‘Figuras ocultas’

La pel·lícula ens permet descobrir tres dones que van ser absolutament imprescindibles perquè l'astronauta John Glenn donés voltes a la terra i pogués tornar-hi després sa i estalvi

Jaume Cela
 
 

Si a la ressenya anterior us presentava ‘Loving’, avui us parlaré de ‘Figuras ocultas’, que ens arriba de la mà del director americà Theodore Melfi. A qui fa referència el títol de la pel·lícula? Sobretot a tres dones negres que van treballar a la NASA els anys seixanta, quan vivíem la guerra freda i un els camps de batalla era la cursa per conquerir l’espai.

Per fer arribar un coet a l’exterior cal molta feina, molts càlculs matemàtics i molts esforços de científics de tota mena. La pel·lícula ens permet descobrir tres dones que van ser absolutament imprescindibles perquè l’astronauta John Glenn donés voltes a la terra i pogués tornar-hi després sa i estalvi.

Sobretot sabem d’una d’aquestes científiques –discriminada doblement per ser dona i negra- que resol els càlculs amb més seguretat que els primers ordinadors que treuen el nas a les nostres vides. Una dona que no para de córrer quan ha d’anar al lavabo carregada d’expedients per no perdre el temps. Corria perquè havia d’anar a buidar la bufeta a un dels lavabos reservats per la gent negra i que estava situat a un quilòmetre d’on treballava.

Tot i la importància del que denuncia i que encara, desgraciadament, té uns nivells d’actualitat que poden anar creixent si al món continuen estenent-se les polítiques més radicals de l’extrema dreta, la història té un to amable, allunyat dels dramatismes, totalment justificats, d’altres pel·lícules que tracten situacions semblants. La diferència entre ara i abans és que en el nostre present les lleis estan, per ara i cal remarcar-ho, a favor de la igualtat, en aquells moments de lluita oberta, en canvi, la llei donava suport a les polítiques segregacionistes. Una pel·lícula ben explicada i amb unes interpretacions per part de Octavia Spencer, Taraji P. Henson i Janell Monáe que acaronen la perfecció.