que avui en dia s’anomena desenvolupament de la carrera. Aquest terme, que neix aproximadament als anys 60, ha estat treballat per diferents autors. Un dels més destacats és Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona (UB). Bisquerra considera que el concepte carrera comprèn tots aquells aspectes de l’individu al llarg de la seva vida, el que implica una atenció especial als períodes de transició pels que passa una persona durant el desenvolupament de la seva carrera: transició escola-treball, inserció professional i social, canvis de feina, jubilació…

El perfil de l’alumnat dels centres d’adults, a grans trets, es defineix per una procedència social i cultural diversa, una franja d’edat àmplia (de 16 a 60 anys aproximadament) i interessos i motivacions molt diferents. Malgrat aquesta diversitat, es constaten una sèrie de característiques personals i acadèmiques força comunes:

  • Dificultats d’aprenentatge i manca d’hàbits d’estudi.
  • Dificultats importants per mantenir la concentració i atenció.
  • Dificultats en el control del temps i l’establiment de prioritats.
  • Autoestima baixa.
  • Problemes afectius, psicològics o socials diversos com la depressió, baix nivell de tolerància o alt nivell de frustració; també hi ha un petit percentatge amb problemes mèdics.
  • Possibles creences negatives envers les institucions educatives per experiències negatives i de fracàs en el context escolar.
  • Dificultats socials diverses (relacions personals, incorporació món laboral, superació obstacles diversos, …).

Als centres educatius d’adults actuals no es dóna la importància que haurien de tenir aquests trets de l’alumnat adult, deixant-los de banda o en un segon terme i, per tant, sense resoldre, al no existir la figura del psicopedagog ni tan sols de professionals que duguin a terme aquestes tasques o similars.

Així doncs, la figura del psicopedagog en els centres de formació de persones adultes és una figura que legalment no és prescriptiva, ni està contemplada, i, ni tan sols existeix una bibliografia extensa relacionada amb aquesta qüestió. Una de les possibles causes d’aquest fet és que la formació d’adults, tot i que darrerament pels moments de crisi i incertesa social ha viscut una certa revifalla, durant molt de temps ha tingut un paper poc rellevant en el sistema educatiu. Per tant, és un paper professional que no s’ha tingut gens en compte en el context d’adults. Manca, per tant, tal com també assenyala Montserrat Fisas, docent en Educació de persones adultes i professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, un Servei d’Assessorament Psicopedagògic específic per a persones adultes, encara que només sigui un per a tota Catalunya, i un Servei educatiu que doni suport adequat a les necessitats d’aprenentatge pròpies de les diverses etapes de l’adultesa.

Però, quines haurien de ser les funcions del psicopedagog i/o d’aquest servei d’Assessorament Psicopedagògic específic per a persones adultes? Haurien de cobrir bàsicament dues àrees d’intervenció:

  1. L’atenció a la diversitat. Actualment aquest és un dels problemes més preocupants dels centres d’adults si tenim en compte el perfil adult abans descrit. Si a això afegim, la manca de coneixement per part dels equips educatius sobre com identificar i dur a terme un suport adequat a determinades limitacions i dificultats d’aprenentatge (necessitats educatives especials), o sobre com gestionar determinades formes de bloqueig que les persones adultes poden presentar en un determinat moment davant l’aprenentatge, es constata l’urgent necessitat del psicopedagog en els centres d’adults. Sí que és cert que els procediments d’atenció a la diversitat i els d’acció tutorial (una altra àrea d’intervenció important per a la figura del psicopedagog) es recullen als projectes curriculars dels centres, però no deixen de ser bones paraules que difícilment es porten a la pràctica per les raons ja esmentades.
  1. L’orientació acadèmica i professional. En la formació d’adults, la tasca d’assessorament i d’orientació, tant acadèmica com professional, és un element clau i substancial en el procés d’aprenentatge d’aquestes persones i en les possibilitats d’èxit i fracàs en aquest retorn als estudis. A aquesta difícil tasca orientadora cal afegir també l’inconvenient de què s’ha investigat molt poc sobre les alteracions psiquiàtriques, mèdiques, familiars i socials produïdes per les dificultats d’ordre professional en els adults. Dit això, apuntar que el rol orientador professional del psicopedagog de centres d’adults hauria d’anar encaminar a la consecució d’alguns d’aquests objectius: ajudar a recollir informació sobre com un mateix pot millorar o sostenir la seva pròpia carrera professional, reconsiderar noves destreses per al manteniment de la professió com presa de decisions, desenvolupament de competències, reinstaurar en els adults el propi autoconcepte i replantejar-se nous objectius més realistes, aconseguir destreses per poder enfrontar-se cara a cara a les crisis vitals, educar la persona adulta en la flexibilitat i en l’actitud i disposició vers el canvi…

Apart d’aquestes dues grans àrees d’intervenció dels psicopedagogs als centres d’adults, cal no oblidar tampoc la funció d’assessorament al professorat d’aquests centres per tal d’ajudar-los a reflexionar sobre la pròpia pràctica educativa,  a potenciar els seus propis recursos, i a orientar-los sobre la implementació d’algunes metodologies. A més a més, caldria ajudar a superar dos dels obstacles amb què, a vegades, ens trobem a les Escoles d’Adults: per una banda,  la dificultat per treballar de forma col·laborativa entre professionals, i, per una altra, l’eliminació de la tendència a l’etiquetatge i categorització dels alumnes.

Per últim, afegir que, més enllà de les funcions que un psicopedagog hauria de cobrir dins dels centres d’adults, s’hauria de contemplar també que comptés amb certs coneixements específics de l’edat adulta, molt diferent dels de l’alumnat d’infantil, primària i secundària,  que el permetessin dur a terme d’una manera adient les seves tasques, i, en concret, l’orientadora dins de l’àmbit adult. En aquest sentit, destacar algunes de les que també recullen Juan Llanes i María Luisa Rodríguez, professors de la Universitat de Barcelona i membres de TRALS (grup de recerca sobre transicions acadèmiques i laborals):

  • Des d’una perspectiva més social i generalitzada, coneixements, per una banda  sobre els períodes crítics del desenvolupament humà (molt estudiats a la infantesa i a l’adolescència, però menys treballats a la maduresa i adultesa); i, per una altra, coneixements sobre tipus d’estrès i neurosis segons les personalitats que poden explicar la manera com cada persona adulta s’enfronta a la fatiga laboral.
  • Des d’una perspectiva més personal, coneixements sobre: història individual de l’orientat; sentiments actuals davant els canvis laborals; flexibilitat per enfrontar-se al canvi i controlar-lo; principals problemes personals no resolts relacionats amb el desenvolupament evolutiu i les transicions de l’adult; …

És clarament palesa la gravetat que suposa la manca d’atenció psicopedagògica als centres de persones adultes: no podem oblidar que qualsevol estudiant, tingui l’edat que tingui, precisa i mereix d’orientació i suport per a poder tenir garanties d’èxit i unes oportunitats de creixement personal reals i significatives. La necessitat de la figura del psicopedagog a les Escoles d’Adults és un clam que hem de fer sentir ben fort.

Anna Soldevila Jaca
Sobre Anna Soldevila Jaca

Professora de l’àmbit de la comunicació del CFA Barberà. Màster Universitari en Psicopedagogia. Universitat de Barcelona. Actualment estudiant de doctorat Més articles