Fomentar les vocacions científic-tecnològiques a través de l’art

En una societat cada vegada més tecnificada, on les competències digitals cobren un paper primordial, necessitem també professionals amb esperit crític i creatiu per resoldre nous problemes i adaptar-nos als canvis constants. Incorporar l’art als aprenentatges científics pot ser una via per a la innovació.

Anna Blázquez Abella
 
 
 

(c) Acistock

«Estem ensenyant a aprendre a les màquines i en canvi, ensenyem a programar als nostres fills i filles», deia una col·lega fa uns dies conversant sobre tecnologia. Una frase que té molt per reflexionar i preguntar-nos sobre el futur que volem per al nostre jovent.

El missatge de la Unió Europea, cada vegada més insistent en la nostra societat, de què en el 2020 es necessitaran 900.000 llocs de treball en el sector tecnològic[1] i que aquest 2018 es demandarà fins a un 20% més d’especialistes en les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) va calant en els diferents sectors. Actualment, els governs estan creant plans especials per fomentar les vocacions científic-tecnològiques. En concret, el govern català ha creat un grup de treball interdepartamental per elaborar el Pla STEMcat[2] d’impuls de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques per promoure un augment en l’interès  per aquests estudis. Es tracta d’una actuació prioritària i especialment dirigida a les noies.

Mapa de la situació actual a Catalunya

Per una banda, segons les dades de l’INE[3] (Institut Nacional d’Estadística), una gran majoria de joves universitaris segueixen preferint estudiar carreres de lletres i d’humanitats. Aquesta és la raó per la qual les empreses del sector tecnològic els hi costa trobar professionals amb perfils tècnics a Europa. A més, la Comissió Europea insisteix en què el 40% de la població activa els hi manquen les competències digitals adequades per desenvolupar la seva tasca que cada vegada més demandaran els llocs de feina.

Quadre de matriculacions en les universitats catalanes curs 2016-2017

  Ciències Socials i jurídiques Ciències de la salut Enginyeria i arquitectura Art i Humanitats Ciències
Noia 52.588 28.974 8.889 12.517 6.357
Noi 37.150 12.153 29.852 7.126 6.058
TOTAL 89.738 41.127 38.741 19.643 12.415

 

Per altra banda,  l’informe sobre la “Situació laboral de les persones joves[4] a Catalunya. 3r trimestre de 2017” (informe elaborat a partir de les darreres dades de l’Enquesta de Població Activa per l’Observatori Català de la Joventut[5]) presenta les següents dades:

Tot i que les estadístiques que es mostren són favorables amb una evolució positiva de la situació laboral de les persones joves, cal parar especial atenció en la taxa d’atur que presenten i les seves causes.

Segons l’informe, a Catalunya hi ha 144.100 joves en l’atur. Tal i com es presenta, l’atur afecta més als nois joves sense estudis postobligatoris i als joves estrangers. També hi ha dades de la taxa d’atur juvenil de llarga durada que se situa en un 6,4%.

Durant els anys de la crisi la taxa d’activitat s’ha reduït considerablement entre la població jove. Les creixents dificultats per accedir a una feina han fet que molts joves hagin optat per retardar l’entrada al mercat laboral allargant els seus estudis o hagin deixat de buscar feina.

El 40,7% de les persones joves estudien. S’ha notat un augment d’estudiants arrel la crisi i la manca de llocs de treball. Aquesta dada actualment tendeix a moderar-se i es preveu que en els propers trimestres assistim a un descens d’aquest indicador.

En el 3r trimestre de 2017 trobem un 11,7% del total de la població jove en situació d’atur i que tampoc estudia (entre 16 i 29 anys).

Des del segon trimestre de l’any passat s’han creat 24.000 llocs de treball ocupats per joves. Tot i això, la taxa d’ocupació es redueix respecte a altres anys, s’ocupa només el 48,2% dels joves en situació d’atur.

L’atur juvenil masculí supera al femení, fenomen que es manté estable des del 2008, tot i que es van reduint les diferències entre homes i dones, actualment és de 3,5 punts.

Cal destacar que el que ha esdevingut realment complicat és trobar la primera feina, especialment a aquells joves que deixen aviat els seus estudis.

Igualment, la població estrangera també és un dels sectors socials més afectats per l’atur. En aquest últim trimestre se situa en un 26,2%. Cal destacar que el percentatge és lleugerament més baix respecte al dels últims anys perquè estan abandonant el país per la dificultat de trobar feina.

Un altre risc per als joves és la taxa d’atur de llarga durada que pot tenir conseqüències al llarg de tota la seva trajectòria laboral. Un 6% de la població activa jove fa més d’un any que busca feina. A més, només el 9,4% de les persones aturades entre 16 i 29 anys està coberts amb un subsidi o prestació econòmica, ja que la resta o bé no han cotitzat encara o ho han fet durant molt poc temps, o bé han tingut feines precàries o sense contracte.

La situació de la taxa d’atur el 3r trimestre segons l’Idescat i l’INE a desembre 2017 és la següent[6]:

 

Edats

Població Catalunya  Atur a Catalunya Població Espanya Atur Espanya
2017 12/2017 2017 12/2017
16 a 24 646,8 27,6 26,8 (4,26%) 4.020,6 279,5 268,4 (6,67%)
25 a 44 2.084 165,7 168,5 (7,95%) 13.308,5 1.497,8 1.447,9 (10,88%)

Unitats: milers de persones

En conclusió, l’educació és un element clau per tenir una posició relativament més segura en el mercat laboral. Tot i que, actualment i segons diuen els experts, els que escullen estudis superiors vinculats a les humanitats també es troben en una situació de desavantatge respecte als i les joves que decideixen estudiar ciències i enginyeria.

Vol dir això que hem d’apostar per fomentar les vocacions científic-tecnològiques i deixar de banda aquelles que tenen més a veure amb les humanitats i l’art?

Reformularia la pregunta d’una altra manera. Amb qui aniries a una illa deserta, amb una persona que sàpiga programar i construir màquines i obres d’enginyeria, o amb algú que tingui certa sensibilitat pel seu entorn i empatitzi amb tu, sigui creativa i busqui la millor forma de sobreviure a l’illa?

I acabaria amb la pregunta, cal escollir? Puc trobar a algú que tingui habilitats i capacitats de les dues persones descrites anteriorment?

Del STEM al STEAM

Potser la resposta més ràpida i la que han tingut diferents governs europeus i d’arreu del món és la de crear plans per fomentar les vocacions STEM (sigles en anglès de les Ciències, Tecnologies, Enginyeria i Matemàtiques).

Davant una necessitat massiva ens llancem a la piscina sense tenir en compte l’arrel del problema i lapidant les vocacions artístiques, d’humanitats i socials. No creieu que ja va sent hora de trobar el punt d’inflexió i d’entesa entre una dicotomia mal entesa?

Com diu la Rosa Garcia, presidenta de Siemens, allò que concebem com a negoci digital no significa que exclusivament es necessitin perfils d’enginyers. “És cert que falten perfils STEM, però si mirem la Intel·ligència Artificial (IA) veiem que en el seu desenvolupament també es necessiten lingüistes, filòsofs, humanistes, psicòlegs…”. A més, explica que “moltes de les grans innovacions al llarg de la història han sortit de ments de lletres, com Jules Verne. Després de què algú, entenent molt bé la societat en la qual està vivint i quines són les seves necessitats futures, somia un invent, i un enginyer és capaç de construir-lo. Per això és important la unió d’aquestes dues branques”.

Tracy Chou, una altra dona líder a Silicon Valley que treballa actualment a Pinterest, també defensa la importància de l’educació artística en la formació de la persona[7], incloent les carreres tècniques. Aquesta ajuda a contextualitzar el desenvolupament de la tecnologia. En paraules de Chou si hagués descobert abans les humanitats i l’art “hauria aprés a pensar de manera crítica sobre el món en el qual vivim i com em puc comprometre amb ell. Hauria aprés lliçons sobre com identificar i qüestionar privilegis, estructures de poder, desigualtats estructurals i injustícies. Hauria tingut l’oportunitat de debatre amb els meus companys i desenvolupar opinions informades sobre filosofia i ètica”.

És en aquest línia que neix un moviment que defensa la “A” d’ART i l’afegeix a les sigles STEM, per conformar el que li diuen STEAM (http://stemtosteam.org/). Es tracta d’incorporar l’art per fomentar el pensament creatiu i l’aprenentatge visual com una via per a la innovació i la resolució de nous problemes. Per la seva banda, el MIT (Institut de Tecnologia de Massachussetts) també promou la inclusió de les humanitats i les lletres en les carreres tècniques de ciència i tecnologia.

Una dona referent en aquest camp i que trasllada els aprenentatges a la vida de les escoles és la Sylvia Libow Martinez[8], assessora principal del FabLearn de la Universitat de Stanford i coautora del llibre Invent to learn Making, Tinkering, and Engineering in the classroom.  A través de la seva experiència en les aules explica com l’art s’integra de forma natural en l’aprenentatge de les altres matèries a partir de projectes globals.

Veient cap a on els pioners s’estan decantant cal parar atenció i reflexionar sobre els plans i els missatges que donem als i les nostres joves. En una societat cada vegada més tecnificada, on les competències digitals cobren un paper primordial en necessitem també d’un esperit crític i creatiu per resoldre nous problemes i adaptar-nos als canvis constants. Caldrà d’una especial sensibilitat pel món social i artístic que estigui en contacte amb les emocions, aspecte clau per distingir-nos de les màquines d’intel·ligència artificial que estem ensenyant a aprendre.


[1] Font: https://ec.europa.eu/commission/commissioners/2014-2019/ansip/blog/digital-skills-jobs-and-need-get-more-europeans-online_en (última consulta: 22/01/2018)

[2] Font: http://xtec.gencat.cat/ca/formacio/formaciogeneralprofessorat/actualitzacio_cientifica_didactica/formacio-stem/stemcat/  (última consulta: 22/01/2018)

[3] Font: https://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/universitaria/estadisticas/alumnado/2016-2017/Grado-y-Ciclo.html (última consulta: 22/01/2018)

[4] Jove: de 16 a 29 anys.

[5] Veure tot l’informe: http://ejoventut.gencat.cat/web/.content/e-joventut/recursos/tipus_de_recurs/documentacio/arxiu/document/informes_epa/Informe_EPA_3r_trimestre_2017.pdf (Última consulta: 20/01/2018)

[6] Font: https://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=0607 (data última actualització: 20/01/18)

*Total població Catalunya i Espanya (3r trimestre 2017). Font: https://www.idescat.cat/treball/epa?tc=4&id=xc0102 **Total població Espanya per edats: http://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?path=/t20/e245/p08/l0/&file=02002.px (última consulta 20/01/2018)

[7] Font: https://qz.com/1016900/tracy-chou-leading-silicon-valley-engineer-explains-why-every-tech-worker-needs-a-humanities-education/ (Última consulta: 22/01/2018)

[8] Font: http://sylviamartinez.com/blog/  (Última consulta: 22/01/2018)

 

 

 

 

 

Anna Blázquez Abella
Sobre Anna Blázquez Abella

Responsable del Departament d’Acció Digital de la Fundació Pere Tarrés Contacte: Página web | Twitter | Més articles