Foxtrot

Una pel·lícula que ens parla de les ferides que deixa una guerra, i que afecten diverses generacions. Una pel·lícula que ens mostra un món d’absurditat que la fa molt actual.

Jaume Cela
 
 

Comencem pel títol. El foxtrot és un ball que comença i acaba al mateix lloc i serveix com a metàfora d’aquesta pel·lícula dirigida per Samuel Maoz –amb un nombre impressionant de plans zenitals– i molt ben interpretada per Lior Ashkenazi i Sarah Adler.

Dividida en tres parts que ens parlen de les ferides que deixa una guerra, de les mossegades de la història que afecta diverses generacions i dels problemes que podem viure quan el destí decideix jugar cegament les seves cartes.

Hi ha un punt d’absurditat en el que mostra la pel·lícula, però justament aquesta absurditat és el que la fa molt actual, perquè només cal que llegim els diaris del nostre país per constatar que vivim situacions que algun dia trobaran alguna persona que ens les mostrarà a través del món del cine.

Foxtrot ens ensenya que la casualitat pot tenir un paper molt més rellevant a les nostres vides que les decisions preses seguint les pautes del pensament més racional. I segon quines siguin les conseqüències d’allò que no controlem el nostre sentiment de culpa, la nostra angoixa existencial pot augmentar exponencialment.

I un altre element a favor d’anar a veure aquesta pel·lícula. Prové d’Israel i està parlada en hebreu i tenim poques ocasions de conèixer la filmografia d’aquest país.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*